Dones periodistes de diversos països van participar a la Taula de debat: “Periodisme i Drets Humans a Mesoamèrica. El paper de les dones periodistes”, que va reunir un grup de periodistes i defensores dels Drets humans a la sala de Juntes del Col·legi de Periodistes el 21 d’abril. L’acte va comptar  amb la participació d’Arlén Centeno (Nicaragua), Edith Herrera i Lucía Lagunes (Mèxic), i Silvia Trujillo (Guatemala). Les quatre professionals van compartir la seva experiència i el seu treball com a “Defensores dels Drets Humans”, en un context que sovint comporta patir  situacions de risc i vulnerabilitat.

L’exposició dels fets que van explicar cada participant va ser molt interessant, i a vegades emocionant i trist. En el debat posterior participants, periodistes i activistes de Catalunya i de altres països, van aportar dades i comentaris. Malgrat la gravetat del que es va explicar, va haver-hi consens perquè les participant ho tenen clar: “No volen caure en el derrotisme ni claudicar en les lluites que s’estan fent”. Un acte molt adient per recordar, a prop del 3 de maig, el Dia de la Llibertat d’Expressió.

Sense llibertat de premsa no hi ha democràcia

Arlén Centeno va explicar com a Nicaragua la situació cada vegada és pitjor, i la llibertat de premsa no existeix, només les informacions oficials i el que publiquen els mitjans progovernamentals. Va fer un resum de l’informe que van presentar: “20 años de desmantelamiento de la prensa en Nicaragua, 2006-2026”, un text avalat per Reporters sense Fronteres, a l’Estat espanyol, y que demostra com la dictadura de Daniel Ortega i Rosario Murillo, es va iniciar fa més de 20 anys, amb la censura preventiva i el tancament sistemàtic de mitjans independents. “Primer va ser el control social i l’estigmatització del mitjans i de les i dels professionals. Posteriorment, a partir de les protestes del 2018 la institucionalització del totalitarisme mitjançant reformes legals. Fins a finals del 2025, s’han registrat el tancament i confiscació de com a mínim 61 mitjans i l’exili forçat de 309 periodistes, i d’altres professionals de la comunicació, sobretot de ràdios independents i comunitàries. “La realitat és–subratlla Centeno-que ara mes de la meitat del país és un desert comunicatiu”.

Pel que fa a l‘enfocament de gènere, sobre l’informe i les seves pròpies investigacions, destaca que “les dones periodistes s’enfronten a  formes específiques de violència, amb atemptats i  atacs sexuals, campanyes de difamació y l’ús de la maternitat, com a mecanisme de tortura psicològica”. Entre 2018 i el 2025, es van documentar 730 violacions dels drets de les periodistes: A més un 80% d’elles van ser ateses per violència de connotació sexual. Inclús s’utilitza la nova llei d’Agents Estrangers i Sobirania, per encarcerar i treure la nacionalitat a professionals de la comunicació, calificant-les de traïdores a la Pàtria.

Però malgrat el desmantellament i tancament de redaccions dintre del país, cal recordar la resiliència de la professió, la resistència del periodisme a l’exili, que ha aconseguit mantenir un mínim de 26 mitjans independents, que operen a l’estranger, principalment a Costa Rica, Estats units i Espanya. “La conclusió final de l’informe, remarca Centeno, és que l’atac a la premsa no es un dany colateral, sinó l’objectiu estratègic per a eliminar l’escrutini públic i la memòria històrica”.

Per la seva banda, Edith Herrera, com a representant d’un poble originari de Mèxic, d’una etnia marginada des de sempre, denuncia que més enllà del tema de la “repressió cultural i lingüística” es pateix un grau molt alt de violència social, la seva gent és obligada a desplaçar-se i lluitar dia a dia per l’accés a L’aigua. “Estem fent una feina continua de divulgació, i ens plantegem com narrar, com explicar el que patim, i que arribi a tothom. Malgrat que el món de la política oficial vol amagar-ho, vivim en guerra”. Herrera va remarcar, tal i com ho feren les seves companyes de la taula, que les dones pateixen mes la repressió i persecució. “Segueixen sofrint feminicidis i cada vegada hi ha més persones desaparegudes. Però només – digué – els mitjans alternatius expliquem el que està passant”. [Continuar llegint a La Independent]

+INFO
->Report.cat. Entrevista a Lucia Lagunes: “Amenaçades, agredides i precaritzades”

En CIMAC han acompanyar a unes 50 periodistas en perill, i totes segueixen vives. Consultar la Cartografía

->Document elaborat per les ponents Periodisme i Drets Humans a Mesomèrica. El paper de les dones periodistes

->Mireu Red Internacional con Visión de Genero, i La Red Defensoras  de los Derechos Humanos en Mesoamèrica, que han publicat  l’informe 2012-2023.

->Consulteu La Taula per Mèxic, d’acollida de Periodistes:

->Ajuntament de Barcelona: Barcelona protege  a los periodistes: