Són tècniques que combinen la neurociència i la psicologia, per millorar la nostra salut mental .
Els experts Sydney Pinoy Peyronnet i Julia Achilli van explicar en la conferència “Posa en forma el teu cervell amb les tècniques de Neurofeedback i EMDR”, el passat 13 de juny a la sala d’actes de la FNAC de Barcelona, com funcionen aquestes tècniques innovadores per a poder gestionar les nostres emocions en el dia a dia. Són teràpies de nova generació, ja que en les dues últimes dècades els avenços tecnològics ens han ajudat a comprendre com funciona la nostra psique i la relació amb el nostre cervell en l’àmbit fisiològic. Els ponents van estar d’acord en el fet que “poden regular l’activitat cerebral i eliminar bloquejos que ens limiten”. (*)
Sydney Pinoy, expert en Neurofeedback, va explicar com el nostre cervell crea mecanismes i automatismes en funció de la nostra percepció de la realitat. Mentrestant, la psicòloga Julia Achilli va abordar com es transformen aquests automatismes psicològicament gràcies a la teràpia del EMDR, que està reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per al tractament del trauma.
“Tenim prop de 60.000 pensaments al dia i gairebé tots són inconscients- explicava Pinoy, fundador i director de la Clínica Neuros Center, situada a Sarrià (Barcelona), davant un públic molt interessat -que omplia la sala-, i que durant la xerrada va fer moltes preguntes. Segons aquest expert, els nostres pensaments i emocions afecten la nostra fisiologia. La nostra ment té la capacitat de processar molta informació, però els volums que manegem cada dia excedeixen aquesta capacitat i produeixen símptomes d’ansietat. “Hem sofert una evolució social que supera el ritme de la nostra evolució física, és a dir, el nostre cervell no ha evolucionat tan de pressa com el nostre entorn. Això ha creat un desequilibri i és el nostre treball a nivell personal retrobar aquest equilibri”
Sentir-se aclaparat amb massa coses o tenir la sensació de no tenir temps per res es troben entre les emocions més habituals que poden afectar tant el nostre estat d’ànim com el nostre rendiment. L’estrès, l’insomni o l’ansietat es poden tractar mitjançant el Neurofeedback que ens ensenya com regular l’activitat cerebral per aconseguir un benestar òptim. Les connexions entre les neurones determinen els nostres hàbits o patrons.
Com funciona l’aprenentatge i què és la plasticitat cerebral
“El nostre aprenentatge vital, així com el des-aprenentatge ho aconseguim gràcies a la plasticitat cerebral, que és l’habilitat que té el cervell de poder adaptar-se a la nostra realitat”. Segons Pinoy, cap de nosaltres som la mateixa persona que vam ser fa 10 anys, no pensem igual. Si, per exemple, no som coherents amb nosaltres mateixos, tindrem símptomes de malestar, que no sabrem d’on provenen, perquè l’origen està en el nostre inconscient.
Durant tot el procés d’aprenentatge d’una nova habilitat o hàbit passem per quatre etapes ben diferenciades entre si que van de la incompetència inconscient, en la qual encara no som conscients i no sabem perquè ens passa el que ens passa, a la competència inconscient. Mentrestant, intentem millorar els nostres resultats i canviar el nostre comportament per aconseguir amb èxit la nostra meta. En l’última etapa del procés d’aprenentatge, la competència inconscient, podem comprovar que una vegada dominem com realitzar alguna cosa comencem a automatitzar el procés. A mesura que practiquem anem interioritzant i memoritzant els passos que hem de seguir fins a aconseguir l’objectiu desitjat. Cada vegada necessitem estar menys atents als detalls doncs els hem anat memoritzant a força de practicar.
En aquesta última etapa vam crear automatismes, sostinguts per creences, que es transformen en patrons inconscients de conducta. Aquests poden ser funcionals o no, depenent de l’etapa de la vida en la qual estem. Els patrons disfuncionals són el que ens porten a un malestar. La bona notícia és que es poden desaprendre i aprendre nous automatismes més adaptatius i favorables.
Per a Pinoy, el neurofeedback aporta la clau per a dirigir el nostre cervell». El neurofeedback crea noves rutes neuronals i fomenta el procés d’aprenentatge, d’una manera ràpida i eficaç”. I roman en el temps, sense necessitat d’establir una dependència psicològica amb la persona responsable de la teràpia.
Finalment, l’especialista Julia Achilli, va assenyalar que tots vivim situacions quotidianes poden fer-nos trobar sota molta pressió psíquica, per exemple: exàmens, la salut, relacions personals, problemes laborals, etc. Aquesta pressió experimentada en un primer pla psíquic, en molts casos passa després al plànol físic i es manifesta per diferents símptomes,- afirma. “La pressió ens insta a deixar anar i relaxar-nos. Quan som incapaços d’atendre aquesta trucada en el plànol psíquic, inevitablement el nostre cos sofreix. L’ansietat o altres símptomes o trastorns utilitzaran el cos per manifestar-se”.
Segons Achilli, que aporta 15 anys practicant el EMDR, ha comprovat en els dos últims anys l’eficàcia amb la combinació de Neurofeedback i EMDR en el tractament, “ja que accelera els processos de recuperació amb resultats duradors”. Els canvis són tan orgànics per al cervell que la nova forma com asseguis i actues et sembla perfectament natural. “Això no significa que no trobarem més problemes a la vida sinó que els podrem manegar d’una manera més sana i ens podem sentir molt millor, més vitals i creatius”.
El seguiment de les teràpies ha demostrat que les persones usuàries de les mateixes han aconseguit un estat totalment equilibrat, experimentant major felicitat, satisfacció i claredat mental. Estar en equilibri ens permet guanyar el control i prendre decisions que no vam ser capaços de prendre abans, sortir d’hàbits perjudicials, fòbies o malestars, i sentir que ja no es viu superat pels esdeveniments o pels nostres propis sentiments.
(*) “El Neurofeedback i el EMDR actuen de forma ràpida, ja que són tècniques que incideixen directament en el cervell” que s’apliquen amb la connexió cerebral a un ordinador. És un mètode terapèutic no invasiu basat en l’entrenament cerebral que ajuda a potenciar les funcions del cervell i preveu el seu envelliment. “Tothom, joves i adults, hauria d’entrenar el cervell” recomana, ja que ajuda a crear noves xarxes sinàptiques en diferents àrees cerebrals aportant una millorança cognitiva, és a dir, major concentració, atenció i memòria”. [+Mireu més sobre Tractaments]
Podeu trobar +Info sobre Neuroscenter a la Web, i al Facebook.
També podeu consultar l’entrevista a Sydney Pinoy publicada a La Vanguardia, i l’anterior article publicat aquí sobre Pinoy i Achilli.
(*) Neuroscenter està a Gressolet, 14 (Sarrià).