La tolerància social i judicial permet a empresaris amb poder seguir amb les seves pràctiques.
L’últim article publicat per Cristina Fallarás a Público torna a denunciar que hi ha homes rics que paguen per violar a nenes i adolescents. Aquests homes, si són prou rics o poderosos, continuaran fent-ho. I ara a més saben que no aniran a la presó per això i que els surt baratíssim. Perquè la veritat és que no els fa falta tants diners, xavalles. Per què ho fan? Perquè poden, perquè és fàcil, perquè els ve de gust i, sobretot, perquè a la societat, en el fons, no el sorprèn, condeix una certa tolerància amb aquestes coses, alguna cosa semblança a la comprensió, un “aquestes coses succeeixen…”.
La tolerància social és la base. En el fons, no hi ha escàndol, perquè si hi hagués escàndol, els set empresaris violadors i pederastes de Múrcia no se n’haurien anat impunes, ni el judici s’hauria retardat la barbaritat de deu anys, ni les penes serien el que a ells els suposa quatre gosses de butxaca. Tota societat té la violència que tolera, i el cas de Múrcia és el millor retrat. Podríem afegir aquí a totes les menors prostituïdes mentre estan tutelades per l’Estat espanyol. Fa ja dos anys, la periodista Marisa Kohan informava en Público que, en set de les nou comunitats autònomes analitzades per UNICEF sobre aquest tema, s’han donat casos de menors explotades sexualment procedents de centres d’acolliment. Anem, que és habitual.
I aquí entra un factor més, a sumar al de la tolerància social, que és el factor de classe. Fins i tot en les condemnes dictades pel Tribunal Superior de Justícia de Múrcia (TSJMU) s’aprecia aquest biaix: els set empresaris de la zona queden lliures i les tres persones que entren a la presó són migrants. Hi ha una connexió pestilent entre el succeït a Múrcia i la tradició dels senyorets, dels patrons, del pater familias, violant a les criades joves o a les filles de les treballadores del camp o la casa. Es podria traçar una línia llarga en el temps que uneixi el penis de l’home ric amb el cos de la cria pobra. I d’aquí, aquesta manera d’estar “acostumats”, en el fons, aquesta idea del que ha passat “tota la vida”. [Continuar llegint aquest article de Cristina Fallarás a Público]
Fotos d’Europa Press a Público i a Apuntmedia.
(*) A Cristina Fallarás li van suspendre la seva compta d’Instagram duran hores, quan va denunciar A Errejón tal com explica el diari avui a Apuntmedia.
MÉS INFO