La presència d’homes disfraçats de dones augmenta als actes públics i als mitjans.
Sembla que és volt normalitzar a correcuita que els homes que vulguin es mostren públicament com a dones, presentin o siguin protagonistes de programes de televisió o dels més diversos actes públics. I no com un divertiment de carnaval, sinó reivindicant la imatge femenina més sofisticada possible, com si fos el més normal del món. La modernitat imposa anar més enllà de la divisió homes-dones, afegint amb diversos gèneres, com el cis, que ningú entén. La pregunta del milió és si això afavoreix al feminisme, l’alliberació de les dones i el fi del patriarcat.
L’article d’opinió que ha publicat Juana Gallego a Crónica Libre, ho explica molt bé, i el reproduim a continuació…
LA SEV AMODA. LA NOSTRA OPRESIÓ. Cada vegada és més freqüent veure homes amb faldilla, que es posen talons o es maquillen (això de portar pendents ja és una antigalla). Si creuen que amb adoptar l’aparença femenina estan contribuint al desmantellament del patriarcat han de saber que o són molt ingenus o no tenen ni idea de les bases estructurals en què el sistema patriarcal se sustenta.
Amb aquesta actitud tan “transgressora”, no sols no li fan ni pessigolles al patriarcat sinó que, per contra, el reforcen. Per què? Primer perquè el patriarcat s’adequa a les noves situacions, i atorga marges d’actuació individual sempre que no es posin en qüestió els seus fonaments. Per exemple, les dones fa temps que podem portar abillaments masculins sense que per això hagi desaparegut la desigualtat entre els sexes.
Un asistente a los Globos de Oro 2025. Imagen: RR.SS
D’igual forma, es pot acceptar que els homes es “feminitzin” sense que això els situï en una posició subordinada respecte del conjunt de les dones. Que els homes adoptin indumentària “femenina” al patriarcat la hi refanfinfla. És més, ens preguntem per què els homes es feminitzen maquillant-se, posant-se talons o faldilla, però no trien el hijab, el niqab o el burca. Serà que la roba té un significat polític més enllà de la voluntat individual?
En primer lloc cal destacar que els homes no sofreixen cap pressió social per a mantenir-se perfectes, prims o aparentar que tenen 40 anys als 60 si volen que se’ls continuï parant esment. Ningú els obliga a depilar-se les axil·les, les cames o els engonals, a maquillar-se abans de sortir al carrer o a ser disseccionats de dalt a baix per a veure el tipus de vestit que llueixen i si els senti bé o malament, com va ocorre en els Globus d’Or, en els Oscar o en qualsevol altre lliurament de premis on hi hagi càmeres de televisió.