Cal impusar un feminisme ambientalista tingui en compte les propostes de les dones
La doctora Dra. Celia Arteaga Conde Coordinadora del Doctorado en Estudios Críticos de Género explica cómo el ecofeminismo afirma que hay vínculos fundamentales entre la dominación ejercida sobre las mujeres y otros sujetos de género precarizados, va publicar aquest article d’opinio a publicació mexicana Ibero.
El terme “ecofeminisme” va ser encunyat per Françoise d’Eaubonne en 1974 sota la consigna “feminisme o mort” (le feminisme ou le mort), on va denunciar el sexisme del moviment ambientalista europeu de la seva època.
Alicia Puleo (2019), filòsofa ecofeminista, assenyala que la reivindicació del paper de les dones en la cultura s’ha sustentat, tradicionalment, en el dualisme naturalesa/cultura. En aquesta dicotomia, la naturalesa s’associa amb la diferenciació i la manca de consciència, en contrast amb el món humà i cultural (considerat masculí), del qual les dones han estat i a vegades, continuen sent excloses, relegant-les així al seu paper “natural” de cuidadores i mares.
L’ecofeminisme combina els principis del feminisme amb els de l’ambientalisme. Es tracta d’un moviment sociopolític, que afirma que hi ha vincles fonamentals entre la dominació exercida sobre les dones i altres subjectes de gènere precarizats, i la dominació sobre la naturalesa, inclosos els animals. Des d’una perspectiva crítica del model vigent, l’ecofeminisme proposa superar postulats racistes, antropocèntriques, patriarcals, elitistes i sexistes. (Bustillos, 2005; Herrero, 2012 i 2017; Míes i Shiva: 1993; Puleo, 2019; Tàpia, 2016).
Dins de l’ecofeminisme existeixen diversos corrents, entre les quals destaquen: les essencialistes o clàssiques, espiritualistes, animalistes, veganes i ¡ constructivistes. Aquesta última, l’anàlisi de la qual em sembla profund i potent, ja que qüestiona els binomis opressius i essencialistes, i així permet una comprensió més àmplia de la realitat actual.
Des d’aquesta orientació, es reprèn al gènere com una construcció sociocultural, que nega l’existència d’una essència femenina -és a dir, la idea que les dones i altres subjectes de gènere feminitzats posseeixen característiques afectives o cognitives pròpies i naturals- que vinculi de manera més pròxima i intrínseca la naturalesa. En canvi, s’entén que més aviat ha estat el lloc històric que, al costat de les interaccions amb el medi ambient, ha estat assignat a les dones, la qual cosa les ha situat en una posició de proximitat respecte als processos de destrucció ecològica (Herrero, 2017).
L’ecofeminisme, a més, proposa contribuir a la creació d’un coneixement útil i crític per a les societats actuals, sustentat en un compromís polític orientat a la transformació social. La seva proposta impulsa un canvi profund en les estructures de desigualtat que habitem, al mateix temps que convida a replantejar les nostres formes de relació amb tots els éssers vius, humans i no humans. És urgent prendre accions concretes que permetin imaginar i construir un altre present i un altre futur: una utopia que ens sostingui en el camí, que mantingui visqui l’esperança en un món que, per moments, sembla enfonsar-se. [+Info ]
Bibliografía recomenada:
-
Bustillos, S. (2005). Mujeres de tierra. Ambientalismo, feminismo y ecofeminismo. Nóesis. Revista de Ciencias Sociales y Humanidades, Volumen 15, Número 28, Instituto de Ciencias Sociales y Administración Ciudad Juárez, pp. 59-77.
-
D’Eaubonne, F. (1974). Le feminisme ou le mort, Horay.
-
Herrero, A. (2017). Ecofeminismos: apuntes sobre la dominación gemela de mujeres y naturaleza, Ecología política. Cuadernos de debate internacional: Ecofeminismos y ecologías políticas feministas, Número 54.
-
Herrero, Y. (2012). Propuestas ecofeministas para un sistema cargado de deudas, Revista CLAR, Número 4.
-
Puleo, A. (2019). Claves Ecofeministas para rebeldes que aman a la tierra y los animales, Plaza Valdés.
-
Tapia, A. (2016). Ética ecológica y derechos de las mujeres: un acercamiento a los movimientos socioambientales en México, Dilemata, Año 8, Número 21, pp. 227- 252.+
+info:
*Ibero Que es el feminismo, por Ceciliai arteaga: (+info) https://ibero.mx/prensa/que-es-el-ecofeminismo