La estrategia dels païssos colonitzadors segueix sent utilitzar la violència sexual.
La situació de les dones en els conflictes bèl·lics actuals ha assolit nivells crítics, amb un augment alarmant de la violència dirigida específicament contra elles. En els darrers anys, la violència sexual s’ha intensificat dràsticament, incrementant-se un 87% en només dos anys, utilitzant-se no com un dany col·lateral, sinó com una tàctica estratègica i arma de guerra per humiliar comunitats i fer fallida la dignitat dels pobles. Llegir aquest Interessant article publicat per Amada Santos, a La Independent.
Actualment, les dones enfronten una vulnerabilitat extrema marcada per rècords. 676 milions de dones i nenes viuen avui a prop de zones de conflicte mortal, la xifra més alta des dels anys 90. Ha augmentat la mortalitat de dones i nenes en els conflictes armats, duplicant-se la mortalitat en general arribant a un 40%. Aquest informe també inclou la “Violència reproductiva”, destrucció planificada de centres de maternitat bloquejant l’accés a centres de salut; fet que ha de constituir un crim de genocidi, ja que busca impedir naixements dins de grups específics. La guerra a Gaza és una prova d’aquesta pràctica, on milers de parts s’estan realitzant entre runes, sense cap tipus d’atenció postpart, sense els mínims que puguin garantir la viabilitat de la vida.
Les dones tenen doble càrrega de supervivència, a més de patir desplaçaments forçosos i riscos de tracta, queden al capdavant del suport familiar i les cures, en entorns on els serveis bàsics estan col·lapsats. També hi ha una exclusió política per a les dones, en son excloses 9 de cada 10 negociacions de pau, tot i que la seva participació en els processos sol garantir una pau duradora. La mitjana és una representació de només un 7% de negociadores, un 14% de mediadores i el 20% de signants d’acords de pau.
El 2024 de 36 acords de pau només 11 inclouen alguna menció a dones sobra temes de gènere.
Segons Guterres (ONU): “Els passadissos del poder, les taules de negociació i les institucions de seguretat segueixen dominades per homes, sovint sense cap responsabilitat real sobre les conseqüències de les seves decisions. Aquest panorama revela una reculada històrica en la protecció dels drets humans, on el cos femení es converteix, cada cop més, en part activa del camp de batalla”.
És clar que les guerres d’avui ja no es lliuren només amb projectils i drons; es lliuren en el cos de les dones. Les xifres que emergeixen dels organismes internacionals no són només estadístiques, són el crit d’una tragèdia que el món sembla ignorar: en dos anys, els casos documentats de violència sexual vinculada a conflictes armats han patit un repunt brutal del 87%. Aquest augment no és un dany col·lateral. És una tàctica de guerra deliberada, barata i devastadora que cerca l’extermini moral de comunitats senceres. Anatomia d’un horror sistemàtic. A escenaris on l’Estat de dret s’ensorra, la violència contra la dona es converteix en la norma. Seguir lleguint l’article complert a LA INDEPENDENT.
Dades extretes de l’informe Onu Dones 2025
*Sarah Hendriks – Directora de la División de Políticas, Programas y Asuntos Intergubernamentales de ONU Mujeres
Fotos extretes d’Onu Mujeres