Després de 10 anys els empresaris usuaris d’una xarxa de prostitució queden lliures.

Després de 10 anys de retard,  la sentència definitiva del Tribunal Superior de Justícia de Múrcia (TSJMU)  deixa lliures als empresaris murcians usuaris confessos de ser usuaris d’una xarxa de prostitució de dones menors i has sortit sense càrrecs, completament nets de qualsevol taca de puters i abusadors de menors. Només s’han dictat sentències condemnatòries per a les dones proxenetes que es va demostrar  que portaven a les joves a la xarxa de prostitució, i les vigilaven i amenaçaven perquè no poguessin sortir i denunciar el calvari que estaven patint. Tretze acusats de prostitució de menors a Múrcia, set dels empresaris, han pactat una considerable reducció de penes amb la Fiscalia a canvi de reconèixer els fets, cosa que els estalviarà d’anar a la presó.

Malgrat que la majoria d’empresaris han reconegut els fets, només, Juan Castejón, responsable de la xarxa s’ha mostrat penedit dels fets. El pitjor és que aquesta sentència ha descobert les irregularitats del judici de fa 10 anys, i com van ser tractades les acusades –cap tenia més de 15 anys. Gràcies als vídeos del judici s’ha pogut veure com la magistrada, encarregada del cas “culpabilitzava” amb les seves preguntes capcioses a les acusades, malgrat que cap va admetre que participes d’aquesta xarxa per gust.

Tal com va mostrar el programa La Sexta Columna TV, de la segona setmana de gener, en el judici la magistrada va aconseguir convertir a les víctimes en culpables. I elles han continuat arrossegant el seu trauma. Fins ara segueixen sense voler fer declaracions mostrant el seu rostre en públic.  Malgrat tot, a Múrcia, s’han produït diverses manifestacions feministes de solidaritat, algunes que cridaven a les portes dels jutjats contra els abusadors, empresaris, cambrers, propietari de farmàcies, agricultor… fins a un subtenient jubilat de la Guàrdia Civil i un responsable d’un cementeri. La Sexta Columna va analitzar en el programa els  perfils d’alguns dels jutjats por aquesta xarxa  de prostitució de menors.

Per la seva part, les dones proxenetes conegudes com les “ mamis”, per les joves que integraven en la xarxa, la majoria anteriorment havien estat explotades sexualment, i ara es defensen dient que no coneixien l’amplitud de les activitats de les menors.

“Les víctimes d’avui seran els botxins de demà, per això cal protegir especialment les persones més vulnerables i les més vulnerables de la nostra societat són els nens i les nenes”, apunta la magistrada de l’Audiència Provincial de Tarragona, María del Prat Escoda Merino,

Elisa Reche, directora de ‘eldiario.es’ a Múrcia, que va seguir el cas, opina que la manera de preguntar en les audiències i en el judici provoca que “les menors se sentin culpabilitzades, no se senten tractades amb respecte i sensibilitat  malgrat la por que van mostrar en les seves declaracions, que manifestava el dolor i la vergonya que portaven dintre i aquests fets els va causar”, subratlla.

Segons va publicar fa uns mesos a Publico, Cristina Fallaràs , aquest cas és una mostra de la tolerància social d’aquest tipus de fets, que és el factor de classe. “Fins i tot en les condemnes dictades pel Tribunal Superior de Justícia de Múrcia (TSJMU) s’aprecia aquest biaix: els set empresaris de la zona queden lliures i les tres persones que entren a la presó són emigrants. Hi ha una connexió pestilent entre el succeït a Múrcia i la tradició dels senyorets, dels patrons, del pater familias, violant a les criades joves o a les filles de les treballadores del camp o la casa. Es podria traçar una línia llarga en el temps que uneixi el penis de l’home ric amb el cos de la cria pobra. I d’aquí, aquesta manera d’estar “acostumats”, en el fons, aquesta idea del que ha passat “tota la vida”.

”La tolerància social és la base –segueix insistint Fallaràs-. En el fons, no hi ha escàndol, perquè si hi hagués escàndol, els set empresaris violadors i pederastes de Múrcia no se n’haurien anat impunes, ni el judici s’hauria retardat la barbaritat de deu anys, ni les penes serien el que a ells els suposa quatre gosses de butxaca. Tota societat té la violència que tolera, i el cas de Múrcia és el millor retrat”.

CONSULTAR

La sexta columna, 10 gener 2025 . Sobre el caso Baul.

la sexta. proxenetas. Soymadre estas Cosas afectan… 

Quins són els empresaris: https://www.lasexta.com/programas/sexta-columna/asi-son-condenados-red-explotacion-sexual-menores-murcia-algunos-cuando-les-investigaron-tenian-85-anos_20250110678188b8af217500014c9828.html

tv3.cat. 12.9.24  Els emprsaaris e murcia eludeixen la pressó,

el diario,es,19-9.24 Murcia, tras el escándalo de explotación sexual de niñas: radiografía de un bochorno,

Mireu l’anterior article publicat al Blog de  Mon Comunicació segons un article publicat a Público per Cristina Fallaras

NOTES

foto de la opinion de murcia. porta del juzgado

foto rtve.es 15 oct 24. https://www.rtve.es/noticias/20241015/audiencia-ingreso-prision-condenados-prostitucion-once-menores-murcia/16288700.shtml

en el juicio del 2 de octubre Acogiéndose al Estatuto de las Víctimas, la Audiencia Provincial ha decidido contar con la opinión de las once mujeres para tomar la decisión sobre si se suspenden o no las condenas a los siete empresarios condenados: Juan Castejón Ardid, José Antonio Arce López, Juan Peque Álvarez, José Jara Albero, Antonio Giménez Pelegrín, Antonio Morales Nicolás y Juan Martínez Fernández; así como los intermediarios Yesenia Mercedes Balladares Cusme, Nelly Paola Céspedes Pedriel, Ruth Karina Dorado Toledo y Manuela Pérez Poveda.