El poble palestí segueix morint, sobretot per la fam, manca d’aigua i medicines.
Tal com explica Cristina Mas, en el seu article del 22 de juny a l’ARA, els mitjans des que Israel va bombardejar les instal·lacions nuclears a l’Iran, ara fa 14 dies, que va crear una situació molt perillosa a l’Orient Mitjà, però en el fons, d’acord amb Cristina, en realitat tot és “una cortina de fum per continuar les massacres a Gaza.
Els atacs israelians sobre la Franja no s’han aturat ni un sol moment des que Tel-Aviv va bombardejar Teheran”. En aquest article Cristina ha pogut parlar per WhatsApp amb el doctor Ayed Yaghi que segueix a Gaza, i descriu així la situació: “Gaza es troba en una catàstrofe humanitària crítica pels continus atacs contra civils palestins, sobretot els que van a recollir aliments als punts militars de la Gaza Humanitarian Foundation (GHF)“, relata referint-se al nou mecanisme de repartiment implantat per Trump i Netanyahu amb empreses de mercenaris. “La fam amenaça la vida de 70.000 criatures, que pateixen desnutrició severa, i amb el 80% del territori de la Franja sota ordres d’evacuació de l’exèrcit israelià la gent sobreviu amuntegada en campaments precaris. A part de la gana, com que Israel impedeix l’entrada de combustible, amb prou feines funcionen les plantes dessalinitzadores d’aigua i les bombes per extreure aigua del subsol, i els hospitals aviat no podran fer funcionar els generadors”, apunta. El divendres, un portaveu d’Unicef alertava que els infants de Gaza “començaran a morir de set” aviat si no s’atura “aquesta sequera fabricada”. “Mentre el món està pendent de l’Iran, Israel aprofita per intensificar els atacs i el desastre humanitari a Gaza”, conclou el doctor.
Tal com comenta Cristina Mas en aquest article,” tota l’atenció internacional se centra en la crisi amb l’Iran i les tèbies crítiques expressades contra l’ofensiva a Gaza des de la Unió Europea s’han apagat, invocant un altre cop el dret d’Israel a defensar-se davant la suposada amenaça nuclear iraniana. Europa i els Estats Units tornen a tancar files darrere d’Israel i a ignorar els palestins mentre els esborren del mapa”. Podeu llegir l’article complet de PDF: 25ARA_CristinaMas, 22juny
La mercantilització de la mort palestina.
La periodista i presentadora de tv, exiliada fora de Palestina es pregunta en l’últim article que ha publicat al butlletí de la Xarxa Europea de Periodistes, “Què succeeix quan la gent mor diàriament i a ningú li importa? Ja no ens enfrontem a la impotència, sinó al consentiment, fins i tot a la complicitat. L’assassinat diari de palestins s’ha convertit en un element quotidià del cicle informatiu mundial, una nota més en el monòton ritme del món”. I la seva resposta és molt clara: ” Com a palestins i professionals dels mitjans de comunicació, seguim les notícies i els esdeveniments diàriament. En els passadissos dels estudis de televisió, el silenci s’estén, dens, pesat com el soroll més desagradable. Els rostres dels nostres col·legues s’esvaeixen, es marceixen, desgastats per l’esgotament físic i emocional. Sofrim tremolors invisibles, petites commocions psicològiques que passen desapercebudes, però que s’acumulen amb el temps. Tots aquí ho saben: aquest treball ja no es tracta de perseguir històries ni escriure reportatges. S’ha convertit en un intent desesperat per rescatar la nostra humanitat de l’erosió. Continuem treballant per a protegir-nos de la insensibilitat davant la matança, veient-la només com un número, una fotografia o un titular que apareix en la pantalla” [+info]
Cal preguntar-se per què, els mitjans públics, sobretot, que estan mostrant dia a dia el genocidi (*) no volen associar d’una manera clara i rotunda l’ofensiva de bombardeigs de Netanyahu i Trump amb el genocidi de Palestina no serveix de res que malgrat que en la ONU s’ha denunciat la situació no han pogut parar el genocidi. El mateix que va passar la UE, malgrat la iniciativa del govern espanyol, es tornarà a parlar del tema més endavant, però de moment no volem trencar relacions amb el poderós estat genocida.
Cal remarcar i deixar ben clar que l’objectiu real d’Israel, segueix sent treure Palestina del mapa, i per això necessita la complicitat internacional, i destruir tot tipus d’oposició dels països veïns perquè acceptin el “Gran Estat d’Israel”, que Netanyahu i el sionisme defensen. Quan aconsegueixin treure als palestins de Gaza i Cisjordània els mantindran reclosos en camps de concentració definitius, tancats i vigilats, mentre posaran en marxa un nou estat sionista sobre els cadàvers de milers de palestins. No es poden separar les agressions contra l’Iran, Siria i el Liban, de la ”Solució final” a l’estil de Hitler, que s’està portant endavant. Cal parar el genocidi JA!, perquè Israel ja s’ha assegurat que ni la “Lliga Àrab” ni els països veïns, com Jordània o Egipte facin res en contra…Ara només els queda neutralitzar a l’Iran. I per això són capaços de desenvolupar una guerra sense fi, que ja afecta a tot el món de manera irreversible. [+info ]
Cal aturar el genocidi i ajudar al poble palestí
El genocidi de Palestina no es pot quedar només en destacar la impressionant xifra que ja arriba a les 60.000 persones mortes (la majoria dones, persones velles, nens i nenes), en poc mes d’any i mig, tal com comenta, l’escriptor Jose Luis Muñoz a l’article que publica, al seu bloc: “La soledad del corredor de fondo” sobre “El holocausto de Palestina“: “Als assassinats (perquè els palestins civils són assassinats per unes Forces de Defensa d’Israel que ja són com les Wafen SS del nazisme, despietades i covardes) directament per trets i bombes cal sumar els desapareguts que no afloraran mai perquè estan sepultats en aquesta mar de ruïnes en què s’ha convertit la major fossa comuna a cel obert de la història de la humanitat, els molts ferits que moren als hospitals, els malalts que no poden ser curats per falta de medicines i infraestructura hospitalària a causa del bloqueig, els que moren per malalties derivades d’aquesta espantosa situació i els que moren a conseqüència de la fam imposada pels criminals israelians”.
Tal com es preguntaven alguns periodistes a l‘anterior article publicat a nostre Blog: “Què catàstrofe més forta ha de passar, perquè s’aturi aquet genocidi. Han assassinat a més de 20o professionals dels mitjans i a les seves famílies, moltes persones d’ Ongs, personal sanitari i professionals diversos…i no basta amb què es declarin com a crims contra la humanitat”:
El pitjor de tot, que encara hi ha massa gent que mira fins a altra banda, i no s’atreveix a pressionar prou als seus països perquè adoptin mesures el boicot dels interessos israelians i l’embargament d’enviament d’armes a l’estat genocida d’Israel. Malgrat que les últimes manifestacions han sigut molt massives, es podria fer més. ”La inacció de la Unió Europea, que encara està estudiant si Israel està cometent crims de lesa humanitat i genocidi (sembla que aquests polítics de Brussel·les no tenen temps per a encendre els televisors i veure el que passa, que no s’han llegit els informes del Tribunal Penal Internacional que ha dictat ordre de crida i cerca de Netanyahu) és vergonyosa i portarà conseqüències”, comenta Muñoz al seu article”