La vida d’aquesta escritora i psicoanalista rusa mereixia una pel·lícula com la que se estrenará el 27 d’abril.

Biopic de l’escriptora rusa Lou Andreas-Salomé (1861-1937), una dona avançada al seu temps que va defensar fins al límit la seva manera de pensar i de viure. De jove va conviure amb Nietzsche i amb un altre amic filosof, i no es va voler casar amb ningú dels dos. Anys després va ser analitzada per Sigmund Freud, que la va aceptar com a discípula, la va admirar, i  va promoure algunes de les seves teories psicològiques. Va viure envoltada de grans d’artistes i escriptors de finals d’època, del segle XIX i principis del XX. I de l’única persona que es va enamorar va ser del poeta Rainer Maria Rilke, del que va ser amant, i al que va ajudar a ser reconegut. La pel·licula s’estrena als cinemes de catalunya el divendres 27 d’abril.

Pel·lícula en que traspua la sensibilitat i delicadesa feminista de la directora, Cordula Kablitz-Post, una coproducció d’Alemanya i Austria, en la que fa un ampli recorregut per la vida d’aquesta dona tan influient i especial, des de que era molt vella, estaba malalta i esperava ser detinguda pels nazis, fins al seu neixement dintre d’una aristocràtica familia rusa. A més d’aprofondir en la vida de Andres-Salomé, en la seva feina, opinions i manera de veure el món, sobre tot en les relacions amb els homes, l’equip directiu d’aquest film ha sabut resoldre amb molta creativitat les escenes on va viure la protagonista, a diversos llocs de Zurich, Berlin i Sant Petesburg, amb recursos de fotografies antigues animades de las que surten amb naturalitat els personatges.

Per la seva banda, l’actriu Katharina Lorenz, va saber mostrar una vida interior, de fermesa i lluita per portar endavant les seves idees i forma de viure, a una dona especial, ressaltant el seu alt nivell intel·lectual però sempre barrejat amb una feminitat i un poder seductor que sembla ser, que captivava a tothom, i també aconseguirà seduir i interessar als espectadors, i sobretot, identificar-se, a les expectadores. Els personatges masculins, d’acord amb la història, intentan estar a l’altura i brillantor de la protagonista, però només ho aconsegueix l’actor, que dóna vida a l’apassionat i angustiat home jove que era Rilke, quan va ser la seva parella. Possiblement la directora volia en aquesta part del relat que és mostres el que pot ocorrer quant dos estels amb molta energia i llum, s’ajunten. Però també cal destacar el paper de a la protagonista, de vella, en la que l’actriu posa una ironia i un allunyament del que l’envolta, per a protegir els seus sentiments i la seva memòria. Un personatge que al principi ens repela i al final aconsegueix una empatia total.