El premi al millor guió fou per a Stéphane Brizé, Coralie Amédéo i Olivier Gorce per la pel·lícula francesa Un bon petit soldat, d’Stéphane Brizé. D’altra banda, cal destacar que l’actriu Ellen Burstyn va rebre el Lleó d’Or per la seva trajectòria. El palmarès complet es pot consultar a LA BIENNALE.

L’ovació més llarga de la història

Més enllà del palmarès oficial, la projecció del film dirigit per Rachel Szor i Yuval Abraham va batre el rècord d’aplaudiments al Lido de Venècia, segons han recollit els mitjans presents al festival. Aquest documental, realitzat en part des de les teulades de Tel Aviv, compta amb els testimonis de 24 soldats, que revelen els mecanismes de la intel·ligència militar i els atacs de l’exèrcit d’Israel a la Franja de Gaza.

Les famílies de Yuval Abraham i Rachel Szor són de Tel Aviv. S’espera que no pateixin represàlies, degut a la repercussió internacional del seu film.

Rachel Szor, la codirectora es va ocupar de la direcció artística. És historiadora i el seu contacte amb el món del cinema es va produir quan va treballar com a directora artística amb Abraham en la pel·lícula No Other Land, que va obtenir un Oscar l’any passat.

Segons expliquen, Naza és un documental que volien tirar endavant malgrat les dificultats i les repercussions: «Perquè gairebé tothom a Israel sap del genocidi que s’està perpetrant contra el poble palestí, però que la vida segueixi a Tel Aviv com si no passés res també és un acte de violència».

Rachel comenta, juntament amb el seu company Yuval, en una entrevista d’Elsa Fernández Santos, publicada a El País, que «Si el dia a dia és suportable —i és important subratllar-ho—, és perquè hi ha una part molt petita de la societat israeliana, els activistes que ens envolten, que s’oposen al que està passant. I no parlem de l’oposició al govern d’extrema dreta de Bibi [Benjamin Netanyahu], sinó d’una comunitat de gent que sobreviu a Cisjordània i que està lluitant contra els assassinats que Israel està perpetrant a Palestina».

Segons ella, des que treballen junts, ho decideixen tot en comú: «Jo no vaig estudiar cinema, la meva especialitat és la història. Però he après sobre la marxa, sense escola. Ens hem format i hem investigat per explicar aquestes històries… No treballem de manera tradicional».

Szor i Abraham defensen la necessitat de fer públiques aquestes confessions militars gravades en secret. Insisteixen que totes les dades sobre els objectius fixats mitjançant intel·ligència artificial han estat contrastades de manera exhaustiva.

I, malgrat que la pel·lícula encara no s’ha estrenat i és difícil que es pugui veure a Israel, on els agradaria mostrar-la, ja s’han trobat amb una oposició brutal i radical de l’establishment israelià, sobretot del poder polític, i han estat amenaçats amb perdre la ciutadania i no poder tornar a Israel.

(*) Original publicat a La Independent

+INFO

El País: El documental ‘NAZA’ incendia Israel, que acusa a sus directores de “traicionar a la patria por unos aplausos de antisemitas” [+info]

3cat.info:  Festival de veneci. Premis: [+info]

Sobre Anterior  Film: No Other Land:

Fotos Biennale