Llibres que recuperem la memòria de les dones.
Parlem dels llibres de dos escriptores que s’han presentat al mes de gener. Són dues històries, una de ficció i l’altre real, sobre dones, abans i durant la guerra civil, el franquisme i els inicis de la dem0cràcia. “Muere una mujer” de Juana Gallego Ayala, és un relat de ficció sobre tres dones de la mateixa familia que van sofrir violència masclista e inclús l’avia i la tia van ser assesinades. Una ficció que podría ser real, amb protagonistes que tenim al nostre costat. I l’altra és “Tres Generaciones Rebeldes” de Montserrat Fernández Garrido, una història real emocionant, que recupera la memòria històrica en femení i visibilitza i reivindica la vida de la seva àvia, de la mare i la d’ella mateixa. Són també tres generacions de dones, amb trajectòries en les quals ens podem reconèixer, per les seves vivències, en les que també en alguna època de les seves vides el maltractament o la repressió van estar presents. Però el que mostren aquestes històries es que les nostres avantpassades han lluitat per tirar endavant. Són els seus referents, però també els nostres.
Juana Gallego ha presentat per primera vegada el seu llibre a Madrid, a Barcelona (dijous 13, a la Llibrería Pròleg) i a Màlaga, la seva ciutat natal. Per al mes de març prepara presentacions, una d’elles a Xirivella (València) l’11 de març.
La novel·la mostra una mirada edificant i autentica sobre el tema de la violència contra les dones, que lamentablement segueix de plena actualitat-I del qual s’han publicat investigacions i assajos però molt poca literatura de ficció, que mostri la problemàtica tal com és manifesta quotidianament. Gallego ha volgut presentar una història de ficció perquè creu que “la literatura encara no li ha prestat l’atenció que mereix l’assassinat de dones. És una qüestió que ens dol, així i tot continua arraconat i encara molt incomprès…”
En aquesta novel·la, Gallego tracta d’il·luminar una problemàtica tant fosca com repetitiu, centrant-se en la història de tres dones d’una mateixa família, de tres èpoques diferents. Contà la història d’Antonia-Amanda, una jove que torna al seu poble després d’haver sofert un intent d’assassinat per part de la seva parella. Allí rememorarà els seus orígens i descobreix que el seu cas no és el primer en la família, sinó que connecta amb les experiències de la seva àvia i la seva tia, que van sofrir morts molt violentes silenciades pel seu entorn. En la presentació de Pròleg, va participar l’escriptora Najat El Hachmi, que va corrobar que les dones al Marroc, sobretot al món rural, han passat per situacions similars a les que explica Juana en el seu relat.
La memòria de les dones antifranquistes i lliutadores
Montserrat Fernández també ha presentat el seu llibre amb molt èxit a diversos llocs, primer a Granada i a Barcelona, a la casa del Llibre (19 de gener). “Tres generaciones rebeldes”, també es va presentar a Badalona (a prop del barri de la seva infància: La Salut, i a l’espai La Ciba de Santa Coloma.
La propera presentació serà el 15 de març. al local modernista de Cerdanyola, posteriorment a Torroella i el 9 de abril tornara a Granada, al poble de Moclin, aper presentar-la.
Montserrat F. Garrido, és advocada, igual que Juana Gallego, que és professora de comunicació a l’UAB, i investigadora experta en gènere, és també una activista feminista de llarga trajectòria. De fet, ambdues van coincidir com a militants feministes independents als anys 70.
L’autora, néta d’un reconegut maqui de Granada: OllaFria, va néixer en la Maternitat de Barcelona, com a «filla de pares desconeguts», quan no ho era,malgrat que els seus pares encara no estaven casats . Va estar a punt de ser venuda a una família. Així i tot la seva mare va poder escapar amb ella. Van viure 15 anys en una barraca i després altres deu anys en un barri marginal de Badalona. És filla i néta de represaliats polítics pel franquisme que van lluitar en favor de la Segona República i van ser cruelment perseguits. el seu avi, el mític guerriller granadí Ollafría, que després de nou anys en la serra va fugir en pastera al Marroc amb tres dels seus homes. L’àvia Leonor va ser torturada per la Guàrdia Civil i condemnada a vuit anys de presó per no confesar on s’amagava la partida del maquis del seu marit. María, la filla major, la seva mare, va ser empresonada sent menor d’edat. El seu marit i pare de l’autora va ser condemnat a 12 anys i un dia de presó per alçar-se contra els colpistes franquistes.
Aquestes dues publicacions malgrat ser diferents tenen molts paral·Lelismes Montserrat al igual que Juana, recuperen la memòria familiar, però també els seus més de 40 anys d’activisme feminista. I les dues dediquen les seves obres, sobretot, a les més oblidades, a les mares, esposes i filles dels homes perseguits per les seves idees polítiques, així com a les dones anònimes que van sobreviure i van treure a les seves famílies de la misèria superant el maltractament de les seves parelles, inclús, a vegades, dels seus propis companys d’esquerra, com va comentar Montserrat, que se considera representativa de la “tercera generació rebel”. Ella d’origen immigrant andalús, de jove va viure experiències semblats a les de Gallego, que va venir a Barcelona, des de Málaga, per estudiar periodisme.
Segons les autores, cal recuperar a les nostres avantpasades: “totes aquestes dones d’abans obstinades a fer un món més habitable perquè tenim que recordar d’on venim…”
Podeu veure el vídeo la presentació a Badalona de Tres Generacions Rebels. El llibre es pot a consseguir a La Casa del Llibre.
[Més info a Granada Hoy i a La independent]
Consultar: Blog Juana Gallego. Podeu trobar el llibre: Muere una mujer a Luces de Galibo .