Entrevista a Jamila Al Hassani, una catalana del Marroc.

Laura Saula Taña, ha publicat a LA MIRA, una interessant entrevista a  l’escriptora Jamila Al Hassani, vinguda del Marroc als deu anys, i que des de fa molts anys viu a Cunit, i escriu i reflexiona sobre la seva situació i la de les dones refugiades que s’escapen de les seves pròpies famílies, però que aquí també troben rèpliques d’aquestes històries invisibles.

Els ulls se li humitegen quan recorda l’última vegada que veu l’àvia. Aquella dona que l’ha cuidat i acaronat tantes nits mentre li narra històries berbers. Una terra que ara abandona. Amb només deu anys, la Jamila Al Hassani (Marroc, 1978) deixa  Al Aaroui, un petit poble de la província de Nador, i es dirigeix cap a Catalunya.

Amb aquest pas, tot el món que ha conegut fins ara queda cada cop més lluny. La família, els veïns, les rutines diàries. Tot. I el més trist és que tampoc sap quan tornarà. Ha arribat el moment de marxar amb la seva mare i els seus germans a un poble d’Osona, on l’espera el pare, que fa temps que hi ha trobat una feina. Som a l’any 1988 i la seva és l’única família de fora que hi ha en tot el poble. (…)

Una situació que els passa a moltes persones que han marxat de petites a un país estranger. “Una persona de vint anys ha escollit venir, però a mi, amb deu anys, ningú em va preguntar si volia marxar o no. Et treuen del teu entorn, de casa teva i d’una cultura que ja coneixes, i et porten a un lloc desconegut. I ningú te n’ha demanat l’opinió”, m’intenta fer entendre. Un procés que no s’acaba aquí: “Quan ja ha passat una mica de temps i ja t’agrada la nova situació, has après la llengua i una cultura diferent, resulta que el pare no et deixa agafar aquella cultura al cent per cent. Aleshores, què fas? Penses: «Qui sóc jo realment? Què puc fer i què no puc fer? Què està bé i què no?»”. [Continuar llegint a La Mira]

Text de  Laura Saula Tañà.  Fotos de Daniel Rios Bernal
(*) La Història de Jamila té molt a veure amb d’altres escritores com Najat El Hachmi (mireu l’article sobre el Llibre. “Jo també sóc catalana”, on ho explica molt bé.