Novembre Vaca en aquesta edició ha reivindicat a les actrius afrodescendents, i ha comptat amb el protagonisme, entre altres, de Cecilia Bellorin, Anahí Beholi, Silvia Albert, Kelly Lua i Maiza Park…

El diumenge 3 de desembre, a la tarde tindrà lloc l’acomiadament de Novembre Vaca 2017, amb VacaKabaret. I el divendres 1 i el dissabte 2 de desembre tindrà lloc l’ultima representació: “He contado manchas del leopardo hasta llegar a la luna”, amb un trio d’actrius que formen la companyia: No somos Woopi Goldberg.  Tot al Teatre La Cuina de la Bonnemaison  [Consultar programació]

Com s’expliquen les taques d’un lleopard? Són les més negres que existeixen. Estan plenes d’oblits, de silencis. Ens hem mirat en tres miralls, tres dones que rescatem de la Història perquè ens ensenyin a construir una nova història. Són la científica i premi Novell Wangari Maathai, la matemàtica Katherine Johnson i l’escriptora Carolina de Jesús. Les seves veus ens han portat a les taques del lleopard secret que portem dins. Silvia Albert Sopake, Kelly Lua i Maisa Park prometen una divertida i especial actuació, dirigides per Eva Hibernia, una de les directores i Guionistes principals de moltes de les obres d’anteriors Novembre Vaca. Amb la col·laboració en la producció d’Hibiscus.[+info sobre l’obra]

Entre les estrenes d’aquesta edició destaquem: “No es un país para Negras” ( 4 nov); “Cosas de Negros black is beutiful”( 5 de nov), amb Cecilia Bellorin ( una de les primeres Vaques), i “La blanca”, amb Anahí Beholi (18 i 19Nov) , una polifacètica actiu que es va posar tot el públic a la butxaca amb la seva recreació d’una actriu que no es considerada blanca i per tant no pot accedir a segons que paper.  I ella ens va explicar la seva historia real, i es preguntava: “què passa quan els teus pares són hippies d’Eivissa, les teves àvies una senyora guineana i una altra catalana, el teu avi un terratinent alemany, i tu una actriu a la qual ningú sap classificar?
La Blanca és una heroïna i es mostra el seu cor, la seva tragèdia amb sentit de l’humor, o sigui, comèdia. Anahí Beholi i María Folguera es van conèixer arran de l’espectacle La increïble història de la noia que va arribar l’última. Els debats que es van generar en concloure cada funció els van despertar el desig de seguir investigant juntes entorn de la següent pregunta: per què ens costa tant acceptar la diversitat que ens envolta?: Cal destacar la direcció de Luis Moreno que va potenciar l’aparent “espontaneïtat” de l’actriu. [+info]

(*) Bonnemaison “La Cuina” Carrer de Sant Pere Més, Baix 7