Aquesta és una pel·lícula d’Igor Lagarreta, coproduida per Espanya i Argentina, amb molt bona interpretació de Flor Torrent, i dels seus companys de repartiment.
Mireu el trailer a https://www.youtube.com/watch?v=L2j8YKY7y9E
La protagonista, Laura —encarnada per Flor Torrent—, viu a Buenos Aires amb el seu padrastre. Havia emigrat a Argentina, amb la seva mare des del País Basc en els anys seixanta, quan era molt petita, després de ser abandonades pel seu pare.
Ja, en el 2002, morta la seva mare, reben una trucada des del seu poble natal, Durango, notificant-li de la troballa del cadàver del seu pare. Comença la cerca de la veritat en un clima de sospites, conjectures i girs sobtats que porten a l’espectador a especular, també.
El to entre la intriga i el drama té certs tocs d’humor, a càrrec de l’actor argentí Eduardo Blanco (el padrastre), i un tendre romanç entre la protagonista i l’agent d’assegurances —interpretat per MikiEsparbé —, que els ajuda en la recerca. Igor Legarreta combina el conflicte basc de l’època, per enrarir encara més la trama del seu primer llargmetratge i aconsegueix una peça emotiva però alhora entretinguda. Molt encertada l’elecció de l’elenc per part del director de càsting Josu Bilbao.
Produida per Centúria Films Centro d’Estudis per a la Producció Audiovisual (CEP). És una pel·lícula molt recomanable.
[Segueix la crònica en castellà a “Tu mundo poético“]
©Susana Sosa Villafañe