Donem la veu a l’única dona amaziga,  diputada del Parlament de Catalunya

Saloua Laouaji Faridi més coneguda per Salwa El Gharbi  es feminista, lluitadora pel drets humans i diputada des de fa 3 anys.

Forma part del grup de “Junts per Catalunya” però no sap si en les properes eleccions tornarà a estar a la seva llista. Es considera republicana convençuda i partidària del Dret a Decidir. Nascuda en Tànger, va estudiar dret a la ciutat de Fes, i va venir a Barcelona al 1994. La seva nacionalitat és espanyola, i es defineix com a catalano-amaziga, i sempre ha defensat a les minories oprimides, i als pobles minoritzats com el cas dels amazics i els kurds.

La seva formació jurídica ha facilitat que estigui propera als drets globals de totes les persones, i  la seva experiència professional l’ha donat expertesa en la matèria de diversitats i migracions. És membre de l’Assemblea Mundial Amaziga i és la presidenta de TAMETTUT, l‘associació de dones Amazigues per a la cultura  i el desenvolupament.

Aquest  lideratge li ha permès defensar al mateix temps a les dones amazigues i marroquines. De fet , ja defensava a les migrades,  en general, quan era directora del departament de drets humans i diversitat  del Centre UNESCO de Catalunya (del 2001 al 2012), i fins ara, i a partir del 2018, al Parlament de Catalunya, des de la comissió de Treball, Afers socials i Família , com a portaveu. I en una intervenció des del faristol del Parlament va defensar que: “Es necessari superar la mirada segregacionista i a vegades criminalitzadora sobre les persones migrants” i en aquest intervenció parlamentària va remarcar que: “Cal tenir en compte que una situació administrativa no regularitzada d’una persona que cerca un futur millor, no té res a veure amb la seva educació, ni amb el seu nivell d’estudis…, però si és un veritable entrebanc en la seva integració plena”

En aquest any de pandèmia ha seguit lluitant especialment per a què persones migrades-dones i homes no perdin la seva feina, ni la seva condició de regularització administrativa, ni la consideració a la que havien arribat a obtenir. “hi ha perill de tornar enrere” comentava en una entrevista que li va fer Mireia Rourera, al Punt Avui: “De cop ve una crisi i et diuen: no, tu no ets dels nostres!”

Lluitadora feminista, progressista que planta cara al fanatisme religiós  (forma part del Consell Nacional de Dones de Catalunya, de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores i de la Fundació de Dones Euro-mediterráneas), pel reconeixement, visibilització i promoció de les dones, una de les causes a les que Salwa El Gharbi dedica tot el temps que pot. També considera que” la diversitat en general i la tolerància encara no està resolta i creu que hi ha molts perjudicis i racisme, també institucional”.  Això ja el va comprovar  fa anys. Abans de ser diputada era mem­bre també del Con­sell Asses­sor per a la Diver­si­tat Reli­gi­osa de la Direcció General d’Afers Reli­gi­o­sos de la Generalitat de Catalunya.  Fa anys que fa moltes conferències sobre el feminisme, la situació i el paper de les dones marroquines i de confessió religiosa  musulmana, i va ser invitada  a participar en diverses xerrades en contra de la Islamofòbia, com per exemple,  La Biennal Ciutat Oberta, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona, al 2018, amb una ponència on es parlava de com els “ciutadans de fora enriqueixen la diversitat”.

I com a membre de la Mesa per a la Diversitat a l’audiovisual del Consell Audiovisual de Catalunya va col·laborar en l’elaboració de la Guia sobre el “El llenguatge inclusiu: immigració, racisme i xenofòbia” i el “el llenguatge mediàtic sobre immigració”

Amb la política es poden canviar coses

Ella va ser una de les primeres dones immigrades d’origen amazic  i procedent del Marroc al Parlament de Catalunya, junt a una altra diputada d’altre grup parlamentari, que curiosament sortia a tots el mitjans perquè portava el vel… Ens explica que ella no porta el vel, però ho respecta. Hauríem de saber més el que significa néixer dona en la tradició musulmana, aquí i al Marroc. “Em sento molt vinculada a la lluita feminista – ens va explicar- i he fet moltes xerrades sobre “Dones i Islam a Catalunya”.  A vegades des de fora només es veu dones amb vel, i no es vol aprofundir més”.  Cal respectar totes les creences i donar-les la veu a elles perquè tenen també molt a dir.  Ella va participar a la jornada: “Mons femenins, religions i creences: les dones parlen. Diàlegs per a noves relacions de gènere des de l’àmbit espiritual”. I vol subratllar que va ser molt interessant però ara amb la pandèmia  s’han reduït les activitats. I alerta sobre que no és convenient: “ que les dones migrades es tornin a tancar en casa”. I ho diu des de la seva experiència actual com vicepresidenta de la Comissió d’Infància, i  membre de la Comissió d’Igualtat entre les persones i feminismes i de l’Intergrup dels drets dels pobles… [Podeu Consultar l’article complert a La Independent]

 

Consultar

(*) Mireu el vídeo, de la seva intervenció parlamentaria (2018) sobre les persones refugiades,
+Mireu el vídeo de la seva intervenció al Parlament 2020.
+Article a La independent: Espacios de Mujeres: Tamettut – Asociación de Mujeres Amazigas (laindependent.cat)
+Entrevista per Alghad TV.
+Sobre la Pandèmia i la crisi: Punt Avui.
+20 Nov.2020-Biennal Ciutat Oberta