Reproduïnt l’article escrit per Leonor Sedó al   Magazine 39ymas.com, sobre la reedició d’un llibre especial i una expsició que ja ha finalitzar  que van visitar i ens va impactar , i en va fer reconèixer a  la Colita, que vaig tractar en diferents ocasions des dels  anys 80,  i visitar-la en diverses ocasions.  Així s’inicia l’acticle Publicat ara a LA iNDEPENDENT «La dona és un ésser marginat tant si es fa monja com si es fa prostituta, tant si envelleix com si lluita aferrissadament per conservar la joventut», Maria Aurèlia Capmany.

La recuperació del llibre Antifémina té com a objectiu posar en valor la figura de dues dones intel·lectuals i valentes que van lluitar, en una època convulsa, per dignificar el fet de ser dona i parlar de feminisme de manera clara i directa.

La dona “femenina” era en aquella època: bonica, més aviat prima, afectuosa, fecundable, amant de la llar i dels infants, com a mínim.

Així doncs, totes les altres dones —grans, menopàusiques, amb arrugues, cabells blancs, amb sobrepès, solteres, independents…— què eren? Colita i Capmany les van definir com a: “Antifémines”.

Història d’Antifémina

Va ser el 1976 quan Maria Aurèlia Capmany, escriptora i activista, cansada de veure com es definia la feminitat i com els mecanismes del sistema convertien les dones en coses, va proposar a Colita posar fotografies als seus textos; uns textos que parlarien de la dona, de les seves realitats, els seus destins, els seus desitjos, les seves diferents edats i condicions, les seves frustracions, les seves pobreses…

I Colita (Isabel Steva Hernández), fotoperiodista reconeguda, va remenar els seus arxius fotogràfics per aportar les imatges que parlessin de tot això: de coses, actituds i costums que calia exposar i denunciar per poder canviar, per reivindicar la dona com a igual a l’home.

Al cap d’un any tenien el llibre llest amb el títol Antifémina. Van recórrer totes les editorials de Catalunya sense cap èxit, fins que un amic els va obrir la possibilitat d’anar a Madrid, a l’Editora Nacional, a veure l’editor Antonio Sánchez-Gijón (pare de la popular actriu Aitana Sánchez-Gijón).

Antonio Sánchez-Gijón, un intel·lectual de ment oberta, va acceptar el repte de publicar el primer llibre gràfic obertament feminista de la història postfranquista. Se’n van imprimir 3.000 exemplars i en van sortir al carrer 500.

El llibre va ser immediatament segrestat per les estructures franquistes que encara imperaven en plena transició democràtica, i va desaparèixer. Això va passar un any abans que se signés la Constitució. Segueix a LA INDEPENDENT.