“Cal superar els prejudicis envers les persones migrants”

Salwa El Gharbi  ha fet una entrevista en profunditat, de Clara Congost,  per a Social.cat. el seu nom és Saloua Laouaji Faridi, però aquí en Catalunya és reconeguda pel nom que va escollir.

“Calen polítiques valentes i progressistes” per acabar amb els estereotips que, encara ara, hi ha al voltant de les persones migrades a Catalunya. I és que, com afirma Salwa El Gharbi, “els estereotips i prejudicis ens porten a la discriminació, i la discriminació al final és racisme”. Amb aquesta perspectiva, l’activista social i feminista nascuda a Tànger ha treballat per defensar els drets de les persones migrades des que va arribar a Barcelona el 1994, un cop va acabar d’estudiar Dret a la ciutat de Fes.

Després de treballar uns anys en el camp de la mediació intercultural, el 2001 va estrenar-se com a directora del Departament de Drets Humans i Diversitat Cultural del centre UNESCO de Catalunya, una posició que li va permetre treballar la gestió de la diversitat a escala internacional. El 2018, arran de la renúncia de Clara Ponsatí des de l’exili a Brussel·les, El Gharbi va convertir-se en la segona dona d’origen marroquí que entrava al Parlament de Catalunya. Ens trobem amb ella a la plaça del Pou de la Figuera de Barcelona en una de les primeres tardes assolellades que ens ha regalat aquesta primavera per parlar de diversitat i riquesa cultural, d’inclusió social i política, de migracions i de feminisme.

Com creu que la diversitat cultural, i en especial la cultura arabomusulmana, enriqueix la cultura catalana?

En primer lloc, quan ens referim a la cultura arabomusulmana hem de tenir en compte que estem parlant de dos components molt amplis, culturals i religiosos. I hem de tenir clar que no tots els àrabs són musulmans, ni tots els musulmans són àrabs. A més, aquesta riquesa que abasta qualsevol cultura —considero que qualsevol cultura té en el seu component una gran riquesa— és encara més gran quan es planteja des d’una perspectiva de la pluralitat. I això és el que passa amb la interacció amb la cultura catalana: que evidentment, dia a dia, la interacció és un aprenentatge. Però també penso que aquesta pluralitat hem de saber gestionar-la. Perquè a vegades es destapa la perspectiva de la riquesa quan fem una mala gestió, i acabem destacant més els problemes i els conflictes que no pas el que aporta a les persones la interacció, la interculturalitat, la comunicació i el diàleg.

Justament li anava a preguntar si creu que s’està fent una bona feina des de l’administració, les entitats, o els mitjans de comunicació, pel que fa a incloure la diversitat cultural de Catalunya?

S’està fent molta feina. Recordo en temps anteriors, quan encara estava a l’àmbit de la UNESCO i viatjava molt, explicava totes les experiències que teníem a Catalunya i es reconeixia el seu gran potencial de treball i, sobretot, el de les xarxes de la societat civil, ja que una de les grans riqueses que té Catalunya és la seva societat civil. Malgrat això, a nivell polític no s’ha apostat del tot com caldria. Evidentment, hi ha moltes dificultats, moltes limitacions, entre elles les limitacions econòmiques, però hauríem pogut fer molt millor les coses, hauríem pogut fer més pel que fa a la gestió de la diversitat a Catalunya (…)

És una de les primeres dues dones d’origen marroquí que ha entrat al Parlament de Catalunya. Creu que falta diversitat de veus i procedències en la política catalana?

Sí, hem arribat tard, encara que hi hem arribat ara. Tenint en compte que el Parlament de Catalunya va començar fa anys a treballar el tema de la diversitat, que no hi hagi veu de persones amb característiques diverses és un gran fracàs pel que fa a la representativitat de les veus del poble. Però torno al tema de la normalització, perquè a la política avui hi estàs i demà no hi estàs, no és un funcionariat. Hi ha d’haver relleu, hi ha d’haver representativitat. I jo veig que en aquest nivell no tots els grups parlamentaris han fet aquesta aposta. A l’hora de fer el pas per dir “aquest element ha de tenir una representativitat” jo crec que es va fallar. I, després, no és només el tema de la representativitat de les veus, sinó de la interacció amb persones d’altres orígens, d’altres cultures, des d’aquesta perspectiva. A vegades tens la impressió que al Parlament el tema de la immigració està absent. A vegades, no vull generalitzar. Com si fos una cosa que volem obviar, però no pots obviar una cosa que encara no està normalitzada. Però el problema persisteix quan les coses no estan normalitzades i fem com si ho estiguessin. És una realitat una mica fictícia. [Llegir l’entrevista completa a Social.cat]

Fotos: Sivia Rodriguez

->Consultar entrevista publicada a Món Comunicació quan Salwa era diputada.

->Consultar la entrevista a una altra fundadora de TAMETUTT: “Actualment, ens trobem amb una generació que reivindica la seva identitat amaziga”, realitzada per Alicia Oliver Rojo, i publicada a La Independent.