“Les matemàtiques t’ajuden a ser una ciutadana menys manipulable”.

Marta Sanz-Solé és matemàtica especialitzada en teoria de la probabilitat, catedràtica de la UB, i ha estat directora del grup de Processos Estocàstics, a més d’haver-se convertit en un referent per a la producció i divulgació de la investigació matemàtica. Karma Peiró Rubio  publicat el 21 de gener, a LA MIRA una molt recomanable entrevista en profunditat, que aquest article resumim.

En aquesta entrevista realitzada a l’UB, Marta Sanz-Solé parla sobretot de matemàtiques, de la covid i les classes virtuals, de formació, de la seva història i trejectòria, i de la discriminació envers les dones i reivindica a prestigioses dones matemàtiques algunes encara desconegudes.

Els egipcis feien servir la teoria de la probabilitat per predir les crescudes del Nil. Els teoremes del passat ens són útils avui, i la matemàtica Marta Sanz-Solé ens ensenya com les matemàtiques són sempre presents a la nostra vida.

Sobre els seus anys a l’universitat

(…) “Vaig entrar a la universitat el 1969, aquí mateix. Recordo que hi havia el passadís dels grisos. Es posaven al voltant d’una taula gran a fumar, amb totes les pistoles ben presents. Cap a les dotze del migdia, l’ambient s’escalfava perquè llançàvem fulls de mà o passava alguna cosa. Llavors entraven a les aules, clavaven quatre hòsties i si encara estaven de més humor, tancaven la universitat. Ens n’anàvem a fer classe a una església, o on es podia.”

(…) La sabadellenca va graduar-se l’any 1974 a la UB i quatre anys més tard es va doctorar a la mateixa universitat. Ara n’és catedràtica.

(¨.) ¿que volia dir durant la seva joventut l’alliberament de la dona?: “en la meva opinió volia dir, en part, no fer el que et deien els teus pares, que eren en general d’una moral molt estricta”

Sanz-Solé es mostra crítica amb el sistema educatiu. S’ha de canviar la formació que reben els mestres per poder canviar la manera com s’ensenya a les aules.

El paradigma de la formació

Marta Sanz-Solé sempre ha lamentat que no es mostri més interès per les matemàtiques, i que se separin les matèries de lletres i de ciències. Considera que “el problema comença el primer any d’escola dels infants”. Li pregunto si el que proposa és un canvi del model d’ensenyament. “Hi ha una mancança des de l’inici en la manera d’introduir les matemàtiques. Fins i tot els continguts més elementals es podrien presentar a les nenes i nens com a reptes intel·lectuals per interpretar millor la realitat que els envolta. Qui ho ha d’ensenyar, això? Els mestres! Però abans hauria de canviar la formació que reben actualment. Hi ha molts professors que són vocacionals, però malauradament molts entren a Ciències de l’Educació perquè la nota de tall a la universitat és baixa. Això és el món al revés! Els que han de formar els altres haurien de ser els més ben formats i motivats. I això no és una crítica als mestres (que fan una feina molt lloable!), sinó al sistema.”

(…) “Falten estructures d’estat robustes relacionades amb la ciència. Un institut d’estadística ha de comptar amb personal i envergadura suficient per tenir el calaix de les dades ple, actualitzat i ben endreçat.

La matemática catalana més internacional

La van escollir membre del comitè executiu i, amb 59 anys, en va ser presidenta. “Per a mi va ser una part molt important de la meva trajectòria, que em va servir de crossa, pels alts i baixos que tenia.”

(…) Remarca el seu recorregut amb orgull. Ella és la matemàtica catalana més internacional dels darrers anys. Va viatjar per tot Europa, però també pels Estats Units i Àsia. Explica que la seva activitat durant aquest període li va permetre entendre que si no existissin els mecanismes de finançament actuals per a la investigació matemàtica, l’activitat de la recerca no tindria cap impacte i seria residual. “Es necessiten institucions i instruments que facin d’aparadors de les idees i de punts de connexió entre moltes especialitats. Les contribucions a la ciència han de transcendir. Quan es discuteix el pressupost per a recerca, calen interlocutors vàlids per forçar els lobbys a apostar per les ciències fonamentals. Si no es fessin congressos molt transversals per presentar com una unitat les branques de les matemàtiques i arribar així a les altres ciències, la comunitat matemàtica quedaria aïllada.”

Recordar a les dones matemàtiques

Mileva Maric

(…) A l’entrevista va repassar  els noms més coneguts de les poques dones matemàtiques que han destacat prou per ser recordades. Karma Peyro li esmenta Pilar Bayer, per si ella té algun nom més a afegir a la llista.

—Tenim la informàtica Ada Lovelace, la infermera Florence Nightingale, la sèrbia Mileva Maric, la dona d’Einstein, que mai ha sigut reconeguda,  i se la i coneix més per aquest fet que per dedicar-se a la matemàtica.

—L’alemanya Emmy Noether i la russa Sófia Kovalévskaia també van destacar molt.

(…) Quan ella estudiava, tenia moltes companyes dones. Ara, en canvi, són minoria a les seves classes.

Sobre la desigualtat de gènere en les carreres científiques. Coincideix amb totes les dones científiques sobre el paper de les dones professionals i científiques en la societat des de dècades passades, la falta d’oportunitats, l’entrega a la família i la maternitat, etc.

(…) No ho sé… En busco les raons. Segurament es deu a la funció social que, majoritàriament, han tingut les dones fins fa poc. La presència en l’àmbit acadèmic era absolutament minoritària i molt poques tenien l’oportunitat de despuntar.

Cada vegada hi ha menys dones matemàtiques

Ella mateixa formar part al seu temps d’una minoria, però considera que ara la situació és pitjor…

(…) Quan vaig estudiar a la facultat, en el meu grup hi havia tants homes com dones. En canvi, enguany, fixa-t’hi! He fet una assignatura optativa amb una vintena d’alumnes i no tinc cap dona! Al meu temps hi havia el boom de la igualtat femenina, del Maig del 68… Tot i que la sortida majoritària dels estudis de matemàtiques era la docència. De fet, molt poques dones del meu grup vam optar per la recerca i l’ensenyament a la universitat. Malgrat l’evolució en positiu, encara avui la proporció de catedràtiques de matemàtiques és petita.

(..) La Marta no té clar per què es donen aquestes situacions. “Són a causa del poder que exerceix el gènere masculí respecte del femení? Podria també dependre del nivell econòmic del país, malgrat que això pugui semblar contradictori. Quan vaig començar a moure’m per Europa, vaig veure que als països llatins, inclosa França, hi havia més paritat científica que no pas, per exemple, a Suïssa, Alemanya o Suècia. Un cas extrem el vaig trobar a Suïssa fa uns 25 anys: l’única catedràtica de matemàtiques a tot el país era l’Eva Bayer, nascuda a Hongria. En aquests països més rics, els salaris eren (i són) força superiors als dels països del sud d’Europa. Potser això accentua la manca de paritat en els àmbits científics, ja que amb un únic sou una família pot viure dignament.”

(…) Ella mateixa sent que mai ha sentit discriminacions, però sí que ha estat de les poques a accedir a posicions sempre destinades a homes. Com a degana de la Facultat de Matemàtiques de la UB i com a presidenta de la Societat Matemàtica Europea. “Jo tenia més poder que tots els homes que m’envoltaven. En canvi, en àmbits on són els homes qui manen, gairebé cap dona pot arribar més amunt que ells.”

[Llegir l’article complet a La Mira ]

Consultar sobre Karma Peiró

(Fotografies de Jordi Borràs Abelló, publicades a La Mira)

+info

Va publicar Probabilitats, a l’any 1999

*20 minuts.

*Cat Radio: No es parla prou de matematiques als mitjans de comunicacio.

*Foto de quan va ingressar com a membre de l’Institut d’Estudis Catalans