Palestines, israelites, argentines i d’altres països exigeixen la pau a Palestina.

Les dones feministes i activistes israelites, palestines, i d’altres parts segueixen  treballant per la pau, mentre continua la massacre de la gent refugiada a camps de concentració com el de Rafat i altres al sud de Gaza. El dissabte 8 de juny, l’exercit va rescatar en un camp de concentracio al centre de gaza, a 4 secuestrats, i una acció dintre del camp amb gasos i armes.  Despés van bomberdejar el camp amb el resultat de 270 personas palestines mortes. la majoria dones, nenes i nens.

Netanyahu i el seu govern bel·licista malgrat l’ordre internacional d’aturar la guerra i establir un alto el foc definitiu segueix  bombardejant i matant a la població civil palestina. Als ultims mesos, entre les víctimes també cal destacar la mort de més de 500 persones de personal sanitari, humanitari i uns 110 periodistes palestins (a La Franja no poden entrar periodistes estrangers),  i tots que treballen a Gaza,  i solen anar perfectament identificats. L’horror es  tan gran que ara les manifestacions per a reclamar a Israel  per exigir  la tornada dels secuestrats, ja demanem que el govern faci una negociación amb Hamas, perquè temen que els seus parents puguin morir en aquestes operacions kamikaces dintre dels camps de concentració,

Women Wage Peace (WWP- Dones per la Pau)
Però en condicions tan adverses el moviment internacional, Women Wage Peace (WWP- Dones per la Pau), intenta continuar actuant a Israel, i a nivell internacional. i a finlas d’aquest mes  i en juliol organitza una conferencia internacional per la Pau en Madrid.

El 27 de juny (20H) hi ha una presentació de l’organització en Alcobendas Madrid . I el 6 de juliol una trobada virtual, conferècia internacional,  també a Madrid, amb representants europees, llatinoamericanes i israelites, amb expertes, activistes i diplomàtiques.

S’espera que també pugui participar alguna militant palestina, del moviment Dones del Sol (Women The Sun) que segueix actiu a Cisjordània.

Sembla que les dones israelites de moviment internacional, Women Wage Peace (WWP- Mujeres por la Paz),  segueixen treballant per al pau, entre Israel i Palestina. Elles  formen part d’un moviment per la Pau transversal, apartidista e inclusiu, i que moltes d’elles també particicipen en aquestes manifestacions.  El moviment va ser fundat al 2014 i te com una de las representants principals a l’israelita Judith Gilbert (que va viure uns anys a Barcelona) WWP va iniciar una solida col·laboració  a l’any 2022, amb Women of the Sun (Mujeres del Sol), organització  de dones palestines fundada el 2021. Avui día, Women Wage Peace, amb unes 50.000 afiliades trascendeix fronteres, i va arribar a Uruguai, i Argentina, amb el  nom “Mujeres activan la paz”. Precisament aquest grup compta amb el lideratge d’Adriana PotelGraciela Lipski i Ana Trenes, que van formar part de l’ultima manifestació massiva que va tenir lloc a Buenos Aires, el 4 d’octubre, just  tres dies abans del dissabte negre del 7 d’octubre, amb l’atentat terrorista de Hamas, que va ser el detonant i també l’excusa de la necessitat de defensa del govern israelita, per desenvolupar una guerra sense fi contra el poble palestí.

Sobre aquesta manifestació i el treball posterior de Mujeres activan la paz, en va parlar la  nostra companya de la Red Internacional de Periodistas con Visión de Género (RIPVG), Silvina Molina, a l’article publicat a Encuentro y Solidaridad.net:  En ple conflicte, representants del moviment israelita Mujeres por la Paz y el palestí Mujeres del Sol, van coincidir “que la guerra posa a les dones, en el mateix dolor” i  totes lamenten que “el cos de les dones i les nenes segueix sent propietat dels violents”.

Silvina Molina, que actualment és una  de les periodistes acomiadades de l’agència de notícies pública argentina TELAM, i que manté el seu activisme com a periodista i feminista pacifista, comenta sobre Potel, a la que dona la veu a l’article, que des de Córdoba, on resideix és un referent del moviment argentí internacional per la pau, i de la Red Iberoamericana. Ella és d’origen israelita, y ha viatjat molt a Israel, perquè hi té família. Recorda amb nostàlgia el seu últim viatge l’any passat. “Vaig tenir l’oportunitat -explica – de participar en una reunió entre palestines i israelites a una platja propera a Tel-Aviv. Totes volien posar ponts entre ambdós pobles  per a construir la pau.  Malgrat que eren conscients que era un camí difícil de recórrer, van estar molt bé juntes i van xerrar i riure. No ens podíem imaginar la tragèdia que podia passar poc temps després”. Ara espera tornar a Israel l’11 de juliol, i preferiria no haver de participar en la concentració diària per reclamar la tornada de les persones segrestades per Hammas, on també demana el fi de la guerra, amb  les seves companyes israelites, perquè l’alto el foc en aquestes dades ja sigui una realitat.

Dones palestines que lluiten per la pau des de fa anys

Ara per ara, comenta Potel “seguim i seguirem demanant la pau, amb les mares de Gaza, que des del 2014 van organitzar moltes accions conjuntes”. Continuen en contacte amb els grups de dones palestines organitzades en Mujeres al Sol a Cisjordània, malgrat que han perdut el contacte amb moltes activistes a Gaza. Adriana Potel serà a Madrid, des del 26 al 29 d’aquest mes per presentar a l’Estat espanyol, Mujeres por la paz,  i com a representant de la Red Iberoameroamerica por la Paz.

Potel va reconèixer que “és difícil trobar paraules davant de la guerra que es va iniciar després de l’atemptat terrorista d’Hamas, però comenta que: “cal diferenciar perquè una  cosa és el terrorisme i una altra cosa és el poble. I les mares estan patint el mateix, a un costat i a l’altre”.

WWP i la seva organització germana Mujeres del Sol, de Palestina son moviments forts, que ara compten amb víctimes, algunes, com una de les fundadores  Vivien Silver, a la que van matar amb els fets del 9 d’octubre- precisament quan el moviment ja  havien estès les seves veus i influencia per tot el món . Van aconseguir grups de suport entre les dones de molt llocs allunyats del Pròxim Orient. I es van proposar una missió; que es compleixi la resolució 1325 de Nacions Unides aprovada el 31 d’octubre del 2000, que demanava  “incrementar la participació i representació de les dones en la prevenció, gestió i en la solució de conflictes, i garantir la protecció i el respecte dels drets humans de les  dones i nenes…” Vivien Silver, va morir el 7 d’octubre.

Actualment, el lema de  campanya que lideren es diu “La pau serà o no serem”, i tenen molt clar  que l’únic camí possible és el de la negociació, el d’arribar a un diàleg  diplomàtic i polític. Les dones israelites del moviment no se senten representades per un govern, en el que no hi participa ni una sola dona…” continua Llegint a La Independent.

A Europa li manca la unió per aturar la guerra

Hi  ha països com Alemanya, Hongria i altres, que es segueixen manifestant a favor d’Israel, faci el que faci, i mantenen tots els seus acords econòmics (com el de venda d’armes) i polítics amb l’actual govern israelita.

Sobre el boicot a les activitats palestines a Alemanya, va a parlar i denunciar l’escriptora palestina, Adania Shibli (1974)  en la seva visita a Barcelona, el dilluns 3 de juny, invitada pel CCCB, per a presentar la nova traducció al català del seu llibre: “Un asunto menor”, premiat per la Fira de llibre de Frankfurt, però que al final  va decidir no otorgar-li el premi i cancel·lar el lliurament  d’aquest, sense explicacions. Li  havia estat concedit el prestigiós premi LiBeraturpreis, que dona l’associació Litprom, que promou autories estrangeres en llengua alemanya. Per a l’escriptora que viu o vivia, entre Berlín i Palestina. El motiu és clar: “No ofendre a l’Estat d’Israel!”.

A Adania Shibli que es defineix com escriptora i feminista, no se li coneix cap adscripció política o social, i així ho va dir molt clar a la presentació: “Pel govern  d’Israel, Palestina és un càncer a extirpar. I seguiran amb la guerra i les matances per ocupar la major part de Palestina, sobretot la Franja de Gaza”. Segons ella, el que li ha passat es pot definir com a fascisme Literari.

L’escriptora també està nominada a premis com el Man Booker, el National Book Award o l’International Booker Prize. “La meva es una novel·la -va explicar a la presentació – que per primera vegada, explica des del punt de vista d’una dona, els fets sagnants,  i els assassinats comesos l’any 1948, pels militars i comandos israelites per a “netejar” moltes zones palestines i donar les seves cases i terres als primers colonitzadors israelites”. La crítica literària va elogiar la seva obra, que mostra a traves de la investigació d’una noia palestina, 25 anys després, com va ocórrer la violació múltiple i mort de una jove palestina que vivia en el lloc on estaven els seus avantpassats”

+INFO:

Consultar l’article publicat per  Leonor Sedó,  a 39 y mas: Mujeres luchando por la paz – Activistas israelitas, palestinas, argentinas…https://www.39ymas.com/mujeres-luchando-por-la-paz-activistas-israelitas-palestinas-argentinas/

*Consultar Página 12: Guerra en Gaza, la paz serà o no seremos.

*Mireu informacions publicades per Women we peace, Judith Gilbert: La paz no es la imagen idealizada de estar caminando juntos de la mano Delfina Milder, El Pais, 25.5.24

* Veure entrevista a Manuela Rotstein a TV1: al Facebook

*Instagram  ¿Cuándo has visto a activistas por la paz israelíes y palestinos en el escenario, en un estadio lleno con 12.000 personas, en presencia del… | Instagram