Molts títols amb protagonisme femení a la cartellera.

Aquest mes de novembre  s’estrenen moltes pel·lícules en que les actrius són protagonistes i algunes d’elles dirigides per dones, . Entre les pel·lícules que aviat estaran o ja hi són a la cartellera destaquem:

-> La Fotografa corsa,  de Thierry Peretti, amb el titol en frances À son imatge. Un film molt polític sobre la trajectòria del FLNC, el moviment independentista de Còrsega, a través de l’òptica d’Antonia (Clara- María Laredo), una fotògrafa que és testimoni de la seva evolució per l’amistat que té amb alguns dels seus membres(…) Un fim que sembla rebutjar voluntàriament l’empatia de l’espectador, més pròxima al documental  que a la ficció [+info a La soledad del corredor de Fondo]

–>Los Domingos.   La cineasta Alauda Ruiz de Azúa torna a l’estil de la seva magnífica òpera prima Cinco lobitos i a aquesta Los domingos (merescudament guardonada amb el premi a millor pel·lícula en la darrera edició del Festival de Sant Sebastià) és, sense cap dubte, la millor pel·lícula que ens ha ofert el cinema espanyol aquesta temporada Un film que profunditza sobre fe i familia [+info a El cinefil].

–>Vida Privada (Vie privée), de Rebecca Zlotowski¡¡Després de renovar la figura de la madrastra amb Los hijos de otros (Les enfants des autres), la directora francesa torna  amb un relat que barreja suspens, humor i crítica social amb una protagonista d’altura: Jodie Foster. La pel·lícula es va presentar Fora de Competició a la Secció Oficial del Festival de Cannes 2025, i s’estrenarà als cinemes el pròxim 19 de desembre. Foster interpreta la psiquiatra Lilian Steiner, que s’obsessiona amb la mort d’un dels seus pacients, convençuda que ha estat assassinat. [+ info a El cinèfil]

–> Leo &Lou,  de Carlos Soriano. Amb tot just 10 anys, Leo s’escapoleix d’un centre d’acolliment. En el seu camí es creua amb Lou, un tipus rondinaire, expert a ficar-se en embolics. Lou creu que li fa un favor portant-la de tornada a casa, però Leo li ha convertit, sense saber-ho, en el seu company de fugida rumb a una competició de pesca. Així comença el viatge d’aquesta peculiar parella: una nena que no parla i un home que no vol escoltar. Junts emprendran una divertida i inesperada aventura que els canviarà la vida per sempre.. [+Info a Filmax]

->Siempre es Invierno, de David Trueba: El directorautoadapta Blitz, una de les seves novel·les més conegudes, i proposa una anticomèdia romàntica que fuig de tòpics, que trenca expectatives i que supera tabús, en aquest cas el de la diferència d’edat. El protagonista d’aquest relat és un arquitecte paisatgista que visita Bèlgica per presentar un ambiciós projecte en un congrés. A quilòmetres de distància de la seva zona de confort, el nostre home es veu completament perdut després de ser abandonat per la seva xicota. Una dona vint-i-tants anys més gran que ell es convertirà en un improbable salvavides. És molt interessant la mirada sobre la relació entre una dona gran i un jove  [+Info a Time Out].

Die My love (Matate amor), de Lynne Ramsay: la directora torna a explorar els racons més incòmodes de la maternitat amb aquesta adaptació de la novel·la d’Ariana Harwicz que va tenir la seva estrena mundial en el Festival de Cannes i que s’estrena el 14 de novembre als cinemes dàquest pais. Una parella jove, amorosa i plena d’esperança (Grace i Jackson) es muda de Nova York a una casa heretada al camp. En aquest entorn aïllat, Grace intenta trobar la seva identitat amb un nou nadó. No obstant això, a mesura que comença a enfonsar-se, no és en la debilitat sinó en la imaginació, la força i una impressionant vivacitat indòmita on es descobreix a si mateixa de nou. Mireu estrena previa e 12 de nov al Verdi Park.[+Info a Tres.cat]

->Bugonia, de Yorgos Lanthimos  (Irlanda/Reino Unido/Estados Unidos, 2025).  Misantropia de la fi del món.El film arrenca, de fet, plantejant-se com l’enèsima “Eat the rich”, en presentar amb plans generals, grans angulars i la pròpia fredor, cinisme i hipocresia que incorpora el personatge que interpreta Emma Stone, aquest entorn d’oficines de grans finestrals i confort disfressat de servilisme al capital, així com tot aquest luxe que envolta l’hàbitat d’aquesta dona impecable. En el pol oposat, dos joves de classe humil, sense protecció familiar, i abduïts per teories ridícules que els porten a dissenyar un pla molt coheniano, on tot només pot sortir malament. [+info  de Marc Muñoz  a Pickpocket]

–>Todos los lados de la cama, de Samantha López Speranza. Després de dècades sense veure’s, Javier (Ernesto Alterio) i Carlota (Pilar Castro) treuen foc pels queixals quan descobreixen que els seus fills Óscar (Jan Buxaderas) i Julia (Lucía Caraballo) planegen casar-se. Qui a la seva edat té una relació heteronormativa i exclusiva en 2025 amb tot el que els queda per experimentar? És que no els han ensenyat res com a pares? [+info a Fim Affinity]

-> Flores para Antonio, de Elena Molina.  Una filla es disposa a buscar la veritat sobre qui va ser el seu pare, un músic llegendari, mort quan ella tenia 8 anys. Ell és Antonio Flores, ella la també cèlebre actriu Alba Flores. Alba va deixar de cantar en perdre a Antonio i ara es disposa a recuperar la seva veu i la seva història, preguntant per primera vegada als seus familiars i amics. Pel·lícula escrita i dirigida per Elena Molina (“Remember my name”) i el guanyador del Goya Isaki Lacuesta (“Segon premi”, “Un any, una nit”). Coprotagonitzada per Alba Flores (sèrie “La casa de paper”, “T’estic estimant bojament”) amb la participació d’artistes com Joaquín Sabina, Ariel Rot, Antonio Carmona, Rosario Flores o Lolita.[+info a  Contracorriente films]

-> Subsuelo: de Fernando Franco : Un descens sense retorn  a la crueltat mes exhibicionista i sense filtres, ni mirada crítica de cap tipus.  En la seva obstinació per explorar la culpa, el director  signa un thriller psicològic enfonsat en el dolor que pretén analitzar. [+info en Cine maldito]

Festivals a tenir en compte:

L’Alternativa celebra 32 anys de cinema independent i experimental. Mireu la Programació completa del festival a CCCB.

Els films a competició s’estructuren en tres blocs: Llargmetratges Internacionals , Curtmetratges Internacionals i Producció Nacional. En total, el festival projectarà 17 llargmetratges (10 internacionals i 7 nacionals) i 43 curtmetratges, que destaquen per la seva varietat de formats i per l’aposta pel risc formal i narratiu. La sessió inaugural serà protagonitzada per El mensaje, del director argentí Iván Fund, una ficció poètica que reflexiona sobre la comunicació i la naturalesa. La cloenda, el 23 de novembre, presentarà Kontinental ’25 del romanès Radu Jude, que continuarà l’exploració irònica i política de la seva filmografia.

Entre les pel·lícules seleccionades destaquen diverses obres que exemplifiquen la riquesa de la programació d’enguany. Monólogo colectivo, de Jessica Sarah Rinland, proposa un assaig visual sobre la memòria i la transmissió cultural a través dels objectes. Cobre, del mexicà Nicolás Pereda, combina ficció i documental per retratar les fractures socials d’una comunitat minera. La hija más pequeña, de Hafsia Herzi, aborda la maternitat des d’una perspectiva íntima i desarmant. Mar de tierra, del gallec Xacio Baño, reflexiona sobre el desig i el paisatge amb una mirada poètica. Finalment, Blue Distances, de Laura Huertas Millán, utilitza el llenguatge experimental per parlar de migració, frontera i memòria corporal. Aarticle de  al Cinèfil

+info sobre cartellera, estrenes de Cinema novembre -desembre 2025 a:

*La soledad del corredor de fondo: Blog de José Luis Muñoz.
* El cinèfil: +info i fotos.
*Time Out:  Cartelera de Novembre 2015
* Cine maldito: Crítica de cinema