En més de la meitat del món, les nenes no gaudeixin dels mateixos drets que la ciutadania del seu entorn.
Montserrat Fdez. Garrido, advocada i mediadora, feminista des de sempre (va participar a les jornades Catalanes de la dona de l’any 1976, però es considera militans activista del moviment des de 1969), en aquest article fa un resum de la classe magistral que va impartir sobre “Els drets de les nenes”, en el Màster de Dret de Família de la UB. Fa 17 anys que col·labora en aquest màster, gràcies al professor i director del mateix, el Dr. Carlos Villagrasa Alcaide, i aporta la seva visió de gènere als temes tractats.
La igualtat de gènere és un dels problemes socials i polítics més importants del nostre temps. Les nenes s’enfronten a moltes barreres en la seva lluita per la igualtat, malgrat les lleis, les polítiques i els objectius mundials, aprovats per avançar en el canvi. El ritme del progrés és alarmantment lent, pràcticament estancat des del l’any 1.990.
Les dades que disposem mostren un món de prejudicis, violència i pobresa, obstacles que limiten les oportunitats de les nenes i representen barreres per al seu progrés, tant en la llar com en la comunitat. Les nenes s’enfronten a violència sexual, física i emocional, dins i fora de la família. Per si no fos prou, en poques ocasions es respecta els drets de les nenes: ni en el llenguatge habitual, ni en les lleis, ni en els Tractats ni en els Convenis Internacionals. Hi ha una invisibilitat d’aquests drets. La Convenció de Drets del nen, aparentment neutra, només parla del sexe masculí. Esmenta per exemple als nens soldat i gens diu del que afecta a les nenes (mutilació genital o noces forçades)
La pobresa afecta especialment a les nenes
I quant parlen de pobresa i analfabetisme, no es remarca que més del 70% dels pobres i analfabets del món són dones i nenes. Segueixen sofrint mutilacions genitals, noces forçades, esclavitud domèstica, abusos sexuals, avortament selectius i avortaments realitzat per menors, maternitat prematura, prostitució o feminicidis. El patiment de milions de nenes gairebé continua invisible, ni es veu ni es publica.
A Espanya les nenes són invisibles fins a 2.007, en què s’aprova la Llei d’Igualtat. Els principals problemes de les nostres menors són: l’abús sexual (pels seus propis familiars i per sacerdots) la prostitució i la pornografia, els avortaments juvenils (que s’han duplicat en els últims 10 anys), els assassinats i homicidis (146 en 8 anys), els trastorns alimentaris (anorèxia i bulímia) i la violència masclista (també a les xarxes socials). I els problemes encara no resolts dels menors transgènere.
El moviment feminista del nostre país ja denunciava i posava xifres, plantejant possibles solucions fa més de quaranta anys als mateixos problemes que denunciem avui . I seguim en la lluita en tot el món (campanya de #MeToo, contra la sentència de “la Manada”, amb vagues, protestes i manifestacions). La culminació va ser la jornada de vaga i manifestacions massives del passat 8 de març que, van deixar sorprès al món, i situen un abans i un després, en el moviments de les dones.
Tenim esperances amb un nou Govern en què abunden les dones, amb diverses Ministres declaradament feministes. Tant de bo no ens defraudin!
M.F.G ( Barcelona, juny 2018)