Elles lideren la cartellera actual com a directores i actrius.
Entrenes les estrenes cal destacar que la cartellera actual, presenta títols, que amb guanyat l’Oscar i altres premis, com Anora, Emilia Pérez, o La substància (*) però sobretot cal destacar les novetats que podem gaudir al mes d’abril, estrenes en les quals les dones destacant les bones pel·lícules dirigides per dones o en les que amb elles com a protagonistes.
->Wolfgang , de Javier Ruiz Caldera. Interesant fils sobr ea pèrdua i el dol infantil, compartir emocions com a forma de sanació, , gestionar les expectatives…són alguns dels temes que s’aborden en aquest film, amb el sots titol (Extraordinari), la tragicomèdia amb aires de feel-good movie que adapta la novel·la homònima de Laia Aguilar i dirigeix Javier Ruiz Caldera (3 bodas de más, Anacleto agente secreto). Rodada en català, la pel·lícula proposa el xoc de personalitats entre un nen superdotat amb un trastorn de l’espectre autista i un extraordinari talent tocant el piano i el seu pare, un actor no gaire exitós, vanitós i absent i a qui no coneixia, i que s’ha de fer càrrec del nano després de la mort de la mare, assumint la seva última voluntat. Amb Miki Esparbé i el debutant Jordi Catalán a la pell de pare i fill, i amb un repartiment que inclou Anna Castillo, Berto Romero (actor fetitxe de Ruiz Caldera) i una Àngels Gonyalons que es reivindica en un món, el del cinema, que li ha donat molt poques oportunitats. Javier Ruiz Caldera (Espanya, 2025). 110 min. Estrena: 14 de març. Ja estrenada als cinemes de Barcelona.
**********************************************************************
->La fúria, de Gemma Blasco. Un dels debuts de l’any, en el cinema català i espanyol és el Blasco, ques’estrena com a directora de llargs amb una pel·lícula que és tot un crit de ràbia. Posant el focus en les violències sexuals masclistes, la cineasta ens fa travessar la foscor de la mà de la protagonista de la seva història, interpretada per una superlativa interpretació d’Ángela Cervantes. l’Alexandra pateix una violació d’algú que coneix, però que no ha vist en el moment de l’agressió. Quan li ho confessa al seu germà (un entregadíssim Àlex Monner), la seva testosterònica reacció és, primer, i la de qüestionar-la i culpabilitzar-la, i per fi després
la de voler ser l’executor de la venjança. Amb una posada en escena ferotge, molta càmera en mà enganxada al dolor i al patiment de l’Alexandra, La fúria vol posar el focus en el mal acompanyament de l’entorn de persones que han patit un trauma d’aquestes característiques, afegint-hi una interessant reflexió sobre el poder sanador de l’art i, en aquest cas, del teatre (la protagonista és actriu de professió i acaba de ser escollida per interpretar Medea) i esdevé un incòmode, però necessari cop de puny que desperta consciències i ens fa obrir els ulls. Dir.: Gemma Blasco (Espanya, 2025). 108 min. Estrena: 28 de mar
->Morlaix, de Jaime Rosales. (Espanya-França, 2025). el director e La soledad o Girasoles silvestres, reivindica la llibertat i ha escollit l’art en la vida, amb la seva nova pel·lícula. Disfressada d’història d’amor juvenil, a partir de la trobada entre una noia que acaba de perdre la seva mare i que només pensa a acabar l’institut i marxar de la petita vila de la Bretanya on viu (i que dona títol a la pel·lícula), i un nou company de classe, sofisticat i amb ànima de poeta, acabat d’arribar de París. L’atracció inicial es trobarà amb un munt d’obstacles, fins a col·locar els personatges en una transcendental disjuntiva. Potser l’argument farà pensar en una aproximació convencional, però res més allunyat de la realitat: Jaime Rosales aposta per la radicalitat en l’expressió artística, i utilitza un seguit de recursos (com el salt del color al blanc i negre o els canvis de format) que no estan necessàriament relacionats amb la narrativa. D’aquesta manera, reivindica una arbitrarietat que simbolitza la seva llibertat artística. I això sí que és coherent amb una trama que, com dèiem al principi, es capbussa en les conseqüències de les nostres decisions, preses, un cop més, amb llibertat plena. Els joves i magnífics Amanthe Audiard i Samuel Kircher protagonitzen el film, que també compta amb Melanie Thierry i Àlex Brendemühl. Ja estrenada als cinemes de Barcelona
**********************************************************************
->The last showgirl, de Gia Capola. Mentre celebrem el retorn a primera línia cinematogràfica de Demi Moore i Adrien Brody,també cal posar el focus en una altra reivindicació, la que Gia Coppola (neta de Francis i neboda de Sophia)proposa sobre algú a qui no van permetre sortir de l’encaix de símbol sexual.
Pamela Anderson, eterna vigilant de la platja per tota una generació, és la protagonista d’aquesta història sobre la decadència i el pas d’un temps que no tornarà. El seu personatge és el d’una ballarina d’un local de Las Vegas que, arribats als 50, veu com la maduresa no encaixa en un món de poca roba i molt desig. Shelly/Pamela ha de confrontar les conseqüències de tants anys dedicats a ella mateixa, en aquell moment de prendre consciència que tot plegat ha estat, probablement, un gran error sense solució. Tenir una filla semi abandonada a qui se li acumulen els retrets servirà de mirall per aquesta dona sense gaire esperança a revertir la situació. Anderson entoma el paper de la seva vida i brilla, demostrant l’error d’una indústria que sempre la va tractar com un tros de carn. Jason Schwartzman i una magnífica Jamie Lee Curtis l’acompanyen en aquest honest relat sobre segones oportunitats que mai no arriben. Gia Coppola (EUA, 2024). 86 min. Estrena: 1Ja estrenada als cinemes de Barcelona
->Una ballena, de Pablo Hernando. Entre el noir i la ciència-ficció, i amb alguns insòlits elements onírics, Una ballena demostra que hi ha creadors inclassificables, com aquest director. Entre el noir i la ciència-ficció, i amb alguns insòlits elements onírics, Una ballena demostra que hi ha creadors inclassificables, com Pablo Hernando (autor de La tumba de Bruce Lee i Esa sensación), i un cinema que no s’assembla a cap altre cinema. La pel·lícula ens situa en un Bilbao emboirat, perfecte per construir una atmosfera suggeridora i misteriosa, en una trama que inclou dos homes poderosos que competeixen pel domini del port per tal de controlar el contraban i el tràfic, i una assassina a sou que mata sense deixar ni pistes ni rastres. Amb Ingrid García-Jonsson i un Ramon Barea que, per fi, gaudeix d’un personatge protagonista, Una ballena navega per aigües que, de vegades, desconcerten el personal. Amb referències directes a dos autors de cognom Melville, Herman i Moby Dick per una banda, Jean-Pierre i El samurai per l’altra, la pel·lícula es va presentar al Festival de Sitges i és una raresa que val la pena descobrir. Pablo Hernando (Espanya, 2024). 108 min. Estrena: 28 de març. Consultar les recomanacions de Time Out, al’article escrit per Borja Duño.
–
Aún esstoy aquí, de Walter Sallés Brasil, 1971. Un país en les urpes d’una dictadura militar. Una mare es veu obligada a reinventar-se quan la vida de la seva família es veu destrossada per un acte de violència arbitrària. Basada en les memòries de Marcelo Rubens Paiva. La pel·lícula narra com una mare de família es veu obligada a participar en l’activisme polític quan el seu marit, el diputat esquerrà Rubens Paiva, és capturat pel règim durant la Dictadura militar del Brasil en 1971. Un fim inolvidable sobre la memòria i la represió. Ja estrenada als cinemes de Barcelona
->Lee Miller, d’ Ellen Kuras. La pel·lícula gira al voltant de la corresponsal de guerra Lee Miller en el seu viatge a les primeres files de la Segona Guerra Mundial per embarcar-se en la missió de destapar les veritats ocultes del Tercer Reich. Però a conseqüència de la traïció, arribarà un ajust de comptes sobre les veritats del seu propi passat. Insuperable en els eu paper, Kate Winslet, amb una semblança perfecta del rostre de la reportera gràfica estatunidenca Llegir la Crítica a Cinefil.
->Anora, de Sean Baker. Anticomedia romàntica amb 5 oscars ben merescuts. Anora és una jove treballadora sexual de Brooklyn, té l’oportunitat de fer realitat el conte de la Ventafocs en conèixer i casar-se impulsivament amb el fill d’un oligarca. Però quan la notícia arriba a Rússia, el seu conte de fades amenaça amb esfondrar-se, ja que els pares es desplacen a Nova York amb la intenció d’anul·lar el matrimoni. Divertida i amb un destacat protagonisme de la protagonista, que sorprén amb uan interpretació diferent del principi al final.
Maria Callas, en cinemes Verdei
-> Maria Callas,de Pablo Larrain. María Callas, esyá protagonitzada per Angelina Jolie, narra els últims dies de vida de la llegendària soprano al París dels anys 70. La diva, reclosa al seu apartament de la capital francesa, lluita en privat amb les seves inseguretats i relacions tempestuoses, com la que va tenir amb el magnat grec Aristòtil Onassis, mentre que el món sencer l’adora per la seva prodigiosa veu.
+INFO
(*) Consultar las crítica de cinema de Jose Luis Muñoz, al seu Blog: La Soledad del Corredor de Fondo.
* Crítica cine OSCARS: El tío Oscar en tiempos del Presidente Naranja.
*Time Out. 10 estrenes a destacar.