Una història d’Alemanya, art i nazisme, en la que elles resulten gairebé invisibles.

“Una sombra del pasado“, que realitat es titula “Obra sense autor”(Werk ohne Autor), és una de les millors estrenes de la temporada. El directo, Florian Henckel von Donnersmarck,  ens sumergeix en el drama viscut al seu país en tres etapes, abans i durant la guerra mundial, destrucció i postguerra, i anys 60 , que corresponen a les edats del protagonista (infància, adolescència i maduresa), que representa Kurt (Tom Schilling), que reviu l’història real de l’artista alemany Gerhard Richter en la que va descobrint el seu lloc com a pintor i el seu concepte de l’art segons el context en el qual viu. I en la seva evolució, les dones tenen un paper transcendental, des de la seva “tieta” (Saskia Rosendahl), que de petit li ensenya a “mirar”, una dona lliure i creativa, amb problemes mentals, que tanquem en un hospital i posteriorment és eliminada per ordre d’un sinistre ginecòleg nazi, un dels caps del programa eugenèsic del Tercer Reich, fins a la seva esposa, Ellie (Paula Beer).  Totes dues tenen un paper important en la seva vida, sobretot Ellie, que precisament és filla d’aquest ginecòleg, casat amb una dona submisa, que no protesta del que el seu marit li fa a la seva filla . Són dones importants, però que queden en segon pla i no participen directament en el món dels “homes”, ni en la política, ni en l’art, ni en la modernitat. Aviat es queden relegades al no-res.

Malgrat la seva opció de no aprofundir en les dones, el director ens permet veure més enllà i reconèixer que les dones sembla que no opinen, però d’alguna manera, fan alguna cosa més que estar al darrere dels seus homes. El director es presenta una nova obra d’art, una epopeia intensa i llarga, que continua la seva feina de denúncia del que va viure el seu país, com va fer amb la seva òpera prima: “La vida de los otros.”.   Val la pena llegir l’entrevista que li van fer a Sensacine.
Text: Julia López tremols. Fotos: Sensacine