Herois sacrificats, cultura prescindible.
Baix aquest titol, l’article d’Alex Gorina, director i presentador del programa “La finestra Indiscreta” de Catalunya Radio, posa en questió la necessitat de que els cinemes segueixen tancats, i es pregunta s realment interessa la cultura…
(…) El cinema ha estat sacrificat. Vull dir, la cultura ha estat sacrificada. Vull dir, la cultura no és un bé essencial com ens deien fa pocs dies, i moltes vegades, perquè allò que és ESSENCIAL no és PRESCINDIBLE, perdoneu.
Vull dir, potser la cultura i la gent de la cultura han i hem d’assumir que hem de ser sacrificats com tants àmbits ho són; però no ens torneu a dir que som un bé essencial només per quedar bé amb tots nosaltres. De fet ho sabíem de tota la vida que la cultura no ha estat mai ni un bé essencial, ni una prioritat, ni un orgull, ni una preocupació rellevant per a tots i cadascun dels governs dels darrers 45 anys a Catalunya, però ara l’emperador ha sortit despullat al carrer i tots hem vist com li queien les màscares de les afirmacions gratuïtes.
No volem que ens feu més la “pilota”, volem fets, proves, congruència.
El que ha passat aquest divendres és molt gros. Especialment per tots els greuges comparatius mal calculats que comporta. El primer, la sospita que la Conselleria de Cultura ocupa un lloc, no diré residual, però sí secundari en les discussions del govern, tant en els pressupostos com en la preocupació pel sector. Se l’escolten, a la consellera? Se la creuen? [Continuar llegint l’article a Catalunya Radio]
Un article que recomanem molt la seva lectura, i que acaba aixi:
Com voleu que anem tots a l’una si uns som de primera i els altres som de la cua? Jo no vull saber res d’un país classista i que no estimi ni consideri un bé essencial la seva cultura.
Dedico aquest comentari a la productora Marta Esteban, al director Cesc Gay i a tot l’equip de “Sentimental”, una de les grans pel·lícules catalanes d’aquest any que ja poden veure tots els espanyols, excepte els catalans. Als distribuïdors, als exhibidors, als festivals, a la gent del cinema del meu país i a la gent del cinema d’arreu, al CINEMA. A la CULTURA. Sou els meus herois.
[*] També es molt recomanable, la lectura d’un altre article d’Alex Gorina: “Totes som dones del cinema català!, publicat el 5/10/2020
Fotos de CatalunyaRadio, i del Cinèfil, d’article “10 mesures que fan dels Cinemes un lloc segur“: