Directores i actrius omplen la cartellera fins a finals de juny.
Algunes d’elles com “Mare de Sucre“, a la sala Tallers del TNC, que estava prevista finalitzar el 30 de maig, a l’omplir cada dia i haver d’anunciar: “esgotades les localitats” han decidit mantenir-la fins el 6 de juny. Però altres, com La habitació de Maria amb la genial Concha Velasco la tindrem només fins a finals de maig.
“Mare de sucre“, és la història d’una noia amb discapacitat intel·lectual que vol ser mare i ha de confrontar-se amb la incomprensió de la seva comunitat, es un dels èxits teatrals de la temporada, primera producció del TNC amb un repartiment amb persones amb diversitat funcional. Després de l’èxit esclatant d’’Una gossa en un descampat’, Clàudia Cedó torna a la càrrega amb un altre text sobre la maternitat, que ha escrit i dirigeix i que ens presenta la Cloe, una noia amb discapacitat intel·lectual que vol ser mare. Amb Andrea Álvarez, Ivan Benet, Marc Buxaderas, Mercè Méndez, Judit Pardàs, Maria Rodríguez i Teresa Urroz.
A TV3 van fer un reportatge per a conèixer qui són els actors i actrius d’aquesta obra, que aborda amb valentia un tema delicat: el de la maternitat de les dones amb discapacitat [Consultar el reportatge de TV3 sobre l’obra i la feina actoral]
Aquesta obra reflexiona sobre el tracte que estem donant com a societat a les persones “diferents”. L’assimilació de la jurisdicció dels seus cossos, la sobreprotecció com a excusa per a l’arrabassament de la seva llibertat de decisió [+info a TNC].
Recuperar la memòria d’una vedette
“L’emperadriu del Paral·lel” és l’obrà que hi serà a la sala gran del TNC, fins el 13 de juny
La dramaturga Lluïsa Cunillé posa en dansa els fantasmes del Paral·lel en una gran simfonia de la bohèmia nocturna barcelonina. Per la seva part, Xavier Albertí se n’acomiada amb un gran espectacle amb dues de les seves passions: el Paral·lel de primers del segle XX i el teatre de Lluïsa Cunillé. Amb tretze intèrprets capitanejats per Pere Arquillué i Montse Esteve, Albertí dirigeix una peça que ens situa mesos abans que es proclami la Segona República, a Barcelona, mentre la ciutat plora la seva artista més estimada i aclamada, Palmira Picard, l’Emperadriu del Paral·lel. Tota mena de personatges, bohemis, intel·lectuals, tarambanes, s’ajuntaran al bar La Tranquil·litat per recordar la diva, en un moment de gran efervescència i una de les èpoques més fructíferes del teatre català. Recuperar-la i difondre-la ha estat una de les missions d’Albertí al Nacional, i a fe que ho ha aconseguit. [+info] Mireu el vídeo a TNC. 
Gaudir a l’escenari de 4 dones grans, d’altíssim nivel no es pot aconseguir normalment. Això és el que ens ofereix el Teatre Lliure de Montjuïc amb “I només jo vaig escapar-ne, al Teatre Lliure de Montjuic. Fins al 20 de juny, Muntsa Alcañiz, Lurdes Barba, Imma Colomer i Vicky Peña donen vida -amb direcció de Magda Puyo– al text escrit per una de les grans dramaturgues britàniques de tots els temps, Caryl Churchill. Quatres dones que ratllen la setantena ens expliquen com la catàstrofe pot entrar en les nostres bombolles socials, una història que avui és més viva que mai, interpretada per quatre grans donasses de l’escena. [+info Teatre Lliure]
Les actrius espanyoles estrenen a Barcelona
“La habitación de Maria”, estarà al Teatre Goya, fins el dimarts 30 de maig. 
La veterana actriu de 81 anys, Concha Velasco ha tornat al Goya, amb ‘La habitación de María’, el seu ùtim muntatge, una obra escrita pel seu fill Manuel, i es va mostrar satisfeta d’estar altra vegada al Teatre Goya on ha representat amb molt d’èxit diverses obres: “Yo lo que quiero es que me quieran, que me abracen y me den besos, y aquí en este teatro me han demostrado mucho amor”, va declarar en la presentació d’aquesta obra, sobre una dona que pateix agaròfobia i no pot sortir de casa… [ Així ho explica El Periódico]
Altra actriu que ens visita és Cayetana Guillen Cuervo, amb “Puertas abiertas” al Teatre Romea, fins al 6 de juny, amb l’obra que interpreta junt a Ayoub El Hilali, dirigida per Abel Folk, que ha comptat amb un bon text d’Emma Rivarola, que mostra a dues persones en un París en una situació de caos. Diverses bombes han esclatat i han provocat desenes de morts. La ciutat està encerclada. Els carrers tallats. El transport públic no funciona. Enfront al col·lapse, veïns del centre de la ciutat conviden a les seves cases els qui han quedat atrapats. Julie també ofereix el seu apartament. Quan obre la porta es troba amb un jove que l’enfronta als seus prejudicis…[+info a Romea] 
Al Teatro Apolo, a partir del dimecres 9 de juny tindran en l’estrena de “Llevame hasta el cielo” amb Lolita Flores i Luis Morola dirigida per Juan Carlos Rubio. Aquesta obra está realitzada per Lerele Producción , i és la primera obra en què Lolita Flores no només és protagonista, sino també productora. Juntament amb Morola formen una “divertida” parella que es veuen retinguts en un ascensor, just quan ell volia pujar a l’àtic per a suïcidar-se.[+info a Apolo]
De la comèdia italiana al erotisme d”Elles
“Filumena Marturano“, està al teatre Biblioteca de Catalunya, fins al 30 de juliol. Amb Clara Segura i Enrico Lanniello, i adaptada i dirigida per Oriol Broggi, podem reviure la rocambolesca historia de Filomena (que interpreto magistralment al cinema Sofia Loren, Divorcio a la Italiana, juntament a Marcelo Mastroniani) Després de 25 anys de viure mantinguda per Domenico Soriano i múltiples negatives a casar-se amb ella, Filomena decideix fingir una greu malaltia per aconseguir que al llit de morta Domenico accepti contraure matrimoni. La casa és plena de metges i veïns, i enmig d’aquest ambient fúnebre arriba el capellà per donar-li l’extremunció i s’organitza el casament. Mentrestant, una jove amant de Domenico espera ansiosament a l’habitació del costat que Filumena traspassi… Però un cop casats Filumena s’aixeca del llit fresca com una rosa, i és aquí que comença l’espectacle… Aquesta és una obra del grup La Perla [+info]
Ningú pot parlar millor d’elles que elles mateixes. I aquí estan ELLES, al Teatre del Raval fins al 19 de juny.
Aquesta obra es la creació col·lectiva de tres dones joves: Agnès Jabbour, amb una notable vis còmica, Paula Joseph, amb una veu tant dolça com ferotge és el seu discurs, i Mireia Casado, amb un increïble power escènic. Les tres tiren de monòlegs punyents, moments musicals, coreografies, i brillants gags -com el que protagonitzen les tres noies a un lavabo públic- per subratllar com el masclisme està infiltrat a l’essència de la nostra societat. Els audiovisuals bufetegen el públic entre números, amb salvatjades masclistes com cançons de Los Payasos de la Tele, testimonis de ciutadans anònims o cites execrables de cardenals, presidents de govern i actrius de reconeguda trajectòria (i sortides de to). L’esclat de riure catàrtic es produeix a la platea amb un hilarant sketch d’un tuppersex musical participatiu protagonitzat per unes desencantades princeses de Disney, que un cop han pentinat. [+info]
Altres estrenes per a no perdre’s
George Sand, al teatre Gaudi, fins al 27 de juny.
“George Sand: Mi vida es la vuestra”, és un espectacle creat i interpretat per Analía Puentes amb la direcció de Jessica Walker. L’actriu encarna l’escriptora francesa George Sand, figura clau de les lletres franceses del segle XIX i pionera en la defensa dels drets de la dona. Una posada en escena honesta, apassionada i profunda que compta amb la presència d’una pianista en viu, creant una atmosfera i un diàleg poètic amb la intèrpret. [Teatre Gaudí]
“Alguns dies d’ahír“, a La Villarroel , fins al 27 de juny, és una obra de Jordi Casanovas, dirigida per Ferran Utzet, amb Mirian Iscla, Abel Folk, Marta Osso i Francesc Cuéllar.
Una família veu capgirada la seva quotidianitat amb els fets polítics que s’esdevenen a Catalunya durant els mesos de setembre i octubre de l’any 2017. La Rosa, el Jaume i els seus fills, la Laura i el Jofre, es retrobaran al menjador de casa seva en cinc ocasions. Cinc “dies després”. Cinc dies posteriors a moments que van marcar aquells mesos. En aquestes cinc jornades, compartiran els dubtes, les preguntes, els anhels i els patiments que els va provocant tot allò que passa als carrers. [Teatre Villarroel]
Altra obra a destacar és “El que no es diu“. a la Sala Beckett, fins al 6 de juny.
Marilia Samper ha escrit i dirigeix aquesta obra, amb Muguet Franc i Xavi Sáez en el repartiment, que ens parla de la cultura de la violació. L’obra ens posa al davant una parella que trenca i una veritat de la qual no han volgut parlar. Buscaran tancar ferides, prendre consciència, acceptar la responsabilitat, perdonar-se, trobar respostes, fer-se preguntes.[+info]
“Arcas 2020“, al Lliure de Gracia, fin al 13 del juny.
Hi havia una vegada una embarcació de vacances pensada per a tota mena d’espècies i d’éssers amb diferents nivells adquisitius i ànimes de gustos diversos. Totes i tots, totxs i totis tenien cabuda en aquest creuer mític, que “lxs mantenia calentxs i seqxs” durant l’anunciat i aclamat diluvi universal.[+info]