El viatge, ja sigui físic o literari, continua sent l’eina més poderosa per derruir estereotips

Interesssant article publicat a LA CONTEMPORÀNEA,  que va escriure Caucer Guiga, col.laboradora  tunisiana, que ha entrevistat al profesor Alberto Egea,al seu pas per Tunísia.   Alberto Egea Montesinos, de la Universitat Pablo de Olavide,  que va visitar Tunísia per estrènyer llaços acadèmics i rescatar la mirada femenina en la literatura de viatges, mentre prepara una gran exposició a l’Alhambra per al 2028, dedicada sobretot a les dones, per a visibilitzar el seu paper, encara molt desconegut. És coordinador del llibre «Viajeras anglosajonas en España» , que espera que es pugui llegir en el nostre país, I d’aquest tema també para a l’entrevista.

La Mediterrània no és només un mar, és un pont de relats. Així ho entén Alberto Egea Fernández-Montesinos, professor de Filologia i Traducció a la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla, que aquests dies es troba a Tunísia en la seva quarta visita al país. En una trobada marcada per la calidesa i la nostàlgia de les arrels compartides entre Al-Àndalus i el nord d’Àfrica, l’investigador granadí va conversar sobre la seva passió: la literatura de viatges i, més específicament, la crònica femenin, que va a construir interessos comuns al nostre Mediterrani.

Un paracaigudista a les aules tunisianes

Foto de la Contemporànea; de emtrevista al profesor Alberto Egea

Convidat per la Universitat de La Manouba, Egea ha tornat a les aules tunisianes per impartir conferències i reforçar el programa Erasmus+. Tot i haver recorregut més de 80 països, el professor confessa que continua sorprenent-se pel nivell i la curiositat dels estudiants tunisians. «A vegades aterres en una universitat llunyana com un paracaigudista i no saps què esperar. M’ha sorprès gratament l’obertura dels alumnes tunisians; són inquiets, fan preguntes i tenen un domini excel·lent del castellà i de l’anglès», afirma Egea, que destaca la importància que els estudiants de Sevilla vinguin a Tunísia per conèixer la diversitat de l’àrab tunisià i viceversa.

La «intrahistòria» de les viatgeres romàntiques

Egea ha dedicat gran part de la seva carrera a rescatar llibres de viatgeres que, abans de l’era d’Internet, es van aventurar per Espanya. Però, per què centrar-se en les dones? Segons el professor, mentre els homes del segle XIX (com Washington Irving) es centraven en l’arquitectura monumental, la política o les dades estadístiques, les dones —aristòcrates, esposes d’ambaixadors o aventureres— tenien accés a la «intrahistòria».

«Elles entraven a les cases, parlaven amb les cuineres, observaven què estudiaven els nens i què es menjava. Ens van oferir una versió original i oculta de la realitat que els cronistes masculins ignoraven», continua explicant.

Podeu seguir lleguir l’article en castellà,  a La Contemporanea, revista cultural del Magreb  y el Mediterraneo.

Nota. Foto de la Portada del llibre del llibre que el profesor de la Universitar Pablo d’Olavide, Alberto Egea Montesinos vol re-editar