Una obra molt recomenable, pel seu contigut transgressor i feminista, i sobre tot per l’interpretació d’un repartiment d’alt nivell: D’questa magnífica versió de la novel·la de Charlotte Brontë, destaquem la crítica de Jordi Bordes al Punt Avui: “Si Strindberg castiga la dona en el seu canvi de papers a La senyoreta Júlia el 1888, Brontë reivindica el 1847 l’amor de la institutriu amb el turmentat amo: efectivament, una mirada trencadora per la seva època i, depèn com, encara per a molta gent d’avui. L’escena és un mar de contrastos. Intèrprets que es desdoblen en personatges, explotant matisos; música incidental que acompanya i una Ariadna Gil pletòrica, segura: que domina l’escena perquè es creu el personatge fins a la medul·la. Abel Folk acompanya en aquesta èpica cavalcada, suau, amb la contenció que li permet intuir que ella és una fada i que ell amaga un secret inconfessable. (···) Portaceli aconsegueix una simfonia coreografiada d’emocions i movimentsen un espai allargat i abocat al públic. Un treball que recorda la contundència de Només són dones (T. Alta, 2015), La nostra classe (Grec, 2011), o aquell Què va passar quan Nora va deixar el seu home (TNC, 2008)” [Consultar OBRA i Crítiques]