Carla Vall: ‘Quan parlem de violència sexual, parlem del fet que la teva parella et violi quan ets a casa’
Aquesta entrevista a l’advocada, que explica de quina manera es poden fer millores en el dret per a combatre la violència masclista, s’ha publicata VILAWEB.
Com cada any, a la darreria de novembre els col·lectius feministes s’organitzen per fer visible un problema estructural encara massa silenciat, menystingut, banalitzat i mal interpretat: la violència masclista. El feminisme la denuncia en totes les seves formes, encara que sovint en destaca l’alarmant xifra de feminicidis i la violència sexual, tan mal entesa per gran part de la judicatura i la societat en general. Parlem sobre aquestes dues qüestions amb Carla Vall, advocada penalista especialitzada en violència masclista. Li demanem per un dels últims casos mediàtics de violència sexual, el de l’escandalosa sentència de la violació en grup de Manresa, en què es van condemnar els agressors per abús i no pas per agressió sexual. També ens dóna algunes claus per a entendre com funciona el procés de la violència envers les dones i reivindica que el dret no ha de ser estàtic ni monolític, sinó una eina viva, que evolucioni amb la societat. Per això opina sobre què cal millorar en aquest àmbit per a combatre la violència masclista.
Segueix a VILAWEB.Article de: Clara Ardévol Mallol i Adiva Koenigsberg (fotografies)
(Destaquem de l’entrevista)
—Parlem dels feminicidis. Tenim una legislació pionera contra la violència masclista, però així i tot la xifra de dones assassinades és altíssima.
A part de la qüestió estructural, què cal millorar?
—Falten recursos perquè les dones puguin anar-se’n de casa seva com abans millor i que s’adaptin, sobretot en els casos en què hi ha menors.
Cal pensar en la millor solució per a cada dona i cada situació. Falta que els jutjats no estiguin saturats i que els judicis ràpids realment puguin ser-ho.
Falta també que tots els operadors jurídics i tots els qui atenem les víctimes tinguem nocions de les altres àrees (policíaca, mèdica, psicològica…).
També cal reformar la llei perquè té mancances importants. Va ser una llei pionera quan es va aprovar, però jo crec que és compatible de criticar la llei i
defensar-la. També cal repensar com és a escala pràctica l’estada als jutjats per una víctima: és un espai molt hostil, tancat, on se sent poc acompanyada,
amb poc temps per a parlar amb l’advocat… Moltes vegades entren a declarar i no saben ni qui és qui a la sala. Això causa molta incertesa.
Tampoc no tenim un índex d’ordres de protecció suficient per a protegir les dones, i això fa que desisteixin del procés.
[Mireu l’entrevista a Carla Vall a Tv3].