Actualment la pujada dels lloguers és la millor inversió, i cal preguntar-se: Qui hi ha al darrere?
Luisa Vicente, exposa en xerrades públiques el resultat de les seves recerques sobre aquest tema, i ens descobreix qui controla aquesta imparable pujada de lloguers a Barcelona i en altres ciutats importants del país.
L’habitatge s’ha convertit en el principal actiu financer per a les SOCIMIS, empreses d’inversió exclusivament immobiliària i obligades a destinar almenys el 80% dels seus immobles al lloguer. Els bancs espanyols han despertat igualment al furor SOCIMI, i molts ja participen en el negoci del lloguer que ha enlairat amb força a Barcelona. En aquestes empresen tenen participacions banc com: Santander, BBWA, Banca MARCH , BANKIA i uns altres. Segons Vicente, experta en economia i activista, que va ser assessora jurídica i econòmica en matèria soci laboral, empresarial i en Recursos Humans: “La política estatal ha afavorit la bombolla del lloguer, i la sortida d’aquesta situació només depèn de la política”.
Els desnonaments segueixen a l’ordre del dia
En l’última xerrada que va iniciar amb unes pancartes de denúncia con les fotos d’alguns “culpales” que va oferir a la sala de Tertúlia del cafè de l’Òpera de Barcelona, va afirmar de forma taxativa, que la pujada del lloguer afecta totes les persones, sobretot als que no poden afrontar el seu abusiu ascens, i que són desallotjades per impagament de la renda, amb desenllaços a vegades tràgics, com el suïcidi, fet que silencien els mitjans i que ve succeint de manera alarmant des de 2008. Les dades del CGPJ ( Consell General del Poder Judicial) llança la xifra de 60.754 desnonaments en 2017. L’increment del lloguer afecta igualment a l’economia familiar i sobretot al futur dels joves. 
“Popularment es creu que la pujada de lloguers la provoca empreses internacionals que inverteixen en immobles al nostre país i controlen el mercat”, ens explica… “Però res està més lluny de la realitat, darrere d’aquestes empreses amb noms tan altisonants com les que veiem en la il·lustració, estan bancs i inversors espanyols, i grans patrimonis, que es lucren aprofitant el cicle alcista del lloguer. Segons ella, cal superar “el discurs oficial” dels mitjans i d’alguns analistes miops, que afirmen que la bombolla del mercat del lloguer l’han creat les famílies que comparteixen o lloguen els seus habitatges al turista vacacional”.
Encara no hem superat els estralls financers de l’última crisi originada, sobretot, per les hipoteques subprime, i tornem al punt de partida del 2008 amb un altre front especulatiu financer, que ha disparat el preu dels lloguers en les grans capitals del país.
Així ho explica Vicente en el seu blog: “L’antiga bèstia de la mitologia grega, Hidra de Lerna, d’alè verinós i amb mil caps, que va sorgir de l’especulació més descarnada, ha despertat després de 10 anys de letargia per a engolir un pastís immobiliari molt rendible, que es reparteixen grans Inversors, plataformes Internacionals, bancs i polítics (…) Sense entrar en les múltiples causes del seu escenari i l’impacte que està produint sobre els millennials que busquen un habitatge de lloguer, ens hem de centrar en qui són realment els “fons voltors internacionals” amb noms altisonants que han vingut al nostre país “per casualitat” de “països llunyans”…
El mercat del lloguer és el més rendible
Actualment no hi ha cap mercat de valors, ni de renda fixa, que produeixi tant retorn monetari com el lloguer d’un habitatge en capitals importants. Aquesta és l’explicació del seu auge. “No cal oblidar, que aquests Fons parasitaris rendistes no creen economia real, ni produeixen res, però obtenen suculents dividends d’habitatges que van ser arrabassades a centenars de famílies durant la crisi, per llançament judicial o desnonament davant l’impagament del lloguer o d’una hipoteca. Ara buits i sense “la bestiola dins”, com diuen alguns, són luxosos apartaments que allotgen a turistes o es lloguen a grans oficines comercials”.
En aquesta xerrada, Luisa Vicente es remunta a la història, i explica la simbiosi que existeix entre la Política i la Banca. Refereix la postguerra alemanya, després de la Primera Guerra Mundial, període 1919- 1929 i com la unió estratègica d’Adolf Hitler i el banquer Hjalmar Schacht , va fer que de tenir tan sols 50.000 vots en el seu partit nacional socialista obrer alemany NSDAP, aconseguís 14 milions de vots, la qual cosa va encastellar a Canceller a Hitler en 1933. Segons Vicente, no és possible parlar de crisis econòmiques, sense parlar alhora de banca i de política, dos components que es vinculen estretament per a beneficiar-se. “I si mirem al nostre país- explica-veiem que les polítiques del govern de José MªAznar, va disparar l’eufòria del maó, arribant a construir-se 800.000 habitatges en 2006. La situació va seguir amb Rodríguez Zapatero, fins que va explotar la bombolla en 2008 amb un estoc de 676.038 habitatges buits en 2011.
En 2009 Mariano Rajoy va crear les SOCIMIS, unes empreses semblants a les REIT, nascudes als EUA en la dècada dels 60. Aquestes empreses cotitzen en el Mercat borsari alternatiu i tenen importants exempcions fiscals. No obstant això, no va ser fins al 2013, quan arran de la seva reforma per l’ex ministre Luis de Guindos, aconseguissin gran interès per als inversors. La seva fi era rendibilitzar els actius tòxics de les 4 entitats nacionalitzades, BFA, Bankia, Catalunya Banc, NCG -Banc Gallec i Banc de València, així com els actius dels bancs en procés de reestructuación, que estaven dipositats en la SAREB ( Societat de Gestió d’Actius procedents de la Reestructuració Bancària ) o Banc Dolent.
Una política que ve des de l’època d’Aznar
Amb l’aparició d’empreses Internacionals com BLACSTONE, CERBERUS, HISPÀNIA, HAYA, MERLIN, COLONIAL, TEMPORE, i uns altres, descobrim també com participats a Bancs espanyols, grans patrimonis, empresaris espanyols i polítics. Citem entre ells al fill del matrimoni Aznar-Botella, José Maria Aznar Botella júnior, com a Conseller en Cerberus, a Oleguer Pujol júnior, accionista en la SOCIMI Drago Real State, a la famosa presentadora Ana Rosa Quintana i el seu marit Juan Muñoz, recentment investigat en l’operació Tàndem, etc. Les xifres són clares: en el 2017 les SOCIMIS van repartir 187 milions d’euros en beneficis i en el 2018, 400 milions en els sis primers mesos. Les 10 principals SOCIMIS del país van cotitzar l’any passat en borsa per un valor de 20.000 milions d’euros. En relació a la dimensió dels actius que manegen, tenim a Merlin Properties, la major SOCIMI, per darrere de Blasktone, que gestiona 3 milions de M2 en lloguer, amb un valor de 11.755 milions. 990 locals comercials. 139 edificis d’oficines. 51 naus logístiques. 18 Centres Comercials. 3 hotels. Santander i BBVA són accionistes amb el 22,4% i el 6,4% respectivament.
La nostra experta explica els motius que ha portat a molts inversors i a grans patrimonis, a desinvertir de les famoses SICAVS ( societat d’inversió de capital variable ) empreses que gaudeixen d’avantatges fiscals igualment, per a invertir ara en les SOCIMIS… ( i continuarà)