El dimecres 27 de juny es va organitzar al Col.legi de Periodistes de Barcelona un acte sobre l’assassinat de la a fotògrafa i comunicadora María del Sol Cruz Jarquín a Mèxic.

Soledad Jarquin Edgar, la seva mare ha volgut parlar amb les companyes de Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere i de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya. La  seva filla va ser assassinada el primer la matinada del primer dia de juny, quan anava a cubrir un acte electoral. La nostra companya periodista Soledad Jarquín, una de les fundadores de la  Xarxa Internacional, va parlar via Skype, amb totes els presents  Va ser un acte molt emotiu i revelador del dolor que està vivint com a mare, però sobretot  de la lluita que està portant endavant perquè el crim no  quedi impune. Una tasca en que les periodistes mexicanes i d’altres països l’estem ajudant.
Des de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya i la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere s’ha escrit una carta per demanar justícia, i es faran més accions fins que es coneixen els autors i inductors del crim,  en el que també va perdre la vida, la candidata a concejal de Juchitán, Pamela Terán, i el xófer [+info dels fets].  L’assassinat de la fotògrafa i comunicadora María del Sol Cruz Jarquín (27 anys) ha sumat la indignació d’activistes, periodistes i col·lectius feministes locals i internacionals. La XIDPIC-CAT i RIPVG van acordaren viar a les autoritats mexicanes una carta per demanar justícia per a María del Sol.

En aquest acte van  parlar de la situació dels Feminicidis a Mèxic, i particularment a Oaxaca: Emilie De Wolf.- Integrant del Consorcio Para el Diálogo Parlamentario y Equidad, d’Oaxaca i  Leticia Cruz,  companya de la Xarxa, que forma part de la Independent i de la Taula per Mèxic (Barcelona/Mex). [+info a Col·legi Periodistes]

la Independent es va fer ressò dels fets publicant l’article escrit per Leticia Cruz, sobre l’assassinat de  Sol Cruz Jarquin, filla de Soledad Jarquin. “L’assassinat de la fotògrafa i comunicadora María del Sol Cruz Jarquín (27 anys), filla de la periodista Soledad Jarquín Edgar, ha sumat la indignació d’activistes, periodistes i col·lectius feministes locals i internacionals. L’exigència de Soledad Jarquín, com la de moltes mares mexicanes que travessen per aquesta tragèdia del Feminicidi, és la d’una investigació ràpida, a fons i que permeti saber amb certesa què va passar i que es faci justícia”.[+info a La Independent]

Podeu consultar en castellà a AMECO PRESS, sobre els fets i la història de Sol Cruz.

Entierro-de-Sol-JarquínConsulteu el Facebook de Soledad Jarquin, i la carta escrita al dos dies de l’assassinat

Carta a mi hija MARIA DEL SOL CRUZ JARQUIN
Tu cuerpo olía a sangre. Sentí frío, estaba sucio y tú estabas con tierra en tu cuerpo, te quité con mis manos la tierra de tu cara y ese amasijo que se hizo con la sangre seca, olorosa, lo que no te pude quitar fueron las siete balas incrustadas en tu cuerpo. Eso no pude. Me llené de rabia. Y en ese momento dejé de llorar para abrazarte y decirte que te vayas tranquila, que me dolerá tu ausencia, ya no voy a tener con quién pelear ni discutir, nuestra afición favorita. Ya no escucharé tus planes y proyectos siempre grandes, siempre esperando una oportunidad la misma que hoy ya no tienes frente a la vida. Si te voy a extrañar siempre, siempre me harás falta con tus ojos que se querían comer al mundo y que hoy no pude cerrar parecía que te resistias a dejar de mirar la vida que te arrebataron. Te voy a extrañar con tu irredenta postura, con tu acostumbrado desplante para reírte del mundo, ese que cuestionaste siempre por desigual e injusto. Te van a extrañar porque no habrá más Solecita llevando tortas al hospital civil y pan de cuando en cuando. Te voy a extrañar mi niña, porque una madre sin su hija es vivir con un hueco en el corazón que nada cierra. Te vamos a extrañar quienes te conocimos por tu inmensa alegría y por tu trabajo siempre profesional. No le temo a nada desde aquel día que me dijiste quién y cómo eras me diste una lección de vida y siempre supe que eras mi maestra. Te quiero niña de ojos vivaces y estaras en mi corazón hasta que volvamos a encontrarnos. No te voy a recordar cómo te encontré hoy, llena de tierra y sangre, no. Te recordaré como mi hija inteligente, indignada y amorosa que fuiste. Así te recordaremos tus hermanitas y todo la familia, como el alma de la fiesta que siempre fuiste. Y si mi niña, tu crimen no quedará impune