Malgrat el retrocés que estan vivint, segueixen lluitant i demanen la solidaritat internacional.
El dijous 21 d’octubre , tal com es va publicar a La Independent, del 14 d’octubre, es farà un Webinar europeu, que organitza GAMAC (GE), entitat internacional que reuneix a periodistes, jutgesses i acadèmiques, tres col·lectius completament lligats en la seva lluita pel feminisme, pels DDHH de les dones i nenes amb la democràcia.
La defensa de la llibertat d’expressió, el periodisme, la protecció de l’autonomia universitària, les investigadores, – és un col·lectiu que participa a GAMAC- juntament a les jutgesses que representen l’estat de dret a (IAWJ) , i s’han unit per priemr cop per treballar plegades per la democràcia davant el govern polític islàmic afganès, d’ideologia integrista, que es al poder a l’Afganistan des del 15 d’agost passat.
Davant la manca de DDHH que imposen els talibans a la població afganesa, especialment a dones i nenes, GE organitza un webminar en el qual hi sou convidades totes a participar-hi a través de l’enllaç que trobareu al final, per continuar buscant sortides i maneres d’ajudar a la població civil d’aquell país.
Entre altres accions, la GE a través de la Federació Internacional de Periodistes (IFJ) apadrina a tres professionals perquè puguin abandonar el país amb les seves famílies. L’Associació Internacional de Jutgesses (IAWJ) estan ajudant a sortir del país o bé a sobreviure a les seves col·legues i a les seves famílies que han de romandre amagades davant la violència talibana.
“La Independent” de la Xarxa Internacional de Periodistes i Comunicadores de Catalunya-Xarxa de Periodistes amb Visió de Gènere (XIDPIC.CAT-XIPVG) participa com a membre de GE en l’organització de l’esdeveniment i llur difusió. [Seguir llegint a La Independent]
Les dones ens salvaran
D’altra banda cal destacar, que “Afganistan, les dones que ens salvaran” és un interessant article escrit per Eulàlia Lledó, doctora en filología romànica i publicat a La Independent, que s’inicia amb optimisme:
“La meva esperança està en aquestes immensament coratjoses dones. Molt més enllà que víctimes, protagonistes del seu destí. Un cop més, si algú les salvarà (i ens salvarà) seran elles”. I segueix explicant sobre aquest tema…
Tinc una amiga que explica que quan a final del franquisme estava presa a la Trinitat, un dels triomfs més grans, una de les alegries més fondes que va tenir va ser quan una Cruzada Evangélica de Cristo Rey (sí, qualsevol temps passat va ser pitjor) es va veure en l’obligació d’etzibar-los, enfurismada, quan les va trobar rient a cor què vols, cors què desitges (eren joves), que no estaven allà ni per divertir-se ni per riure.
L’abjecta prohibició de riure que els talibans han decretat contra les afganes resumeix i engloba —per cruels, menyspreables i inhumanes que siguin totes— les altres vint-i-vuit prohibicions i és un clar exponent del món de malson que volen perpetrar.
No és estrany, per tant, que a començament de setembre, el subcap de la comissió cultural expliqués que no permetrien que les dones fessin esport atès que no era adequat ni necessari. El cos, sempre el cos. L’esclat joiós, la riallada que és un cos en moviment sense restriccions físiques ni mentals.
Més enllà del regim talibà, però, per entendre el que passa a l’Afganistan s’han de tenir en compte les prohibicions, l’esclavisme, un tracte pitjor que el que s’infligeix als animals, que ja imperava al país contra les dones abans dels talibans. Es pot resumir amb aquella dita que proclama que les esposes han de tenir la primera regla a casa del marit; «costum» que posa la pell de gallina i fins i tot arronsa les ungles dels peus. Centrar-ho tot en els talibans és —a part de simplificador i fals— pràctic i còmode perquè evita criticar països, habitualment xops de petroli, que apliquen el mateix tipus de prohibicions. Sembla que abans dels talibans tot fossin flors i violes. [Article original d’Eulalia Lledó. Mireu el seu Blog].
Images: Dona Burka, d’Army Amber i Dones Mercat.
També podeu llegir el reportatge en castellà a 39 y más.