El Me Too de l’assetjament a dones professionals revela noms i fets.

Segons l’article que va publicar, Albert Llimós i Marc Toro, a l’ARA, i altres mitjans, més de la meitat de les professionals de la comunicació han patit assetjament a la feina. El Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), que fa molts anys que treballa aquest tema el 7 de gener va publicar un comunicat.

http://www.elpunt.cat

Que el 54% de les periodistes catalanes hagin patit assetjament sexual a la feina al llarg de la seva carrera, podria haver quedat com una dada més, però quan reconegudes periodistes confirmen públicament, “A mi també m’ha passat”, el tema s’ha convertit en el Me Too de la professió i n’hi ha algunes que expliquen el seu cas.

Les dades les revelava al mes de desembre un estudi de Mèdia.cat sobre violències masclistes a la professió (consultar a baix). Menys d’un mes després, la periodista Ana Polo denunciava un cas patit per ella mateixa: el comunicador Quim Morales la va agredir sexualment quan era el seu cap a RAC1 i ella era becària, ara fa deu anys. L’assenyalat va admetre els fets, que va qualificar de “mal comportament”. Però segons ella, la seva no va ser una agressió esporàdica, va allargar-se durant tres mesos, i la va “revestir-la d’enamorament” Des de llavors diverses periodistes han aixecat la veu per denunciar agressions. Gemma Herrero, Gina Tost, Eva Piquer o Marta Montaner són algunes de les professionals que han alçat la veu i s’han atrevit a explicar la seva història.

“És possible que alguns dels assajadors accepten la seva responsabilitat amb l’excusa que el seu comportament era normal fa 10 anys, i aleshores cap dona deia res. Però elles ho visquin d’altra manera. “Si et queixaves i deies que el teu cap era un bavós assajador, era a tu a qui feien fora. I ho dic per experiència, comenta Llucia Ramis. Sembla que per fi ha arribat el “moment” de denunciar aquestes violències masclistes. De fet, la protesta la va iniciar la periodista Mar Bermúdez, en denunciar l’exdirector de Catalunya Ràdio Saül Gordillo, que va ser condemnat a un any de presó per agredir la periodista en una festa.

Si protestaves sofries represàlies

Tots els testimonis denuncien comportaments masclistes i agressions dins el sector. Periodistes de diverses generacions i mitjans. Totes les agredides coincideixen que van haver de guardar-se per por a represàlies, ja que l’agressor acostuma a ser un superior, i la marginació i l’acomiadament eren segurs. Ramis ha denunciat situacions que va haver de patir amb directors de diaris i caps de programa radiofònics. Plantar cara als agressors tenia, conseqüències laborals, així ho explica en les xarxes, sobre l’assajament patit pel director d’un diari on vaig fer les pràctiques un estiu. “El cap de redacció, tal com li havia demanat el director, en va convidar a sopar i a prendre una copa amb ells dos. Vaig refusar la invitació, i em van passar de cultura a repicar teletips”. Una altra situació que va viure va ser quan el director d’una ràdio que davant de la redacció va cridar: “Saps quin és el teu problema? Que em follaria totes les teves companyes, i a tu no et tocaria ni amb un pal”. La realitat és que els masclistes se sentien recolzats en el seu entorn, pel seu comportament, i s’expressaven tranquil·lament en públic.

L’Eva Piquer descriu que el cap de redacció del diari on feia les pràctiques i repartia teletips, de cinquanta anys, quan ella en tenia dinou, la va convidar a sopar i se li va tirar a sobre. “Vaig escapar-ne com vaig poder i no li vaig adreçar mai més la paraula. Va al·legar en defensa seva que es pensava que jo tenia 25 anys, no pas 19”.

La periodista Marta Roqueta va denunciar el “maltractament psicològic” que va patir per part del director de IGMAN-Acció Solidària, el diputat Francesc de Dalmases. Roqueta, a més, ha carregat contra Junts per encobrir el polític i no fer res després del seu cas i que hagi “maltractat” i “escridassat” altres periodistes, al llarg de la seva carrera al Parlament de Catalunya.

Morales i Gordillo són alguns dels noms que han aparegut públicament, tot i que les periodistes han anat relatant històries d’abús i assetjament sexual per part de molts altres professionals de la comunicació catalans que, de moment, no han vist encara que el seu nom passi al debat públic.

El sindicat de Periodistes ofereix el seu suport a les afectades

EL SPC ha subscrit un Comunicat de denúncia de l’assajament a periodistes que ha publicat la FeSP, davant els casos d’assetjament a companyes en mitjans de Catalunya, i ofereix assessorament a la periodista que ho demani. En el document que es pot consultar a baix, diuen que…

“No tolerem el masclisme ni cap agressió, sigui dins de l’empresa o en l’entorn digital, ni la impunitat dels perpetradors. Com a sindicat, en el SPC lluitem des del primer dia pels drets de les treballadores del sector, perquè les periodistes i comunicadores puguin treballar en igualtat de condicions i lliures de violències, i per despatriarcalitzar el poder al periodisme. Ho fem amb accions per a conscienciar el conjunt del sector sobre aquesta qüestió. Cert que hi ha hagut alguns avanços, però encara és flagrant que la precarietat afecta més les dones, el sostre de vidre i el sòl enganxós, i les violències masclistes, tant dins de com fora de les empreses”.

L’informe de Mèdia.cat, i de l’Observatori Crític dels Mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, publicat el passat 18 de desembre, titulat ‘Violències masclistes contra periodistes. Com impacten en les dones en la professió i condicionen l’exercici del periodisme a Catalunya’, radiografia les violències masclistes en les redaccions i assenyala que el 21% de víctimes van deixar el mitjà en el qual treballaven.

L’informe ha estat elaborat per la periodista Meritxell Rigol, coordinadora de l’Observatori de les Violències Masclistes de Mèdia.cat. Aquest informe encara que és la primera recerca en àmbit català sobre la incidència de les violències masclistes en l’exercici periodístic. Cal destacar que no és el primer informe que es realitza sobre l’assetjament, ja que des dels anys 2020, 2022 i 2023, la FeSP, i el SPC, van realitzar diversos estudis coordinats per Elena Tarifa, i van publicar informes concrets de difusió sobre l’assetjament entre periodistes esportives, o l’assetjament en línia o Ciberassetjament (Veure foto del testimoni de Sara González). Cal tenir en compte que les violències cap a les dones també s’estenen a través de l’entorn digital: el 30% de les enquestades han viscut assetjament en línia.

Un dels resultats més curiosos de les enquestes de Media cat –malgrat que comprensible – és que més del 95% de les periodistes que sofrien assetjament mantenien en secret la seva situació, i només el compartien en el seu entorn de confiança. Cal tenir en compte que sempre era preferible callar, i fins fa poc les periodistes afectades no van començar a recórrer a la comissió, comitè o a la persona encarregada del protocol d’assetjament el seu mitjà de treball…

També cal tenir en compte el ciberassetjament

En una enquesta realitzada al primer trimestre del 2024 per la UNESCO i el Centre Internacional per a Periodistes (International Center for Journalists, ICFJ) entre dones periodistes de tot el món, el 73% van respondre que han sofert algun tipus de violència en línia durant en el seu treball. Les amenaces de violència física, incloses les de mort, les van patir el 25% de les dones enquestades, i les de violència sexual el 18%. El 13% d’elles va descriure fins i tot amenaces de violència contra els seus afins, inclosos nens i bebès.

Cal afegir que FeSP, en el marc d’un projecte de digitalització que desenvolupa en col·laboració amb la Federació Europea de Periodistes (FEP) i amb el suport de la Unió Europea, va realitzar una enquesta en l’àmbit estatal per a identificar la situació laboral i professional de les dones periodistes i de periodistes a la peça després de la pandèmia. El 46,9% de les periodistes que van respondre ha manifestat haver sofert algun tipus d’assetjament o atac sexista. D’elles, el 33% ha indicat que van rebre insults sexistes durant el seu treball, el 22% ha dit haver sofert amenaces o insults en les xarxes socials i l’11% ha patit ciberassetjament.

Descarregar l’informe de MEDIA.cat: // Consultar el Comunicat de la FeSP i del SPC:

ENLLAÇOS

->La independent, 16/01/25. El me too de les periodistes catalanes.