Periodista i militant feminista radical va estar molts anys a TVE .
Des dels anys 70 va ser corresponsal a El Salvador, Líbano, Nicaragua. Va ver peligrar la seva vida en diverses ocasions, va ser víctima d’una emboscada en Nicaragua, segons explica Leonor Sedo, a Mujeres Hoy
Carmen Sarmiento va néixer a Madrid al 1944. Després d’estudiar a l’Escola Oficial de Periodisme va començar a treballar en Televisió Espanyola en 1968 aconseguint un lloc com a reportera en l’àrea d’Internacional dels serveis informatius, sent al costat d’Elena Martí dones pioneres en la informació internacional.
Va estudiar televisió al Brasil i, quan va tornar a Espanya, va treballar en Informe Setmanal, del qual va ser subdirectora en la dècada dels setanta; en Primera pàgina, entre 1979 i 1980, i en Objectiu en 1981, en el qual també va ser subdirectora.
Va treballar en TVE durant 35 anys. Es va especialitzar en temes internacionals i socials, especialment en les dones, sent una reconeguda feminista.
Militant feminista
Militant feminista des dels anys 70, en 1975 es va desplaçar a Mèxic amb motiu de l’Any Internacional de la Dona i de la convocatòria de la primera Conferència Mundial Sobre les Dones, que es va celebrar del 19 de juny al 2 de juliol i en la qual van participar més de 6.000 persones.
De la seva experiència va publicar el llibre ‘La Dona, una revolució en marxa’ (1976) sobre les experiències, lluites i esperances de les dones. En 1976 va intervenir en el Tribunal Internacional de Crims contra les Dones celebrat a Brussel·les.
Aquest mateix any va néixer la revista ‘Vindicació Feminista’, que es va presentar el 13 de juliol de 1976, en la qual Carmen va col·laborar des d’un principi. El mateix any va publicar també ‘Sánchez Albornoz, quaranta anys després’, sobre el seu exili argentí durant el règim del general Franco. . Als anys 80 també va escriure a la revista teòrica del Partit feminista ‘Poder y libertad’.
En les eleccions europees del 13 de juny de 1999, es va presentar com a candidata a diputada al Parlament Europeu encapçalant la candidatura al costat de Lídia Falcón de Dones per al segle XXI, en una llista formada per 60 dones del moviment feminista espanyol a iniciativa de la Confederació d’Organitzacions Feministes.
Carmen Sarmiento va participar en la creació del Col·lectiu Feminista de Madrid i va ser fundadora i, durant anys, vicepresidenta del Partit Feminista d’Espanya que va crear Lidia Falcón. Avui segueix al peu del canó, en la militància activa, en el Moviment de Dones.
Reportera de Guerra
Entre els esdeveniments històrics del segle XX que va viure en primera persona i va traslladar als espectadors, s’inclouen els cops d’estat a Portugal, l’Argentina, Granada i Ghana.
Va ser corresponsal a El Salvador, Líban, Nicaragua, i va estar a punt de veure perillar la seva vida en diverses ocasions; en una d’elles va ser víctima d’una emboscada a Nicaragua en la qual va haver-hi morts. Va arribar a ser segrestada per l’exèrcit colombià quan es dirigia a realitzar una visita a ‘Tir Fix’, al cap de les FARC (Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia).
Va tenir l’oportunitat d’entrevistar grans personatges de la història recent: Fidel Castro, Yasser Arafat o Rigoberta Menchú. També va entrevistar a Nairobi a Angela Davis, l’ex ‘pantera negra’ estatunidenca, reconeguda feminista i mare de la frase “black is beautiful’.
En TVE va ser reportera de guerra durant anys, la primera entre las periodistes espanyoles, y durant un temps junt a Rosa Maria Calaf, eren les úniques dones entre els reporters. Entre els seus documentals socials destaquem series de gran trascendencia al nostre pais, com ‘Los Marginados’, ‘Los Excluidos’ y ‘Mujeres de América Latina’ probablement la seva millor serie, on va confluir la seva pasió pel feminisme i per Amèrica Latina (‘Guatemala silenciada’, ‘Ser madre en América Latina’, ‘Perú, la cólera del hambre’, ‘América Indígena Rebelde’). [Seguir llegint el reportatge complet en castellà, a 39 y Mas.]