Des del feminisme hi ha una gran part que s’ha mostrat des de fa temps en contra de la Llei Montero.
Maricel Chavarria, amb l’article: “Transfrenada” publicat a La Vanguardia, es una de les periodistas que s’ha mostrat en contra d’aquest projecte de llei que te un redactat molt interessant, però que defensa que per a ser dona basta amb sentir-se com tal…De moment la llei no s’ha pogut tramitar per no comptar amb la majoria en el Congrés dels Diputats. Carmen Calvo alega que el PSOE frena la llei per l’inseguretat juridica que planteja i el preocupa que “La ‘ley trans’ ponga en riesgo “los criterios de identidad del resto”. si només es necessaria la voluntat per a canviar de sexe al registre Civil,pot ser que – segons Calvo “se ponga en riesgo los criterios de identidad del todas las mujeres”
Transfrenada
(…) Dimarts al Congrés va quedar clar que ses senyories se senten més còmodes lliurant-se al bast sentimentalisme per advocar per les identitats sentides de gènere que mirant d’analitzar les raons que impedeixen al feminisme donar suport a aquest text. Almenys per rebatre amb coneixement de causa, cosa que sens dubte va inclosa en el sou. Però no, abans d’armar-se de contra-arguments han estat capaços de caure en trampes sexistes com la de defensar que si un nen es vesteix de fada és que cal pressuposar que és nena.
A hores d’ara encara hi ha gent amb escó que continua ignorant que la meitat de la població –les dones– és històricament discriminada per raó del seu sexe biològic, no perquè se senti dona o reivindiqui una feminitat. A les pàgines de Cultura d’aquest diari d’avui, sense anar més lluny, Núria Escur recull el testimoni de l’escriptora francesa Nina Bouraoui, que parla de la violència social que pateixen les dones quan entren en una empresa: el seu cos no es percep com una cosa neutral, adverteix, i això no pas-sa amb els homes. Un exemple de la injustícia.
Tant esforç li suposa a la classe política observar aquesta realitat abans de llançar-se a malinterpretar el feminisme? Quan aquest alerta que aprovar una llei que permeti sense més ni més canviar el sexe al DNI conduiria a l’escombrat de les dones està advertint que s’extingirien com a subjecte polític que lluita per la igualtat. No és la seva identitat el que veu atacada, ni “el que significa ser dona”, com hem hagut de sentir en alguna televisió. La seva oposició a aquesta llei no té a veure amb la defensa d’una posició essencialista. Ni pretén vetllar pel monopoli dels comportaments psicoemocionals atribuïts al seu sexe a través del rol de gènere imposat. En tot cas es vetlla per la garantia dels seus drets democràtics, que les fa ciutadanes. [Consulteu l’article a La Vanguardia]
Consulteu altres articles:
Juana Gallego. La Hora Digital: 