Soledad Jarquin està de gira per Europa, per a denunciar l’assassinat de la seva filla.

A la presentació de la campanya a Barcelona de “JUSTÍCIA PER A SOL”, que Jarquin va fer el dimarts 28 de juny, al Col·legi de Periodistes de Barcelona, va estar envoltada d’unes 20 periodistes amigues (la majoria integrades en la Xarxa Internacional de Gènere i a La Independent), d’activistes mexicanes a Barcelona i de companyes de l’AMC

Ella va resumir sobre els fets – l’assassinat encara sense esclarir de la seva filla Maria del Sol -el 2018 al seu país Oaxaca, però sobretot es va estendre sobre la campanya, que li ha portat per diferents llocs europeus; Berlin, Brussel·les, Barcelona i que finalitza a Madrid el 6 de juliol.

Com podeu veure si mireu el vídeo complet  al Facebook  de Món Comunicació  que va emetre en directe la nostra companya Susana Villafañe, Jarquin va explicar els fets des del principi, i  es va mostrar emocionada en diferents ocasions, quan va referir com li va canviar la vida de dalt a baix,  quan es va assabentar el 2 de juny del 2018, que havia perdut per sempre a la seva filla petita de 23 anys – que ja exercia de reportera i fotoperiodista- i que ja no la veria mai més. (consultar l’emocionant acomiadament publicat a los angelespress)

També es va emocionar al final de la trobada quan va explicar  que “comptar amb el suport de les companyes periodistes significava molt per a ella i perquè la campanya servís per fi perquè a Mèxic es reiniciessin les recerques, superant la corrupció i les irregularitats hagudes, per a acabar amb la impunitat de l’assassinat de tres persones” , i que va posar fi a la vida de Maria del Sol Cruz, que va ser assassinada en un atemptat el passat 2 de juny de l’any 2018 a Juchitán de Zaragoza (Mèxic). La fotoperiodista treballava de cap del departament de Comunicació Indígena Intercultural de la Secretaria d’Assumptes Indígenes. A l’atac també van morir la candidata Pamela Terán Pineda i el seu xofer Adelfo Guerra Jiménez.

Soledad Jarquin, Premi Nacional de Periodisme 2006, va  visitar la ONU, en Bruselles. També va demanar personalment el suport de CEDAW (Comité Internacional por la Eliminación de la Discriminación de la Mujer) perquè demanin oficialment al Govern de Mèxic la continuïtat de la investigació . “He  pogut fer aquesta gira gràcies al suport  de Consorcio Oaxaca“, què és una organització civil feminista que promou el respecte i l’exercici dels drets humans i la igualtat de gènere, a Mèxic .Tindré que esperar que CEDAW prengui mesures, i  poden pasar 5 anys… però ja he esperat 4,  Seguirem esperant i lluitant perquè creiem que alguna cosa bona sortirà d’aquesta gira”. Va explicar emocionada Soledad , que al día seguent sortia cap a Madrid, per assistir a diversos actes que ha organitzat AMECO, i tindrà una entrevista amb el Instituto de la Mujer.

Ella està convençuda de que “Si aconseguim implicar de veritat l’acció política i policial, del Govern mexicà, gràcies a una major pressió internacional i a les xarxes locals i nacionals, s’arribarà a descobrir la “veritat” i es podrà jutjar als culpables”- i va afegir que:  “ La meva tragèdia personal no és un cas aïllat, formo part també del moviment de les mares contra la Impunitat, i amb la nostra contínua activitat, treballem sense descans per denunciar als culpables, aconseguirem  què es faci justícia”. La seva lluita, igual que la de tantes mares, familiars, activistes i periodistes és molt dura, perquè moltes persones com ella, al seu país corren perill de mort, i s’han de moure amb guardaespatlles. Ella, com moltes altres persones ja ha rebut diverses amenaces de mort.

Records d’Oaxaca.

Estar amb Soledad alguna estona aquests dies a Barcelona, m’ha estimulat a recordar la setmana que vaig passar amb ella a la seva casa d’Oaxaca, quan vaig estar durant les festes de tots els Sants de Novembre 2013. Vaig estar envoltada d’afecte, dels seus gossos, i de la seva filla petita, María del Sol, que llavors només tènia 18 anys, i ja començava a fer els seus primers passos en la fotografia. La recordo alegre, vital i molt pròxima. Recordo especialment que la vaig ajudar a ella i a la seva mare, a realitzar el tradicional “Altar dels morts” que es posaven en totes les cases, encara que jo llavors pensava que només ho feien a les cases “religioses”.

Soledad m’havia acollit a la seva casa uns dies perquè en coneixia com a integrant, com ella, de la RED Internacional de Periodistes com Visión de Género (RIPVG), igual que altres companyes de la Xarxa d’altres països mexicans., que també em van acollir. En total,  en gairebé 2 mesos vaig recórrer uns 8 estats, un viatge del qual tinc un record inesborrable.

Però l’estada amb Soledad, conèixer a les seves filles, i al seu nét, va ser realment especial. Ella en va acompanyar a veure a una família indígena, fins a un aïllat lloc muntanyenc, a uns 30 km d’on vivia, a la  que  com feminista i activista dels Drets Humans, ajudava en la denúncia i cerca de dues de les seves nebodes desaparegudes, suposaven que assassinades, perquè mai es van trobar els seus cossos. Però també vaig poder participar en algun acte cultural al qual en  va portar,  i vaig estar amb amigues seves artistes, en una bonica exposició sobre màscares.

Esperem que aquest “Viatge campanya” de Soledad, serveixi perquè d’una vegada per sempre deixin d’assassinar a dones a Mèxic, i s’acabi amb la injustícia de l’oblit, i amb impunitat en la qual viuen els autors que suposa no ser perseguits pels seus crims. Això els fa creure que tant  si maten a una dona, a periodistes o a activistes de tots dos sexes, no els passa mai res.
Julia L. Tremols

Podeu consultar +info a:

->    Periodistes.cat
->Acte dijous 30, a la tarda  a CA LA DONA;
-> Mujeres del Sur.
-> 39 y Más,  Revista de Leonor Sedó

->     Ameco Press.
->Big Bang México.
->La Silla Rota.
->Liberation.
-> La Independent.
->Infobae.
->Sem México.