Txai Suruí al CCCB en les jornades: La selva és dona, va parlar sobre l’Amàzonia i els indígenes.
Va denunciar que la desaparició de la selva afecta a Planeta Terra i a tothom. Aquest article va ser Publicat a La Independent (Julia López Tremols).
És una activista que viu amb el seu marit en un llogaret de majoria indígena prop de Sao Paulo, però comparteix la seva vida amb visites contínues a Porto Velho, a Rondonia on viu la seva mare, que és una reconeguda líder, igual que el seu pare que viu en un poblat a la selva. “Estic molt preocupada perquè ells estan molt amenaçats, mantenen viva la lluita indígena i es coordinen amb altres tribus, que resisteixen a l’interior de la selva, i defensen la seva subsistència, mentre cuiden la naturalesa que els envolta“.
Malgrat la seva joventut, només té 26 anys, Txai Suruí aporta una llarga trajectòria de lluita, treball de recerca i coneixement profund dels pobles indígenes i de la seva història. Si bé encara no ha acabat els seus estudis de dret, ha estat productora executiva del documental de National Geographic: ‘The Territory’, que ja està disponible a Disney.
A l’acte del dilluns 30 de novembre al CCCB va respondre d’una forma molt convincent i amb dades a totes les preguntes que li va fer Elaine Brum, prestigiosa periodista brasilera, conductora de les 4 conferències d’aquest cicle, així com de l’exposició Amazonies, que estarà en el CCCB fins al 5 de maig 2025 (*).
En les seves manifestacions públiques Suruí sempre apareix amb el seu delicat tocat de plomes, que tenen molt significat de llibertat, i ho explica. “Mira, aquesta ploma és d’esparver, aquesta de papagai, i la blava de guacamai… que són algunes dels ocells que ens acompanyen en la selva”. I en la gran sala d’actes del CCCB, plena a vessar, les seves paraules van emocionar des del principi. Va començar amb una bonica cançó que sap des de nena, i va contar que va començar a adonar-se del que sofria el seu poble quan tenia 5 anys i acompanyava a la seva mare a totes les accions [+info].
Quan tenía set anys, la seva mare i part de la seva tribu van veure obligats a abandonar el seu territori, si volien sobreviure, i es van instal·lar a Porto Velho, on ella va començar a assistir a l’escola d’aquesta gran ciutat portuària i a ser discriminada. “Em deien amb menyspreu que era una índia i que el nostre poble era salvatge, i jo no entenia per què m’apartaven. Soc una Paiter, i en la nostra tribu vivim en igualtat. Des que tinc ús de raó m’he dedicat a mantenir i recuperar la selva, com hem fet els indígenes des que van començar a acorralar-nos fa 5 segles, i sobretot des de fa anys que ens estan exterminant”.
Explica que va convertir-se en líder juvenil en 2019, quan es va crear el Movimiento de Jovenes Indígenas de Rondonia. Els grups indígenes es van veure obligats a lluitar units als voltants de l’any 2005, quan malgrat que la Constitució del 1988 reconeixia els drets de territori propi, les tribus eren desplaçades i algunes exterminades. La situació s’ha agreujat amb la llei MarcoTemporal 2023, aprovada pel Parlament, però denunciada per Lula, com a president, i pel Tribunal Constitucional “Aquesta llei encara és vigent, i només reconeix drets de propietat a les tribus que no s’han mogut del seu territori, abans de l’aprovació de la Constitució. Ens deixa fora a la gran majoria, que hem estat expulsats de nostres terres i molts han estat assassinats. És una llei injusta que no ha estat derogada i ens perjudica enormement” denuncia Suruí.
Malgrat que moltes tribus, com explica molt gràficament, viuen en ciutats que han crescut en el caos, a costa de la selva i els rius que l’envolten, afluents de l’Amazones, com ocorre a Rondonia, on continuen permetent que es destrueixi l’entorn. “Els indígenes continuem defensant la naturalesa, perquè si no la cuidem ara la humanitat està en perill en un futur cada vegada més pròxim”, i ho il·lustra amb passió i dolçor amb una metàfora “Nosaltres vivim el temps de la selva. Som fletxes i necessitem l’arc, que és el territori, que ens permet sobreviure a tots”.
Les dones indígenes no tenim més remei que lluitar
En les seves intervencions Suruí recalca especialment el paper de les dones indígenes que continúen lluitant i són protagonistes de les cures en la comunitat, i del manteniment de la mare terra, s’ocupen del seu entorn, fins i tot com a desplaçades. “Vam prendre les regnes perquè sempre hem estat en primera línia. Malgrat que el treball de les dones continua sent invisible, el sistema colonial i capitalista no ha aconseguit que siguem submises”.
Amb les seves respostes a les preguntes que li va fer Eliane Brum , va aprofundir en els principals problemes de l’Amazònia; la destrucció descontrolada i permesa de la selva, per a les activitats extractives de les petrolieres, com la mineria -amb la contaminació de mercuri i altres minerals que posa fi a la vida dels rius; la super-explotació de la fusta, l’augment de grans extensions d’activitats agrícoles amb monocultiu i la ramaderia, amb incendis provocats per aplanar més terrenys. Negocis controlats per grans monopolis, que han fet desaparèixer milers d’hectàrees d’arbratge i de biodiversitat agrícola, i que només enriqueixen a uns pocs. Les propostes que defensen, parteixen de la unió de tribus indígenes i la pagesia. Continuen pressionant al govern, que malgrat sigui d’esquerra, encara no és eficaç en la persecució de “garipeiros”, assassins a sou i especuladors.
Txai Surui, com una de les representants de la protesta indígena, que exigeix representació directa en el parlament, en la política local, nacional, i en els fòrums internacionals, afirma: “No n’hi ha prou que existeixi una ministra indígena del medi ambient, no volem continuar sent tutelats i que es decideixin les coses sense nosaltres. Per això després de moltes reunions, decidim sortir de la taula de negociació nacional. Hem dit ja n’hi ha prou de tutela!. Estem cansats d’esperar. Nosaltres veiem clar que el canvi climàtic ens afecta ja, la contaminació, la pujada de les temperatures i la sèquia les estem sofrint ara mateix al nostre país”.
Des de fa temps Suruí ha aconseguit personificar la inevitable lluita climàtica que avui està sobre la taula de tots els estaments internacionals, i gràcies a la qual ha acabat treballant braç a braç amb la nova fornada d’activistes mediambientals. Es va fer famosa en l’àmbit internacional a la Conferència Internacional de Glasgow, al 2021. Va ser l´única brasilera que va parlar amb un discurs clar i rotund [Veure vídeo al seu Instagram].
També va destacar l’1 d’octubre d’enguany, quan va participar en l’acció de protesta al costat d’un grup d’indígenes en la Zona Blava durant la COP16 de Cali (Colòmbia). I així ho comentava, quan no se’ls va permetre l’entrada a la sala de conferències oficials. “Si als pobles indígenes ens detenen en una cimera de l’ONU, imagini’s el que ocorre en els nostres territoris. Els líders mundials han de deixar de silenciar-nos i d’esborrar el nostre lideratge. Mentre ells arrosseguen els peus, les nostres mans continuaran treballant pel nostre planeta”.
D’aquesta cimera i d’altres reunions internacionals es va mostrar públicament molt decebuda i en contra de la marginació oficial a la qual és sotmesa la representació indígena. [Podeu consultar l’article que va escriure, i que va publicar a El País]
(*) Eliane Brum comentà en una entrevista a la Vanguardia, que es considera corresponsal de guerra: “La selva, com el cos de la dona, és envaïda, violada i abandonada”. Forma part de l’ Ong SUMAÚMA. I ha escrit diversos llibres, entre ells : L’Amazònia. Viatge al centre del món (Salamandra, 2024) ]
+INFO
*SUMAÚMA: Espai web sobre Amazonia, Eliane Brum.
*La Independent: Cal defensar l’Amazònia i retardar la fi del món
*39 y Más : Txai Suruí de la comunidad indígena Paiter Suruí – Peligra la Amazonia brasileña ( en castellà)
*Món Comunicació. L’activista i líder juvenil Txai Suruí parlarà el dilluns 2 de desembre al CCCB.
*Vídeo del seu discurs en la conferencia COP 26 en Glasgow, que la feu mundialment famosa.
*Cóm es finança el moviment? [info a AVAZ]