El Cohousing, pot ser un projecte de vida en comú, sobretot per a la gent gran.

La convivència. Un cost assumible. Major privacitat i autonomia. Viure com a casa. Compartir espais. Aquestes són les principals raons per les quals les persones majors, cada vegada més, decideixen envellir en comunitat. Ho criden cohousing, un neologisme per a designar el model residencial d’habitatges col·laboratius. Un enfocament social on les persones s’uneixen en un projecte col·lectiu amb l’objectiu de transformar el seu entorn i ells mateixos a mesura que envelleixen.

¡En aquest context hi ha més raons per a pensar en un model més humanista de l’atenció integral centrada en la persona /comunitats: el percentatge d’aquells que optarien per una residència quan el seu estat físic o altres circumstàncies ho requerís ha descendit al 26% en els majors de 75 anys. I fins a un 56% no creu que pugui costejar-se una plaça en una residència.

Si parlem d’habitatge i jubilació, un estudi de Majors UDP (Unió Democràtica de Pensionistes i Jubilats d’Espanya) va reflectir que l’opció millor valorada pels majors com a alternativa d’habitatge per a la jubilació va ser la del domicili de residència dels últims anys (8,9 sobre 10) ….seguida pel cohousing (5,1) Una opció que cada vegada es coneix més (2 de cada 3 persones majors – 64,6% – en 2015 ja havien sentit parlar o coneixien el que era el cohousing).

El projecte MOVICOMA va ser el primer a Espanya a estudiar el moviment d’habitatge col·laboratiu de majors des de 2013. Daniel López Gómez, professor de psicologia social de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) i expert en innovacions en el camp de l’envelliment i les cures té clar que “els projectes d’habitatge col·laboratiu suposen un qüestionament ètic i moral dels clàssics “centres geriàtrics”. En la seva opinió es veuen com a “entorns deshumanitzats en els quals s’obliga els residents a conviure amb persones que no coneixen i en entorns que no han decidit” [Continuar llegint l’article a Muface]

ANNÉX  A TENIR EN COMPTE
A Catalunya hi ha moltes cooperatives de vivendes en cessio d’us, que propossen  habitacles decidits pels propis ausuaris. Malgrat que la propietat es de la cooperativa, els socis poden gaudir de la vivenda durante tota la seva vida, i transmitir-la als seus fills, El que no poden es vendre per la seva compta ni especular sobre les vivendes.

A Barcelona ja hagut alguns  casos, de promotors  de cooperatives, como Juli Carbó, president de Cohousing Barcelona i d’Habitat 8 Impuls, que va ser expulsat pels socis  d’un projecte cooperatiu al  Poblenou, perquè va estar des del seus inicis, i durant mes de 3 anys, apropiant-se de part  de les aportacions del socis, que van comprovar que el projecte estava estancat i sense sortida, i perillaven esl seus estalvis i les vivendes que es volien construir. L’assamblea general de socis es va veure obligada a expulsar-ho. La seva denuncia per prevaricacio segueix pendent de judici. Seguiren informant  sobre aquest tema en un article proper.  De moment podeu consultar l’article publicat a Diario.es: La jueza investiga a un concejal del PSC y al empresari Juli Carbó por un delito de estafa en cooperativas de vivienda.

* Una historia que va destapar El Diario.es fa més dos anys: Los polémicos métodos de Juli Carbó, el nuevo gurú del ‘cohousing. (Consultar +info)

• Fotos de MUFACE i de:  Residencias para Mayores. Cohousing publicat per OCU. [-info]