Des del dilluns 24 al 13 d’abril tindra lloc als cinemes Girona el Festival IMPACTE, en el que destaquem Gülitzar, el dimarts 25, de la diretora Balkis Byrach.  L’estrena  a Catalunya d’Aquella que jo podria ser, de  Ilia Lörincky, d’Hungria; El evangelio de la revolucion, de Francois Xavier Drouet,  de França, dimecres 26m 17h i  Pirineus, el mur invisible, d’Elsa Putelat i Nicola Depui, també de França…

El films i els curtmetrages es representenen als Cinemes Girona, al centre cívic Calabria 66, i a la Casa Elizalde. Posteriorment es pasaran algunes películes, fins el dia 13, en altres ciutats. Seguim amb la programació, dimecres 26  a les 20h (amb debat posterior. Soc la seva filla, de Nagasutka Yo, de Japó; dijous 27, 16,30h.  A una terra desconeguda, de Mahdi Fleifel, Regne Init, Katar, Palestina…; Dijous 27, ales 21,45h.  Blava terra, de Marine Auclair, d’Espanya. Divendres 28, 16h.  curt de 19 min: Capvespre melàncolic, d’Hassan Slhojou,  Regne Unit, sobre el director iraní, Darius Mehrjui, i la seva dona assassinats a octubre 2023. L’antiquari, de Rasudan Glurjidze, de Georgia, Suissa, Finlndia i Alemanya, Divendres 28, a les 22h. Em nego a odiar, de Tal Barda, de Canada i França 2024. Seguin la trajectòria del dr. Izzedin Abeulaish, primer metge palestí que va treballar en un hospital israelí donat a llum a nadons; dissabte 28, 16h. Zona WAo, de Nagore Eceiza, Espanya 2024. Divendres 28 20h: Shikum,  D’Amos Gitai – França, Regne Unit, Suïssa, Brasil, Israel, 2024. Amb Meir Margalit, activista argentinoisraelià per la Pau i els Drets Humans

Dissabte 29: El meu planeta robat, de Faranaz Shafiri, d’ Alemanya 2024; dissabte 29, a les 20h., Amb posterior debat del moviment Dona Vida i libertat. Democracia negra,  de Coonie Field, de Dinammarca, Estats Units, Alemanya 2024, Dissabte 29, 22h, sobre la resistencia de les  dones hongareses. Cop de Colze, d’Asli Ozarsilan, d’Alemnaya: Diumenge 30, 16h. La testimoni, de  Nader Saeivar, d’Alemanya, 18h. Missatge de la Sasha; d’Anna Rudikova, Russia. Destaquem aquesta película de Palestina , sobre la pau, el 3 d’abril, a la Casa Elizalde:  Shalom-Salam-Pau 

El festival +Internacional a diverses sales de Barcelona

D’A Festival, és  un festival que en la seva 15 edició,  s’inicia el dijous 27 de març i finalitza el 6 d’abril. La clausura la protagonitza Mario Casas, amb Molt lluny. Segons va explicar el director Edgar Garcia a la presentació: “no només oferiu el millor cinema d’autor sinó que creeu estructura”. Una estructura per a la indústria del país, que es vehicula, fa ja quatre edicions, amb el D’A Film Lab. A l’edició  en espanyol, de la secció:  En la secció: Un Impuls Col·lectiu, la cineasta Alba Cros, coorganitzadora  va anunciar les seleccionades per les Sessions Especials, amb èxits a sales espanyoles, com Duro de Francesc Cuéllar o Sorda d’Eva Libertad. I cal no oblidar unes sessions encara més especials són les Simfonies de Ciutat, nascudes de la complicitat entre CCCB i Dones Visuals”. Les pel·lícules es projecten al CCCB, Mooby Aribau, filmoteca, Zumzeig i Casa  Monjuïc.

La furia, amb Angela Cervantes

La majoria dels films són curtmetratges. però també cal destacar moltes pel·lícules molt interesants, com són, La furia, film de Gemma Blasco, que inaugura el festival, el dijous 27 de març  al cinema Aribau (sala5). Una jove actriu és violada en una festa de Cap d’Any i no reconeix el seu agressor. Quan recorre al seu germà buscant refugi i comprensió, aquest reacciona qüestionant-la i pressionant-la. Durant un any, la noia viu tota sola el fàstic, la vergonya i la culpa… Sobresurt l’interpretació d’Angela Cervantes.

Entre altres projeccions destaquem:  Buscant el meu propi nom, de Pablo García Pérez de Lara, sobre la bogeria d’una dona (Zumzeig  30, i 31 d’abril).  Bazo, de Margarita Cardoso. Cinema portuguès que qüestiona el passat colonial del país en un film espectral protagonitzat per Carlota Cotta. (Se podrà veure als cinemes Aribau,  el 31 març i el 1 d’abril). Delirio d’Alexandra Latishev Salazar (Costa Rica). Una dona i la seva filla d’onze anys es traslladen a casa de l’àvia. Allà totes actuen com si el pare fos mort (Aribau, 3 i 4 d’abril) . Jone, batzuetan (Jone, a veces) de Sara Fantova,Núria Dunjó i Nuria Martín. Un film produït per 

l’ESCAC,  en euskera i castellà. Començar a viure i  terminar de viure són dos moments que requereixen  un aprenditzage (Auditori CCCB, 29 març). Duro, de Francesc Cuellar: Després de debutar amb Jusquici, tout va (2022), Cuéllar planteja amb Duro un film sobre violències masclistes (Teatre CCCB, 29 de març).  Sorda d‘Eva Libertat. Una dona sorda està a punt de tenir una filla amb la seva parella oient. L’arribada de la nena altera la relació i porta la dona a afrontar la criança de la criatura en un món que no està fet per a ella.Guanyadora en la Berlinale. (Aribau5, 3 d’abril). Mireu foto de portada.

Cal destacar que el festival  és internacional, com és pot comprovar en la seva ampla programació  i presenta  films i curts de molts païssos del món, com per exemple,  Francesc Ha, de Noah  Baumbach (Estats Units),  interpretada per l’actriu i cineasta Greta Gerwig,  que és una noia de veintitants anys  que no tè molt clarfins oón tirar (Teatre CCCB,  1 abril). El verano mas largo del Mundo, de Alejandra Lipoma i Romina Vlachoff  (Argentina).  Una dona en plena crisi dels trenta es queda sense feina i sense parella. Quan sembla que la seva realitat s’enfonsa, el seu millor amic li proposa reprendre la carrera i treballar en una obra de teatre en un parc (Aribau3, 1 i 2 d’abril).

I segueixen les histories de dones, amb L’origine del mondo, de Rossella Inglese (Italia). Una jove provoca sense voler un accident de cotxe en el qual una dona perd la vida… (Aribau 4  i 2; 1 i 2abril). La Prisonnière de Bordeaux, de Patricia Mazuy (França).  Dues dones d’edats i classes socials oposades es troben a la presó mentre visiten els seus respectius companys. un tête-à-tête d’alçada entre Isabelle Huppert i Hafsia Herzi.(Aribau 4 i 1, 28 i 29 març).

New Daw Fades, de Gürkan Ketek (Turquia). Després d’anys de tractaments per la seva salut mental, Akin només surt de casa per anar a visitar els monuments religiosos d’Istanbul. Tres amigas, d’Emmanuel Mouret (França). La directora  va inaugurar el D’A 2023 amb Crònica d’un amor efímer, continua en plena forma en els seus retrats càustics i autoconscients de les relacions contemporànies. A Tres amigas segueix un grup de dones que passen per diferents moments vitals (Aribau 1 i 3, 5 i 6 d’abril).

La llegada del Hijo, de Cecilia Atán i Valeria Pivato (Argentina). Una madre se retroba al seu fill adolescent quan el noi surt  del centre penitenciarion ha sigut ingresat per causar un accident mortal en cotxe…(Aribau3, 29 de març). Vida en pausa, d Alexandros Avranas (Grecia) . Suècia, 2018. Una síndrome inexplicable afecta els infants refugiats. Una parella de russos arriba al país buscant asil, però quan la seva sol·licitud és refusada, la filla petita entra en coma…(Aribau 3 i 2, 28  i 29 ‘abril).

Salomé, d’Andrea Antonio ( Brasil). Una model de molt èxit  passa el nadal al costat de la seva mare. Una nit, un veï li mostra una ampolla amb  una misteriosa sustancia verd…(Aribau 29 de març i 4 d’abril)  I para finalitzar subratjem l’ estrena d’On eres quan hi eres? de Jana Montllor Blanes. La cineasta,  continúa buscant  al seu pare i a l’artista. Un film d’amor, molt mes que un documental (Auditori CCCB, 29 de març). Encara queden més llargmetratges i curts…Mireu la programació completa en català. i també en castellà+info  a D’A