Cal descobrir el paper rellevant de les dones en alguns païssos del món.
En aquest article de Cristina Torra, publicat a Ara.cat podem descobrir si les societats matriarcals encara existeixen i quin és el paper de les dones en elles. Anna Boye, experta en matriarcats i Lucia Madrid, periodista viatgera, que cerca comunitats en que les que les dones poden ( o no) tenir un paper rellevat en el seu entorn, i que encara resulta molt desconegur per a tothom. Les dues organitzen viatges per a descobrir-ho.
Quin és el paper de les dones en les cultures més allunyades de la societat occidental? ¿Les societats matriarcals existeixen o són un mite? No falten exemples de comunitats on, al revés, la dona es menysté i se subjuga. Lucía Madrid, periodista de viatges que recorre el món amb la voluntat de conèixer el paper de la dona en diferents societats, explica com al Salt del Toro, un ritual d’Etiòpia que celebra el pas d’un home adolescent a l’edat adulta, les dones demanen als homes “ser pegades a l’esquena amb branques d’acàcia fins a sagnar i tenir la pell en carn viva”. “És un símbol d’amor i de respecte cap a aquest nou adult home a la societat”, afegeix. Amb la seva feina, Madrid ha pogut veure com “la dona està subjecta a una discriminació diària en la majoria de les societats”, tot i que ha visitat algunes ètnies en què la dona té un paper important i rellevant, en societats considerades matriarcals. (…) Continua a Ara.cat.
De la seva part Anna Boyé, foto-periodista i antropóloga, estira una mica més del fil ja que s’ha dedicat durant 20 anys de la seva vida professional a descobrir “societats matriarcals” (como el podeu comprovar al seu espai WEB i tal com va declarar a ARA cat, “a buscar llocs en què la dona tingui un paper rellevant, pot parlar de les sis comunitats matriarcals que ha investigat, estudiat, documentat i visitat”. Tot i que considera que “societat matriarcal no és el contrari que societat patriarcal”, explica que “són comunitats en què el paper de la dona és central i és una manera d’entendre la vida des de la importància de tot el grup”. “És una manera diferent de socialitzar-se en què el bé comú és més important, com també ho és qui ets tu per sobre de què tens tu. La dona i l’home són complementaris i la natura és molt important. És una mirada per sobre de tot el grup i una mirada amorosa de la vida en contacte amb la natura”.
de la seva part, Lucia Madrid, després de tots els pobles que ha visitat, està completament d’acord amb aquesta definició de Boyé: “Són societats més igualitàries en què la dona aconsegueix un paper més rellevant, però sense arribar a posseir una autoritat total per sobre de la resta d’individus”.
Són comunitats com la mosu, al sud de la Xina; la minangkabau, a l’oest de Sumatra; la quero o la huilloc, al Perú; la juchitecas, a Mèxic, i la bijagó, a Guinea Bissau. Aquesta última, que també ha visitat Lucía Madrid, ha evolucionat molt en els últims anys. “Fa 16 anys, quan hi vaig anar per primer cop, vaig conviure amb una família”, explica Anna Boyé. “La Quinta deia que la seva capacitat de decidir organitzava tota l’estructura familiar i l’Estevo m’explicava que la saviesa de la seva dona el feia estar molt a gust”, afegeix. “Hi vaig tornar l’any passat i vaig adonar-me que aquesta comunitat s’està transformant. Hi ha una influència externa que fa que l’home vulgui ocupar un espai més gran”, diu. “Encara ho estic estudiant”. La Lucía també la va visitar fa pocs anys: “La teoria diu que elles s’encarreguen de l’organització del treball, de la gestió econòmica i de fer complir la llei i les normes d’aquesta comunitat. Valoren la intel·ligència de la dona com una cosa molt positiva i superior a la dels homes, que són vistos com a nens dèbils a qui cal protegir. Les dones són les que tenen l’autoritat en tots els àmbits: economia, educació i esperit”, descriu. “Aquesta és la teoria, però no ho vaig percebre”, lamenta. I conclou: “Potser hi va ser en un passat, però el control i la gestió econòmica ara la tenia l’home”. (+info: Ara.cat)
Anna Boyé, ha organitzat un viatge per visitar la Comunitat Huilloc, del Perú, per al mes de setembre- Ara està acabant l’edició de tres llibres sobre els seus viatges, ( comunitat minangkabau, al sud de suamtra (Indonesia) , sobre el seu Viatge a Perú (Huilloc) i la comunitat Bijago, de Guinea Bissau, lloc al que ha tornat despres de 16 anys i l’últim, sobre les comunitats Quero i Huilloc .
+Info: Articles anteriors
Ara.cat