Seguirem gaudint del cinema a les sales de projecció?. Es una de les preguntes que es fa aquest documental.
El dimecres 12 de juny, es va fer la pre-estrena al cinema Phenomena de Barcelona de “Cinemamon amour” de Natàlia Regàs, que ha supossat un acurat i monuciós treball de set anys de seguiment grabat del tancament de tantes sales de Cinema de Barcelona i què va investigar el perquè d’aquesta perdua continua. Per a l’edició final del documental va comptar amb el suport de TV3, que ha comprat els drets d’emissió. Després de la projecció de la pel·licula va tenir lloc un debat amb l’autora i algunes de les personalitats entrevistades, critics de cinema, i representats de les empreses d’exhibició, entre els que cal destacar al director de cine i creador de la Sala Phenomena ( antiga sala Napols), Nacho Cerdà. El documental és molt recomanable, i a partir del 21 de juny es podra veure al cinema Malda (*)
Aquest documental fet amb passió i molta curiositat va acconseguir emocionar al públic assistent que omplia la gran sala del Phenomena. Tots van estar d’acord amb la tesis de l’autora de que: “És trist que els cinemes es tanquin per falta de públic o per no poder actualitzar el sistema tècnic apte per a adaptar-se a les noves tecnologies”. Malgrat que cal reconèixer la gran disminució de públic, es va defensar que el cinema no morirà, perquè: ” seguim necessitant gaudir del mateix en les sales de cinema, però “cal recuperar el ritual social d’anar al cinema, compartir les emocions am els altres en una sala obscura i gaudir de les pel·licules en tot el seu esplendor”.
A la pre-estrena del documental Natàlia Regás, explicó perquè va iniciar aquest treball que va omplir d’emotivitat i de records molt viscuts. És necessari reflexionar i entre tots cercar de solucions arriba a trobar entre tots solucions que passin per l’adaptació i canvi de criteri en l’exbició. Encara queden esperances.
Regàs es va sentir conmoguda pel tancament del Renoir Les Corts, del ella era asidua. I decidió investigar si les sales de Barcelona tenien els dies comptats. Durant els set anys de gravació del documental, es va introduïr en el món tancat de l’exhibició catalana, i va assistir a la transformació d’aquest art i negoci i va viure experiències irrepetibles a les entranyes de molts cinemes.. [Consultar +info a Tv3_CCMA.CAT]
Cada vegada que sabia que una sala tancava sortia al carrer amb la seva càmera para testimoniar la perdùa. Pero va voler saber més sobre la perdúa, i va començar a capturar el canvi tecnològic ( el pas de l’anàlogic al digital), social i vital d’un art i negoci que amenaçava de destruir el panorama cultural de Barcelona. Així, més enllà de la notícia puntual i de la queixa ciutadana a les xarxes socials el dia que tanquen el cine on anaven de petits. El documental “Cinema Mon Amour” és una crònica viscuda en primera persona sobre la pèrdua dels cinemes de Barcelona i del 35 mm com a suport d’exhibició i també de la resistència i renaixement d’unes quantes sales supervivents.
Durant set anys, la realitzadora investiga la crisi de les sales de cinema parlant amb personalitats del sector de l’exhibició barcelonina, que serveixen com a mirall universal de la situació que es viu a la resta del món, i col·lecciona moments únics i inoblidables per compartir-los amb els espectadors.
El documental entrevista pesos pesants de la indústria com J. A. Bayona, Nacho Cerdà, Antoni Llorens, José Batlle, Pedro Balañá, Antoni Kirchner, Ramon Colom, Ventura Pons, Xavier Escrivà, Jaume Migueiz i Daniel Cantón i J. A. Garcia