Només adduint la terrible por d’emmalaltir i un espontani però efímer sentit de solidaritat es justifica que la ciutadania hagi acatat un confinament tan estricte com el d’ Espanya. Enteneu-me, no el qüestiono, al contrari: només cal acostar-se a les dades de l’evolució de la pandèmia. Sí que constato com gairebé tots ens hem doblegat submisament al control de l’ Estat com mai abans hauríem imaginat.

Vuitanta-cinc dies després continuem confinats i sense que hi hagi hagut cap debat sobre l’impacte de les mesures en les llibertats civils. Si és així deu ser per la por de morir, dèiem, i perquè el Govern espanyol ens ha controlat amb un entramat legal sòlid i ha funcionat la conscienciació. Sense una cosa o sense l’altra ves a saber quina hauria estat la resposta.  [Seguir llegint a La Vanguardia]

Aquest article de Carles Planas, publicat a El Periódico, també tracta el mateix tema.”Europa es debat entre dos models d”app’ per rastrejar el coronavirus”. Es interessant revisar la ilustracciò que publica de ” Com funciones les APP per a seguir els contactes”.

De la seva part, Vilaweb, en el seu article avisa de com  “Com preservar la privadesa i controlar la Covid-19 després del confinament? Una proposta de la Xnet”