«Els músics vibren d’una manera semblant, encara que no toquin el mateix estil de música»

 A la ciutat de Barcelona, on la música en viu continua jugant un paper clau, sobreviure com músic mai no ha estat una tasca senzilla. Amb Barnabands, el seu primer llargmetratge documental, la cineasta catalana Neus Flores s’endinsa a l’escena musical d’aquesta ciutat perexplorar les històries de perseverança i passió dels qui han dedicat la seva vida als escenaris.

Formada com a periodista (amb un postgrau de la UOC) i com a directora de cinema a la New York Film Academy on es va graduar al 2020,  reuneix una trajectòria multidisciplinària que combina comunicació, gestió cultural i creació audiovisual. Aquesta experiència ecléctica li permet acostar-se a l’escena musical barcelonina amb una mirada alhora propera i analítica.

Barnabands no només documenta el profund vincle que uneix els grups que segueixen tocant als escenaris malgrat els obstacles. A  través d’artistes de gèneres tan diversos com el jazz, el boogie-woogie, el pop o el hip hop, la directora construeix un retrat d´una comunitat que ha sabut adaptar-se als canvis socials, tecnològics i econòmics sense renunciar a la seva identitat.

Més enllà de les seves diferències estilístiques, els músics comparteixen una mateixa manera de sentir iafrontar les dificultats del mercat actual. En aquest documental, la cineasta ens mostra les lliçons que va descobrir en apropar-se a diferents generacions d’artistes i l’emoció d’explicarhistòries marcades per una passió indestructible per la música. Entrevista realitzada per Emma Escobar Rivera 

Com va sorgir la idea de Barnabands i què et va portar a centrar-te en Barcelona per a fer aquest documental?
Algunes persones afirmaven que la música ja no era tan bona com abans, i vaig voler esbrinar per què existia aquesta percepció social. Investigant una mica, aviat vaig descobrir que els músics de Barcelona havien hagut de superar nombroses dificultats al llarg de les darreres dècades. Em va semblar un tema molt interessant per explorar en un documental i, efectivament, les entrevistes van confirmar que darrere de l’escena musical hi ha una realitat complexa que mereix ser explicada.

A la pel·lícula apareixen artistes d’estils molt diversos, des del blues d’Ester Wax i David Giorcelli fins al jazz d’Ivan Kovacevic, el hip-hop de Tzaboo o el pop vuitanter de Nacha Pop. Què creus que uneix tots aquests universos musicals?
La idea era plantejar les mateixes preguntes a músics d’estils molt diferents, i d’orígens diversos, que han actuat regularment a Barcelona, per comprovar si les seves respostes coincidien o divergien segons les seves experiències i gèneres musicals. El més sorprenent va ser descobrir que compartien moltes inquietuds i reflexions, tot i que també hi havia diferències importants. Precisament aquí rau l’interès del documental: no tothom viu de la música de la mateixa manera, però sí que comparteixen determinades experiències i reptes que expressen de manera clara i contundent.

Quins eren els principals problemes que assenyalaven els artistes entrevistats?
La manca de suport institucional va ser una de les qüestions més recurrents. També van mencionar la disminució de públic als concerts en directe i les dificultats relacionades amb la facturació, la fiscalitat, l’organització de gires o les negociacions amb algunes discogràfiques. Són aspectes menys visibles per a l’espectador, però fonamentals per entendre la realitat del sector.

Ha canviat el públic al llarg dels anys o continuen existint seguidors fidels al seu estil?
Tots els grups que participen a Barnabands compten amb una base de seguidors consolidada i molt fidel. Aquesta gran comunitat de fans, construïda durant anys i fins i tot dècades, és precisament la que els permet mantenir la seva activitat i continuar desenvolupant els seus projectes musicals, malgrat les turbulències del mercat.

Com ha influït Internet en l’escena de la música en directe?
Aquesta és una de les qüestions centrals que aborda el documental. El tancament de nombroses sales ha provocat una reducció de l’oferta de concerts, que són una font essencial d’ingressos per a molts músics de la capital catalana. Internet ha democratitzat l’accés a la música, però també ha contribuït a una disminució dels ingressos derivats de les actuacions en directe i ha concentrat gran part del control de la distribució en les plataformes de streaming.

Quin va ser el moment més complicat del rodatge?
La major part de les entrevistes es van realitzar en estudi, cosa que va facilitar la feina. Tanmateix, posteriorment vam haver d’ampliar el projecte amb nous artistes i desplaçar-nos a Madrid per incorporar altres estils musicals. Això va implicar rodar en una altra època de l’any, treballar amb un equip diferent i allargar la producció diversos mesos més del previst. Tot i així, vam aconseguir tirar endavant el projecte.

Va ser difícil fer el salt del curtmetratge al llargmetratge?
No tant com se sol pensar. La metodologia de treball és molt similar; la gran diferència és que el curtmetratge exigeix un exercici de síntesi molt més intens. En un llargmetratge disposes de més espai per desenvolupar idees i situacions que en un curt probablement quedarien descartades. A més, el format documental permet construir un relat a partir de múltiples fragments i testimonis que, units, conformen una narrativa lineal. De fet, a Barnabands vam reunir prou material com per desenvolupar un documental independent sobre cadascun dels músics entrevistats. Fins i tot podríem produir una sèrie d’entrevistes, si el públic ho demana.

Després d’aquest primer llargmetratge, quines històries t’agradaria explicar en el futur?
Actualment estic començant un documental sobre fotografia còsmica que es rodarà a Arizona, als Estats Units. Serà un projecte amb una important dimensió humana, a més d’artística i professional. El principal repte serà rodar al desert amb un equip ajustat a les necessitats tècniques de la zona i del metratge. Més endavant tinc previst desenvolupar un llargmetratge de ficció, tot i que encara és aviat per revelar-ne els detalls definitius del guió.

+INFO

Es pot trobar el link al tràiler de Barnabands a la bio del seu perfil ´Instagram@barnabands_film
* Durant aquest any Neus Flores està presentant el documental a Festival s de cinema (el primer va ser el de Cannes).
Posteriorment es podrà veure a sales de cinema