En plena estrena d’una pel·lícula de dones, ‘Thi Mai’, Adriana Ozores i les seves companyes, jutjen de reculada i una “xorrada” el manifest francès contra el #MeToo
Desprès de parlar de la pel·lícula Adriana Ozores ha comentat que tal com s’ha abusat de moltes dones al món del cinema, “no es pot confondre el galanteig o la sexualitat lliure amb l’assetjament masculí d’homes que usen i han usat el seu poder per tenir relacions amb les seves contractades o partenaires”.
Adriana Ozores i les seves companyes van parlar sobretot d’aquesta pel·lícula protagonitzada per tres dones i dirigida per una quarta, però l’assumpte de la rebel·lió enfront dels abusos sexuals al món del cinema resultava ineludible. Sobretot després que un centenar d’artistes i intel·lectuals franceses s’hagin pronunciat contra el “puritanisme” que al seu judici tanca el moviment tuitero #Metoo arran de l’escàndol Weinstein. El veredicte de les espanyoles sembla clar. Ni un pas enrere; la reacció de les col·legues del país veí constitueix una reculada sustentada en “una chorrada com una casa”, va sentenciar Ozores en conversa amb La Vanguardia, al fil de l’estrena aquest divendres de la tragicomèdia Thi Mai , on actua al costat de Carmen Machi i Aitana Sánchez Gijón, a les ordres de Patricia Ferreira, amb Dani Rovira en segon pla (…) [ seguir llegint l’article a la Vanguardia]La posició de la intèrpret en la batalla feminista en curs, per la igualtat i contra els abusos, és ferm. De les crítiques al # MeToo per part de Catherine Deneuve i cent compatriotes seves de relumbrón, afirma: “Em sembla una rebequeria i un pas enrere. L’acció de les actrius de Hollywood, que ha de ser benvinguda, no ha de portar a una sexualitat reprimida, clar. Però elles –les signatàries franceses del manifest que incideix en el perill d’acabar amb la galanteria– haurien d’haver tingut en compte tota la història d’aquesta lluita. Han dit una boutade, una xorrada com una casa”, assenyala Ozores en opinió que diu compartida amb totes les actrius espanyoles que coneix. El pitjor, agrega, és que es fomenta el “pugilato” sobre “una qüestió bàsica” i indiscutible sobre la dignitat de la meitat dels éssers humans. “Una pena, una tristesa”.