Protagonistes i directores es reparteixen la cartellera barcelonina, a prop del 8 de març.
En primer lloc, cal recolzar les seves obres en general, però sobretot en les sales petites, que tant els estan costant sobreviure. Només podem oferir la meitat del seu aforament, que va de les 20 a les 30 localitats. En segon lloc cal destacar la creativitat en femení, tant en l’àmbit de direcció com d’interpretació. I per això fent un recordatori de les estrenes d’aquests mesos de febrer i març.
“Qui és l’assassina” és una obra sorprenent i d’altíssim nivell. Una actuació coral amb 8 actrius en escena, que es mouen en un espai molt reduït amb un nivell increïble de ritme i amb diàlegs intel·ligents i divertits. L’argument t’atrapa des del principi i manté la intriga fins al final.És clar totes poden ser assassines!, però qui ha comès el crim?.
És Nadal! Temps de felicitat i germanor a les llars benestants..Però.a Can Trouguet han assassinat l’únic home de la casa. Qui ha estat? Totes les dones que li envoltaven en tenen un motiu. Totes són sospitoses: l’esposa, la germana, la cunyada, la sogra, la cuinera, l’ajudant de cambra i les dues filles. Però… abans tindran que confessar moltes coses…
Intriga, misteri, música i ball en una desvergonyida comèdia en clau femenina per a morir-se… de riure!: Cal destacar tant la magistral direcció de Teresa Petit, com el repartiment: Agurtzane Zallo O, Alicia LaTroupe, Carla Satué B, Jesusa, Liliana M. Camargo, Sandra Soro, Teresa Puig R. i Victoria Martins. Un esforç de producció de La Casa dels Contes, que mereix veure i recomanar. Recordeu que només es representa els diumenges.[+info i compra d’entrades a Atrápalo]
“Canto jo i la muntanya balla“, hi serà al Teatre de la biblioteca de Catalunya fins el 31 d e març. La novel·la d’Irene Solà s’adapta a l’escena teatral amb la sensibilitat i tendresa pròpia de la dramaturga Claudia Cedó i sota la direcció de Joan Arquè i Guillem Albà, con música de Judit Nedderman. Entre Prats de Molló i Camprodon, Solà va concebre un paradís on no era necessari morir per sentir-se viu i agermanat amb el bucòlic paisatge que va evocar en la seva història, una novel·la magistral que combina naturalesa, humanitat i subjectivitat narrativa amb un art i mestratge que parla de la maduresa professional de l’autora. Hospital 56, telef: 932702300 [+info a TeatreBarcelona]
“Los Monólogos de la Vagina“, és una comèdia sobre les dones i la seva sexualitat, els tabús socials, la repressió i la incultura sexual (sense entrar en la tortuosa relació home-dona). La clau del seu èxit és la intemporalitat: la vigència, universalitat i contemporaneïtaten tots els sentits del tema la fan rabiosament actual i necessària. 24 anys després de la seva primera funció a Nova York torna aquesta comèdia d’èxit amb nova posada en escena dirigida per Edu Pericas i amb Meritxell Huertas, Alicia González Laá i Aina Quinones. Mireu Vídeo a Youtube.
Eve Ensler va escriure la primera versió d’aquesta obra en 1996, després d’entrevistar més de 200 dones sobre el sexe, les relacions amoroses i la violència domèstica. Les entrevistes van començar com a converses casuals amb les seves amigues, les que li van contar anècdotes que havien sentit d’altres amigues, i així es va iniciar la cadena de relats que va donar origen a l’obra: [ Mireu +info a Teatre-barcelona/Anexa].
“Una habitació pròpia” s’estrenarà à la sala Beckett el 3 de març i hi romandrà en cartellera fins al 21. La directora Maria Ruiz ha posat en marxa l’obra més feminista de Virginia Wolf. I a comptar amb la magistral interpretació d’una actriu de les més reconegudes de l’Estat Espanyol, Clara Sanchis.
Una escriptora fa una conferència, el 1928, davant d’unes joves estudiants. Les seves paraules, iròniques i afilades, són el relat viu d’un descobriment: per dedicar-se a la literatura, una dona necessita diners i una habitació pròpia. Només fa nou anys que se li ha concedit el vot a la dona. [+info i entrades amb antelació ] (*)
“Tonta” al Teatre Tantarantana, del 4 al 21 de març, és una obra per a tenir en compte en aquestes dades. Escrita i dirigida per Albert Baldomà, compta amb la interpretació de Núria Florensa de Cia La Haus.
L’Alícia ha decidit, per fi, no seguir les convencions. Aquella cosa, aquella bomba ha explotat i ara, de sobte, es veu amb cor d’explicar-se coses. A “Tonta” som testimonis de la confessió de l’Alícia just després d’un dels fets més traumàtics de la seva vida. Un d’ells, almenys. I serà precisament després de cometre una atrocitat, amb els ulls encara plens de llàgrimes, que l’Alícia podrà compartir, sense remordiments, vergonyes, ni penediments, el moment més alliberador i lúcid de tota la seva existència. Ara, l’Alícia ens reclama que l’escoltem, perquè ella també té veu, perquè ella és tant o més humana que nosaltres.[+info]
D’altra banda, al Tantarantana s’estrenarà el dimecres 10 de març: La segona Eva, obra de Marta Aran que tracta sobre la invisibilizació de les agressions masclistes no físiques, parla de les dones de fusta, de totes les dones silenciades. Parla de les violències que no són físiques i que són per això més invisibilitzades encara, per la dificultat de denunciar-les. Fent un símil i un joc de miralls amb la verge Maria, amb Eva i amb les figures femenines del catolicisme, l’obra es pregunta com confiar en una mateixa quan tothom posa en dubte la teva veritat, quan tothom vol parlar per tu i per tant, et condemna al silenci. la obra hi serà fins el 28 de març: Mireu Video de presentació. No us la perdeu!
La Malaltia al Teatre Lliure és un docudrama escrit el 1929, dirigit per Juan Carlos Martel. La peça original del dramaturg vienès Ferdinand Bruckner presenta uns joves estudiants de medicina que, en el període d’entreguerres post-expressionista i nihilista, només veuen futur en la mort o en l’aburgesament. Els principals temes que tracta són el suïcidi i la depressió, el trànsit al món adult i a l’amor romàntic, i el capitalisme i la legislació penal al voltant de la eutanàsia o la prostitució. Aquest espectacle vol traslladar aquell reflex del jovent que va acabar abraçant el feixisme als joves del 2021, partint d’allò que diu i no diu el text. Els joves d’avui no només han d’afrontar el desencís generacional, sinó també la violència d’un món precari, competitiu, individualista i salvatge. Cal destacar la interpretació d’Emma Arquillué, molt bé acompanyada per Guillem Balart, Francesc Marginet, Elena Martín, Martina Roura i Mariantònia Salas. [+info]
La nit de la Iguana, al TNC, Carlota Subirós, posa en escena una obra magistral, en la que la gran actriu Nora Navàs, emula amb gran sensibilitat a la gran Ava Gardner. La nit al paradís perdut de la costa del Pacífic mexicà que va crear Tennessee Williams emergeix en el malestar del món globalitzat, íntimament amenaçat per la banalització turística i les seves promeses encapsulades que empenyen a la perpètua insatisfacció davant la manca d’alternatives quotidianes fèrtils. Una història emboirada d’un embriagador erotisme crepuscular, qué se mostra com un cant a la bellesa i a l’arriscada vivència de la llibertat. Es mantindrà en cartellera fins al 28 de març.[Consultar TNC].Canto jo i la muntanya balla, s’estrena el 17 de febrer, a la Perla 29, el teatre de La Biblioteca da Catalunya…Una obra molt recomanble de Guillem Albà i Joan Arqué que han portat a escena uns dels llibres de més èxit de la temporada : Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla, prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Amb una dramatúrgia de Clàudia Cedó i amb música de Judit Neddermann, que ens porta a gaudir d’un text màgic on pot gaudir d’un híbrdi de teatre de gest, text i música en directe al Teatre Biblioteca de Catalunya.[+info] (*)