Al Fòrum Econòmic de Davos 2018, que es va iniciar el dimarts 23 s’ha pogut comprovar la reduida i destacable presència de dones.
Set dones, entre elles Christine Lagarde i Ginni Rometty, dirigeixen la cúpula del Fòrum Econòmic de Davos, que va començar en un clima de crítiques per l’abrumador paisatge masculí, i per l’escassa presència femenina. Reproduint aquest article de Juan Fernández, que va publicar a El Periódico, amb intervencions de Maria Helena de Felipe, Helena Guardans i Anna Mercadé. “Algun dia aquest article serà arqueologia i els percentatges que ho il·lustren causaran enrogiment i vergonya aliena. Igual que ara provoquen escàndol els arguments dels qui fa 100 anys es resistien a reconèixer a les dones el dret al vot –a Espanya ho van estrenar en les eleccions de 1933, en la Segona República–, en el futur provocarà incomoditat contemplar les fotos de les reunions del poder econòmic i polític actual, copades en la seva pràctica totalitat per homes, i recordar que en ple 2018 les multinacionals liderades per dones encara eren una excepció, la presència femenina en els consells d’adreça seguia sent poc més que simbòlica i a Espanya les dones necessitaven treballar, de mitjana, 45 dies més a l’any que els homes per igualar-los en sou”(…)
Helena Guardans, consellera delegada de la multinacional de serveis externs Sellbytel, comenta sobre l’absència de dones a les juntes directives: “O tots són homes, o solament hi ha una dona entre 20 assistents. A Amèrica ha sorgit un moviment que anima a les directives a lluir vestits de forts colors perquè aquesta anomalia destaqui en les fotos”, revela aquesta executiva, responsable des de Barcelona d’un equip internacional format per 3.800 empleats.(…)
A menor escala, la desigualtat es perpetua. “No hi ha ni una sola dona en l’adreça del 70% de les petites i mitges empreses de Catalunya”, denúncia, escandalitzada, Anna Mercadé, directora del Observatori Dóna, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, qui s’atreveix a taxar un dels conceptes maleïts que persegueixen a les dones en l’àmbit laboral: el sostre de cristall. “Avui, en multitud de destinacions i càrrecs intermedis, hi ha 100.000 catalanes treballant a les ordres de caps homes malgrat estar millor preparades que ells”(…)
María Helena de Felipe, presidenta de FEPIME, patronal de la Micro, Petita I Mitjana Empresa de Catalunya, qui detecta una feblesa estructural en aquest tipus d’incentius. “De gens serveix implantar plans d’igualtat en una companyia si la cúpula directiva, plagada d’homes, no creu en ells. Al final, les decisions importants les prenen en entorns masculins, en el futbol, en el club de golf, on nosaltres no estem. I si cal substituir a un director general, ràpidament pensen en un altre semblant a ells, no en una dona”(…) [Seguir llegint a El Periódico]
Consultar article anterior sobre “les 7 magnífiques de DAVOS“, amb la referencia a cadascuna d’aquestes líders mundials.