El 22 d’abril farà 26 anys de la mort de María Zambrano una de les filòsofes més grans que hem tingut. Qui la recordarà?

Miriam Diez, ha publicat un molt bon article, “Fussió Zambrano “a Nacional.cat, segons defensa la periodista , “Zambrano va una excel·lent dona per ser descoberta o rellegida. Sobre aquesta dona (1904-1991), compromesa, pensadora, escriptora, filòsofa o poeta, o “tot alhora”, en paraules de  Rogelio Blanco: “Zambrano va ser  una dona que va passar mitja vida a l’exili, un lloc del qual no es torna fàcilment, o es retorna tard. Va ser la condició d’exili la que va fer aflorar la seva obra més potent”. L’autora de Filosofía y poesía, Agonía de Europa, Delirio y Destino,Persona y democracia… agafa sentit a la llum d’aquests dies pasquals i post-processals. Amb María Zambrano es pot arribar a meditar sobre el perquè de tot plegat. El 22 d’abril farà 114 anys que va néixer la pensadora que va saber unir filosofia i poesia i que va intuir que aquesta fusió aboca a la transcendència. María no n’era al·lèrgica. Aquesta derivada de la filosofia cap a la poètica que va incomodar el seu mestre Ortega i Gasset és la seva originalitat i la seva força. continuar llegint a Nacional.cat].
També és interessant l’article que va publicar El Periódico.