A la presentació es va valorar la seva lluita i valentia de descobrir coses personales sobre la professió de periodista.
El dimecres 6 de juny es va presentar aquest llibre de “memòries” que la prestigiosa periodista i escriptora feminista Carmen Alcalde acaba de publicar:“El grito y la mordaza. La desgracia de ser periodista“. En el que ens revela coses sobre la seva trajectòria personal, el feminisme i el mitjans de comunicació, que abans no s’havia atrevit a explicar. Sobre aquest llibre i sobre l’autora van parlar; la periodista Elvira Altés, i tambè altres dones que la van acompanyar en aquesta primera presentació a la Casa del Llibre, Jose Membrive, d’Edicions Carena, Joana Martínez , de l’Institut Català de les Dones, i la Pilar Aymerich, fotógrafa, testimoni gràfic de Vindicació Feminista, la revista que Alcalde va dirigir durant els deus tres anys de vida. (*)
En una sala plena de moltes persones que seguien amb molta atenció, periodistes, economistes, advocats, i amistats diverses, es va celebrar un acte on es va donar cita la intel·ligència i la tendresa. Va començar la presentació amb el discurs de l’editor de Carena, el poeta José Membrive, que ja ha publicat quatre llibres de Carmen. Va recordar la intel·ligència, valentia, clarividència, lucidesa i lliurament de l’autora, recordant els cadàvers que ha deixat la transició entre els qui es dediquen a escriure, persones oblidades en l’actualitat, com Carmen Alcalde.
Va seguir després Joana Martínez, del Institut Catalá de les Dones, que va esmentar el privilegi de presentar un llibre d’una autora com ella. Va recordar que el ICD ha fet una campanya, cridada Veus de veus, per recobrar la veu de les dones silenciades. Esmento les dades que va facilitar la periodista Neus Tomás, del Diario.es, mantenint que en els mitjans de comunicació el 87% d’aquests estan dirigits per homes.
Va parlar després la prestigiosa periodista feminista i professora, Elvira Altés, que va esmicolar amb saviesa el llibre, llegint alguns paràgrafs, i fent un repàs de la vida professional de l’autora, amb 50 anys de periodisme les seves esquenes.
després va parlar la magnífica i premiada fotoperiodista Pilar Aymerich, que en els tres anys que va durar la publicació, va ser col·laboradora de Vindicación Feminista, la revista que va dirigir Carmen Alcalde d’1.976 a 1.979, revista que a dia d’avui els seus continguts mantenen la seva vigència, per l’encertat dels temes escollits, la bellesa i modernitat de la seva maquetació, recordant com a exemples alguns articles de dues concretes revistes, així com les excuses que va haver de buscar la fotògrafa per plasmar en imatges els temes que es publicaven: el reportatge sobre el Patronat de Protecció de la Dona, o dels robatoris de bebès en la Maternitat, que va descobrir. La primera de parlar d’això fa quaranta anys va ser Carmen Alcalde. Va esmentar a les ‘indomables’ que van quedar en la cuneta, com la pròpia Carmen, ja que en ella sumava a més el ser dona i feminista, una periodista de gènere de la qual ningú parlava en l’anomenada Transició.
Va acabar l’acte amb la intervenció de l’autora. Carmen Alcalde, humil com sempre, va agrair a totes i cadascuna de les persones que l’han ajudat a publicar o a presentar el seu llibre. Sobretot va mostrar un especial agraïment per l’entrevista que li va fer Jesús Martínez i per la feina d’Anna Grimal, la ilustradora de la portada del llibre.
Alcalde va parlar de la pau i la llibertat. I de l’amor , el respecte i la solidaritat entre personatges espanyols i catalans, autors de prestigi, que van saber ser còmplices en la seva labor en pro de la cultura, la pau i la llibertat. Va acabar exigint la llibertat per als presos polítics catalans.
En la taula de centre, al costat d’un exemplar del seu llibre, lluïa un bouquet de flors, amb els colors de la bandera republicana, que li va regalar una amiga feminista.
(*) Crònica de Montserrat Fernández Garrido, advocada amiga de Carmen Alcalde, que ja va escriure sobre el llibre a La Independent, dient, entre altres coses: “Després d’una arriscada trajectòria en la conquesta de les llibertats i continuant desmuntant les trinxeres del masclisme, (com a directora de la revista Vindicación Feminista), i lluitant per a desarticular les estructures de la dictadura política des dels diaris i les revistes més influents, (Presència, Destino, Cuadernos para el diálogo, Triunfo, Actual…), Carmen Alcalde va ser reclosa a les cunetes de la transició”. [Llegir l’article complet a La Independent]
Mireu una mica sobre la historia de Carmen Alcalde a l’article de l’ADPC; “Periodistes en temps dificils“