món comunicació/dones
per a comunicar amb perpectiva de gènere mirar el món amb una altra mirada
revista d'informació general
Dones
 
 
Ulls de dones
La sobirania alimentaria també és cosa de dones

 

Amb el nom de “Les dones alimenten el món” es van iniciar el dimarts 17 de mars, a Sant
Sadurní d’Anoia les segones jornades internacionals sobre Sobirania Alimentària, organitzades
per Entrepobles, ONG que vol donar visibilitat a la feina de les dones rurals en els països llatinoamericans que lideren els moviments per un millor aprofitament dels recursos propis, i
per poder sobreviure amb les produccions autòctones i no haver de dependre de les
multinacionals agrícoles i alimentàries
.

Aquestes jornades es desenvolupen en diversos LLocs de Catalunya. El dijous 19 per la tarda a Tarragona, el divendres 20 a Barcelona, i el dissabte 21a Balaguer (Lleida).

El paper de les coordinadores de camperoles

Magiorina Balbuena, coordinadora nacional de Mujeres Trabajadoras Rurales
y Indígenas, i secretària general de Conamuri (Paraguai) va presentar aquestes jornades en una roda de premsa que va tenir lloc ahir al Col•legi de periodistes conjuntament amb Maria Jesús Pinto, una de les responsables d’Entrepobles, l’ONG organitzadora de l’esdeveniment, i Rosa Binimelis, coautora d’un estudi sobre les dones Pageses a Catalunya, publicat amb el títol A sol i serena.

A les jornades, a més de Balbuena, líder de Conamuri, hi participaran Elizabeth López d’Anamuri de Xile i Rosana Tenroller, del Movimento de Mulheres Camponesas de Brasil. “Totes formem part d’un moviment internacional –va dir Balbuena-, que promou el lideratge de les dones del camp per aconseguir que els respectius governs desenvolupin una veritable reforma agrària i promoguin la producció agrària autòctona, perquè es puguin dedicar de nou al cultiu tradicional milions i milions d’hectàrees actualment explotades per empreses multinacional en el cultiu de la soia”.

Balbuena va iniciar el seu activisme social als 21 anys i la seva lluita contra la dictadura la va portal a l’exili. Quan va tornar al 1980 va fundar amb altres companys el Movimiento Campesino Paraguayo (MCP), i després va impulsar Coordinación de Mujeres Campesinas del Paraguay, que anys després es va convertir en la Coordinadora Nacional de Mujeres Trabajadoras
Rurales e Indígenas (Conamuri). En l’actualitat és secretària de relacions institucionals. La seva biografia s’explica en el llibre:
"Semilla para la nueva siembra"

Presionar al poder des del gènere
Actualment, Conamuri està desenvolupant projectes agrícoles de formació i producció en 9 dels 16 departaments del país, i els impulsen dones que tradicionalment s’han ocupat de la majoria de les feines del camp, al mateix temps que de la cura de les seves famílies. “I cal tenir en compte que les famílies són nombroses, amb una descendència que pot arribar als 8 fills/es”-explica Balbuena- les dones estan adquirint noves responsabilitats comunitàries, sobretot les més joves. La transformació accelerada en els últims anys de grans extensions dedicades al monocultiu de la soia, ha anat acompanyada de l’ utilització de productes químics en el formigament, amb el consegüent enverinament dels llacs i zones humides. Això ha acabat pràcticament amb l’agricultura diversa i la forma de vida de la nostra gent”.

El Paraguai descrit per Balbuena ha estat desolador. Un petit país que era un veritable paradís, gairebé ha vist desaparèixer tota la diversitat del seu paisatge natural. 400.000 camperoles han perdut la seva feina al camp. Ara, en les grans ciutats viuen un 10 % de la població, unes 600.000 persones sense sostre, que sobreviuen al costat dels rius contaminats i als arravals, i tots ells són homes i dones que provenen de les zones rurals.

“Paraguai s’ha convertit en el país més pobre d’Amèrica llatina. La gent viu en una pobresa extrema, d’insalubritat, i manca de salut. Una via de solució és promoure l’accés de les dones a la propietat de les explotacions agrícoles, ja que només un 1 % son propietàries. D’altra banda, es necessari recollir el millor de les cultures ancestrals, especialment el saber de les dones, que moltes vegades han estat les principals responsables de la selecció i millora de les llavors. Elles han recollit les llavors, les han guardat, conservat, intercanviat lliurement, i també les han preservat com a llegat per les futures generacions”.

Recuperar els sabers de les dones

Balbuena esta convençuda que cal enfrontar-se a les multinacionals, i denunciar empreses com Monsanto que controlen la venta de llavors i la seva modificació genètica, alhora que exploten i aniquilen la pagesia privatitzant l’aigua, usurpant la biodiversitat, i afavorint la concentració de la terra en poques mans. “El desenvolupament capitalista és incapaç d’organitzar una cosa tan complexa, necessària i bella com la diversitat agrícola. Industrialitzar el sòl, tractar la terra com a matèria inerta, trencar les lleis de la naturalesa, i enverinar plantes, animals i persones és una pràctica habitual de les transnacionals que només pensen en els seus beneficis immediats”.

Les properes eleccions a Paraguai, i les possibilitats d’acabar amb governs corruptes obren una via d’esperança, i il•lusió que s’impulsin programes concrets i nous models de producció. “Mentrestant -segueix Balbuena-, les dones segueixen treballant en tots el fronts, com a productores i com a líders polítiques. Elles mateixes exposen els resultats del seu treball, artesania i producció agrícola en les nombroses Fires que organitzen a tot el país”.

Balbuena esta convençuda que cal enfrontar-se a les multinacionals, i denunciar empreses com Monsanto que controlen la venta de llavors i la seva modificació genètica, alhora que exploten i aniquilen la pagesia privatitzant l’aigua, usurpant la biodiversitat, i afavorint la concentració de la terra en poques mans. “El desenvolupament capitalista és incapaç d’organitzar una cosa tan complexa, necessària i bella com la diversitat agrícola. Industrialitzar el sòl, tractar la terra com a matèria inerta, trencar les lleis de la naturalesa, i enverinar plantes, animals i persones és una pràctica habitual de les transnacionals que només pensen en els seus beneficis immediats”.

Les properes eleccions a Paraguai, i les possibilitats d’acabar amb governs corruptes obren una via d’esperança, i il•lusió que s’impulsin programes concrets i nous models de producció. “Mentrestant -segueix Balbuena-, les dones segueixen treballant en tots el fronts, com a productores i com a líders polítiques. Elles mateixes exposen els resultats del seu treball, artesania i producció agrícola en les nombroses Fires que organitzen a tot el país”.

Entrepobles treballa amb les dones llatinoamericanes en el marc d’un conveni de col•laboració amb les dones de “Via Campesina” . Maria Jesus Pinto, investigadora i professora, integrant d’aquesta Ong a Catalunya, va subratllar que cal reconèixer a les dones del camp com a responsables de l’alimentació del món, encara que la seva feina sigui invisible i discriminada. [+info a Entrepueblos]
Les pageses catalanes han aconseguit fites

D’acord amb d’intervenció de Rosa Binimelis, també a Catalunya ha costat anys que les dones pageses que treballaven junt als seus companys en les feines agrícoles, hagin pogut accedir a la propietat de les terres, a la cotitularitat, i a poder gaudir de la seguretat social i la jubilació.

Aquests aspectes concrets de la situació de les dones pageses a Catalunya els va explicar Binimelis, coautora d’ A sol i serena: dones, món rural i pagesia, un llibre que intenta descriure el què significa ser dona i viure actualment en un entorn rural a Catalunya, i té en compte les experiències de les dones com a font fonamental d’informació.

Cal destacar la presencià en aquestes segones Jornades internacionals de Rosana Tenroller, sociòloga brasileira que s’ha especialitzat en qüestions de Previdència Rural, representant al Movimiento de Mujeres Camponesas (MMC)
en el Congrés Nacional com assessora parlamentària. També al MMC en la
CEDAW (Comité de las Naciones Unidas para la eliminación de la discriminación contra las mujeres). És autora de nombrosos estudis, entre ells Uma vida sem violência se conquista através da igualdade, sem discriminação e com
autonomia para as mulheres.
 
També participa en aquestes jornades, Elizabeth López, vicepresidenta de ANAMURI, representant del Directori Nacional a l’arxipèlag de Chiloé, lideresa comunitària, camperola agropecuària i d’hortalisses, i artesana. A més a més assumeix diverses responsabilitats a les organitzacions comunitàries i socials, a nivell local i nacional. Integra i representa el Taller artesanal de Lecam Bajo, la Unión Comunal de Mujeres Rurales de Ancud, l’organización “Chiloé Bosque para Siempre”, i durant set anys va tenir responsabilitats a la Red Provincial de Turismo Rural de Chiloé.
Conamuri, anamuri i MMP, organitzacions coodinades


CONAMURI es una organización de género y clase, herramienta de lucha para defender los intereses de la clase trabajadora explotada, en solidaridad con la lucha por la igualdad de todas las mujeres del mundo.Se constituye en el Paraguay, en octubre de 1999, como una coordinadora nacional integrada por organizaciones de mujeres campesinas e indígenas.Busca la trasformación social del país con la participación activa de las mujeres trabajadoras y en alianza con otras organizaciones campesinas, indígenas, de trabajadores y trabajadoras, de mujeres y del sector popular en general [+info a Conamuri]

Asociación Nacional de Mujeres rurales e indígenas. ANAMURI, organiza y promueve el desarrollo de las mujeres rurales e indígenas que realizan diferentes actividades: campesinas productoras, asalariadas agrícolas y temporeras, crianceras, artesanas, pescadoras, cultoras del folklore y las tradiciones de nuestro campo. En términos territoriales integra organizaciones y mujeres provenientes, en su gran mayoría, de localidades rurales y comunidades indígenas asentadas desde la I a la X región del país. Es por tanto, una organización nacional que recoge la diversidad de realidades del mundo rural: desde el punto de vista étnico, laboral, cultural, geográfico y regional; que logra coordinar, algutinar y representar los intereses y demandas de las mujeres rurales.

Ya es tiempo de Soberanía Alimentaria
La Soberanía Alimentaria es el derecho de los pueblos a producir, intercambiar y consumir alimentos de acuerdo a prácticas que vienen definidas por valores, conocimientos, creencias y rituales pertenecientes a su cultura. Es el derecho de acceder a alimentos sanos y nutritivos sin ningún tipo de obstáculo o presión política, económica o militar.[ Anamuri]

+ informació sobre deforestació i el perill de cultivar masivament la soia a L'Amazones (+Info)
Text i Fotos: Julia López. Món Comunicació
Barcelona, 18 de març 2009.

Tornar a + reportatges...