A l’Escola l’Escola Feminista de Ca la dona, que va tenir lloc el 24 i 25 d’octubre van participar dones de diversos paissoi d’associacion feministes i per la pau.

Les dones palestines participants van defensar que cal anar més enllà de Gaza, perquè Palestina és molt més que la franja. Tothom vol que el “Pla de Pau” promogut per Trump  i firmat per Netanyahu, posi fi al genocidi de Gaza, però ja em comprobat que no es compleix, i cal veure que passarà amb el poble palestí,  dintre i fora de Gaza.

Els mitjans de comunicació aquests mesos han parlat molt més del “Genocidi” i de la gravíssima situació de la població de la franja, amb el boicot a l’entrada d’ajuda humanitària, sobretot, després dels segrests i tancament a les presons israelianes dels membres de la “Flotilla” amb l’augment espectacular de les manifestacions a tot el món.

Cal destacar que el dissabte 25 es va realitzar a Ca la dona, el Conversatori: “Resistències feministes des de la Diàspora”, una taula rodona en la qual van parlar diverses dones exiliades palestines, d‘Afganistan, Colómbia i Síria, sobre els patiments de les dones a diversos països del món, que són oblidades per tothom, com esta passant amb les dones afganeses o del Sudan. En les seves intervencion van demanar que, cal seguir lluitant per Palestina “perquè el ‘Pla de Pau’ només és un projecte colonialista que, entre altres coses, no garanteix que les persones que sobreviuen a Gaza, puguin continuar al seu territori”. Per a la palestina Asma Ismail, cal tenir clar que: “Palestina és molt més que Gaza, i que l’exèrcit israelià deixi de matar a la Franja  -no significa – que l’Estat d’Israel acabi amb l’ocupació de territoris com Cisjordània. Al contrari, el seu govern segueix tolerant sine qua nom els assassinats, atacs i  repressió que fan cada dia els colons amb total impunitat”.

Segons Ismail, no es pot tornar a la situació d’abans del 7 d’octubre del 2023, en què Palestina semblava que no existia pels mitjans. “Després només es parlava d’Hamàs com els terroristes causant de tots els mals, sense tenir en compte que la resistència palestina compte amb molts més grups dintre i fora del país que, treballant per la liberación de Palestina”. Tractar de terrorista a tota la població de Gaza és  més que una forma  de desprestigiar la resistència palestina, i justificar la massacre de la població de la franja.

L’acord sobre Gaza oculta l’acceptació internacional que es mantingui definitivament dividit el territori palestí, que continue l’ocupacio de Cisjordània, i que no es pugui arribar mai a un estat propi. “Cal continuar amb les manifestacions i seguir lluitant contra la contínua vulneració dels drets humans de les dones, homes, nenes i nens palestins, no només a Gaza, sinó a tota Palestina o sigui en totes les terres ocupades.

“Cal recordar cada dia que les persones que viuen en altres territoris de Palestina segueixen sent ciutadania de segona, sense nacionalitat, ni drets. Mentre no recuperin els seus habitatges destruïts o ocupats, els hospitals, les escoles i els llocs públics, només són supervivents colonitzats i reprimits”. És necessari no oblidar les morts de tantes i tantes persones a la Franja (se’n calcula poden arrivar a uns 200.000, i que hi ha mes de 10.000 cadàvers baix les runes, que ningú va recuperar). “També es molt necesari continuar la lluita per aconssegir la sortida dels presos de les prisons d’Israel, on la majoria estan segrestats sense judici, i sobreviuen en veritables camps de concentració, i alguns són torturats fins a la mort”. Segons Asma cal reconèixer la resistencia del poble palestí en conjunt i seguir denunciant que les dones són uns dels objectius principals del govern genocida d’Israel, que no vol que tinguin descendència ni puguin seguir sent la base de la continuïtat del seu poble.

Najiah Mohammadi, afganesa que forma part d’Afghan women on the run, no enten el “silenci” sobre el seu país, quan la situació de les dones d’Afganistan és cada vegada pitjor. Ella creu, com altres de les participants que “el que passa a les dones no interessa als mitjans”, però està d’acord amb els objetius de las jornades, quan s’afirma que: “cal enfortir la xarxa de vincles i relaciones entre les dones per teixir aliances i mantenir les resistències i les lluites”.

El govern d’Israel vol ocupar tota Cisjordània i Gaza

Tornant a Gaza on malauradament s’esta comprobant que Netanyahu no respecta l’alto el foc, quan avui mateix 28 d’octubre, un centenar d’habitants de Palestina han perdut la vida pel retorn dels bombardejos. Malgrat tot, cada cop més experts defensen que no ens hem de fixar només en Gaza, sinó que cal mirar cap a Cisjordània: ja que Cisjordània és, en realitat, el territori que Israel vol treure del mapa a Palestina, aques és l’objectiu principal del passat, d’ara mateix i del futur.

Així ho comenta Cristina Mas, la sots cap d’Internacional de l’ARA, en l’entrevista, que li va fer Sergi Picazo, a El Crític: “L’horror de Gaza està tapant el que passa a Cisjordània. Avui hi ha una acceleració de la construcció de colònies a Cisjordània i ha augmentat el control militar de l’exèrcit. Estan tancant ciutats palestines impedint que la gent pugui entrar-hi o sortir-ne. Estan ofegant totalment l’economia palestina. Fins i tot, han buidat els històrics camps de refugiats com Jenín o Tulkarem, que eren els baluards de la resistència palestina a Cisjordània. No només es persegueix Hamàs, sinó a tot el poble palestí i sobretot es vol arraconar definitivament el que queda de l’Autoritat Palestina”. Les autoritats israelianes continuen impedint l’accés independent de la premsa internacional a la Franja de Gaza. Durant els 15 dies que va ser corresponsal a la zona, Cristina Mas comenta que només es va poder acostar fins a 500 metres de la frontera, abans i després dels bombardejos. “Vaig veure com les bombes van parar uns dies, encara que no del tot. També vaig constatar com Israel segueix bloquejant l’entrada d’ajuda humanitària per a una població sotmesa a la fam, el fred i les malalties”.

La periodista està convençuda que encara que, “públicament, el Govern israelià diu que l’objectiu és acabar amb Hamàs i el control que encara pot tenir sobre el terreny, la realitat va per altra banda. A la ciutat de Gaza, molt densament poblada pot haver-hi militants de Hamàs organitzats, però l’objectiu de fons és el de sempre: ocupar el màxim de terra palestina amb el mínim de palestins a dins”.

El que és prioritari ara per ara,  és salvar a la població de Gaza, i aconseguir canviar la política internacional, reconeixent que:  “Europa i els Estats Units ja no només han sigut i són còmplices del genocidi: són coautors. Sense ells, Israel no hauria pogut sostenir la guerra”. Això ho  continua defensant de manera incasable Francesca Albanese: La relatora de l’ONU sobre Palestina: “Malgrat l’alto el foc, la situació en els territoris ocupats continua sent apocalíptica. Sobre el terreny, continua sense fre la violència dels colons israelians a Cisjordània”. L’altra nit un grup va incendiar tres cotxes en el llogaret d’Al Mughayyir, al nord-est de Ramallah, segons l’agència de notícies palestines, Wafa. És la segona nit consecutiva en la qual colons cremen cotxes en la zona, i l’exercit segueix matant a gent a prop de les fronteres pel sol fet ser palestins.

Cal subratllar que les accions i manifestacions dels últims mesos han tingut molta importància per aconseguir canvis de posicionament d’alguns països en complicitat amb Israel sobre l’embargament i el genocidi, com expliquen a La Directa, Alys Samsom i Txus Blanco de Prou: “Una de les frases més repetides en cadascuna de les accions organitzades ha estat ‘Aturem el genocidi’, però sobretot denunciar que aquesta massacre s’ha pogut fer amb el suport i complicitat internacional d’empreses i institucions. Per això exigim incansablement la ‘ruptura de relacions’ i l’embargament d’armes a Israel, així com el boicot de productes israelians”.

Aquest article a sigut publicat a LA INDEPENDENT:

+INFO, consultar:

* Ca la Dona Escola feminista: https://caladona.org/agenda-caladona/xv-escola-feminista/

El Crític. L’horror de Gaza està tapant el que passa a Cisjordània.

*BBC. 8 preguntas para entender el conflicto entre israelíes y palestinos:

*El País: Conflicto en Oriente Próximo – 25 de octubre de 2025 | La relatora de la ONU sobre Palestina.

*La Directa: Causa Palestina: mobilitzacions que provoquen canvis: publicat per Alys Samson i Txus Blanco.

*Barcelona .cat. Què significa ser dona refugiada a Gaza avui Acte 28 oct organitzat per URWA : +Info

Consulltar llibre de Cristina Mas: Palestina des de dins.

Fotos: Julia López i Ca la Dona