Mentre l’opinió pública segueix amb un interès morbós, i sense escandalitzar-se, la relació entre el rei Joan Carles amb una alemanya, em pregunto com hagués reaccionat si fos la reina Sofia qui tingués un “amic entranyable”. Encara que, les lleis atorguen la igualtat entre els gèneres, la persistent cultura patriarcal segueix sense reconèixer-la. Fins i tot pot ser que fos ella mateixa, qui malgrat el seu poder, renunciés per la seva educació tradicional i religiosa a exercir aquest dret. En quin lloc queda la seva “lliure elecció”?

“La voluntat pròpia de portar el burca” i la llibertat religiosa són els arguments oferts pel Tribunal Suprem per anul·lar l’Ordenança de l’Ajuntament de Lleida que prohibia l’ús del vel integral en edificis públics. Que les religions hagin instal·lat en els cervells dels seus adeptes “un gran germà” armat amb el foc de l’infern, la qual cosa fa innecessària la presència d’un home carabiner perquè els coaccioni, no justifica el profund desconeixement del Tribunal respecte al vel integral – que no és religiosa ni cultural- i els motius del seu ús, que és absolutament polític: és la marca del corrent wahhabita fabricada a Aràbia Saudita.

A més, no és el mateix portar nicab en occident que a Aràbia, on els homes, en no sentir-se amenaçats per rivals, els permeten treballar i treure el cap a la vida social. A Europa, elles no són ni el segon sexe.

Què hi ha de “lliure elecció” en una nena de 9-10 anys, que no té idea sobre la religió, per cobrir-se amb aquesta peça? Han de ser ateses per psicòlegs aquelles adolescents amb les hormones a flor de pell, a Espanya, a Dubai o a la Xina, afirmen que els agrada amagar el seu rostre per fugir de les mirades dels nois.

El trastorn de personalitat que patirà una menor, adoctrinada en valors com obediència, submissió i repressió dels instints bàsics i més humans, espantada pel pecat que suposa ballar, cantar, deixar anar una riallada, tocar, vestir-se de colors o parlar amb un company , és intractable. No cal dir del segrest dels seus somnis i perspectives.

Viu permanentment en un estat de terror: a la família o a Déu. Per als que dirigeixen aquest “feminicidi tou”, una nena és considerada adulta en les seves obligacions (les mateixes que se li va assignar fa uns segles), i una adulta sempre és menor quant als seus drets, per a l’exercici necessitarà l’autorització de l’home. [És molt recomanable llegir l’article complet al Blog de Nazanin]

(*) Reprodüint aquest paràgraf sobre “El vel i la religió” A l’Alcorà no hi ha cap versicle que obligui o aconselli a les dones cobrir-se el cap, els cabells i ni de bon tros la cara. Per al llibre sagrat la roba és “com un adorn. Però la roba de rectitud és millor “(07:26), i es diferencia del Gènesi (3.7, 21) en què els primers humans es van cobrir” les seves vergonyes”, per pudor.
Text i fotos: Nazanin Armanian